Al Pirineu ja hi ha 83 ossos, dels quals 41 són a Catalunya. Es tracta d'una xifra que contrasta amb els set que hi havia el 1996, quan es va iniciar el programa de reintroducció. Com més augmenti la població és més probable que puguin ser albirats en zones poc freqüents, a tocar de zones habitades o carreteres. En aquest sentit, en els darrers dies s'han pogut gravar en punts d'Andorra i el Pallars Sobirà, fet que ha fet créixer la preocupació entre els seus habitants. Tanmateix, segons els tècnics d'Acció Climàtica, no s'ha produït cap situació de perill per unes situacions que continuen sent molt puntuals.

Interaccions a Ordino i a la Vallferrera

El passat 7 de maig es va poder veure un os a tocar del nucli de la Cortinada, a la parròquia andorrana d'Ordino. No només va sorprendre que arribés tan a prop del nucli urbà, sinó que la presència d'aquest animal al Principat encara és relativament poc freqüent, ja que l'espècie està molt més distribuïda entre el Pallars Sobirà, la Val d'Aran i l'Arieja.

Tot i això, en els darrers mesos, el Cos de Banders -els Agents Rurals d'Andorra-, ja havien avisat de la presència d'ossos a Ordino i se l'havia gravat en diverses ocasions. L'octubre passat es va veure el mascle Tuc, de set anys i procedent de l'Arieja, mentre que el de fa pocs dies encara no ha estat identificat.

En el context de seguiment i control de l'os, hem localitzat i pogut gravar novament la presència del plantígrad a Andorra. L'hem localitzat a Ordino. No s'han registrat incidents i continuem monitorant-ne el pas per poder recollir-ne mostres i identificar-lo. pic.twitter.com/4phsVoUttC

— Banders d'Andorra (@BandersAndorra) May 7, 2024

Aquesta setmana l'atenció s'ha centrat a la Vallferrera, al Pallars Sobirà. Primer van ser dos joves que van gravar un os a la carretera que uneix Ainet de Besan i Araós. Pocs dies després, l'albirament va ser a la zona de Costuix, a sobre del poble d'Àreu, també al municipi d'Alins. L'os va ser gravat pel ramader Francesc Feliu -en unes imatges cedides per Pallars Digital-, que amb crits i els gossos va aconseguir que s'allunyessin del seu escamot d'eugues.

Auuuuu ja tenim l’ossa a tocar del poble, al bosc amb lo fusell a l’esquena pic.twitter.com/4rX6TiN2JL

— jordi montaña 🇦🇩 (@JordiMontaa) May 15, 2024

Eren el mateix animal? Des del servei de Fauna del Departament d'Acció Climàtica no ho tenen clar, malgrat considerar que els individus tenen certa similitud. En aquest sentit, els Agents Rurals van poder localitzar restes de femtes i pèls a Ainet, però no a Àreu.

Continuen sent situacions poc habituals

Els albiraments diürns continuen sent excepcionals. Ho explica Nico Espinós, tècnic del servei de Fauna d'Acció Climàtica. "Ni tenen per què ser en aquesta època, ni es produeixen cada any", assenyala en declaracions a Nació.

Habitualment, són animals molt joves que s'acaben de separar de les mares. Després de néixer, passen la primera hibernació amb la mare i a la següent primavera se'n separen. "Estan despistats i tenen comportaments despistats", apunta Espinós. És clarament el cas que es va produir l'any passat a la Bonaigua, amb un cadell que durant dies va estar a tocar de la carretera C-28.

En aquella ocasió, va ser necessari activar dues vegades el protocol d'intervenció, que inclou mesures dissuasòries com disparar bales de gomes. Finalment, l'os va desaparèixer i "no se n'ha tornat a saber res", segons explica el tècnic d'Acció Climàtica.

Cal diferenciar ramaders de turistes

El ramader de la Vallferrera va tenir l'os a només 20 metres de distància, segons explica l'alcalde d'Alins, Manel Pérez, en declaracions a Pallars Digital. Va estar cridant durant mitja hora, juntament amb els gossos, fins que va girar cua. La situació viscuda ha causat gran preocupació perquè segons el testimoni de l'eugasser, l'os tenia la intenció d'anar directe cap als animals.

Des d'Acció Climàtica es considera que, malgrat el trasbals, no es va viure cap situació de perill, ja que el ramader estava al costat del cotxe que és un "element de seguretat". Respecte a la utilització dels gossos, demanen diferenciar-ho de turistes o visitants. "Són els seus animals de treball. En la resta de casos és imprescindible que vagin lligats", apunta Nico Espinós.

I què fer si ens trobem un os?

Arran de les darreres interaccions entre ossos i humans, tant el Departament d'Acció Climàtica, com els ajuntaments de la zona i les autoritats andorranes han redoblat les accions de comunicació per explicar com comportar-se en cas de trobar-se un os.

Es tracta d'un animal que no té tendència a atacar les persones, però que té millor olfacte que vista. En aquest sentit, el tècnic del servei de Fauna diferencia dues situacions. Si l'os ja t'ha vist, cal marxar en direcció contrària de manera pausada. En canvi, si no ho ha fet, però es mostra inquiet, és important parlar-li de manera tranquil·la perquè identifiqui la posició.

I aniran a més aquestes situacions? Sí, perquè la població està creixent a un ritme de quasi un 11% anual. "A més ossos, més interaccions amb els humans", admet Nico Espinós en declaracions a Nació. Malgrat que la Vallferrera és una de les noves zones colonitzades per aquesta espècie els darrers anys, l'expansió territorial és molt lenta.

L'explicació és que es tracta d'una espècia filopàtrica, és a dir, que les femelles reproductores s'allunyin molt poc de la zona on han nascut. En canvi, els subadults tenen comportaments més divagants i se'ls pot trobar més lluny.

Evolució de la població d'ossos al Pirineu català (2006-2023)

Això provoca que es comencin a veure de manera més recurrent en punts com l'Alta Ribagorça i el sud del Pallars Sobirà. L'any passat, a més, se'n va identificar un a l'Alt Urgell: "Passaran diversos anys fins que l'espècie s'implanti en aquesta comarca", pronostica el tècnic del servei de Fauna.