L'increment de la població d'ossos bruns -41 a Catalunya i 83 al conjunt del Pirineu-, augmenten la possibilitat de trobades entre aquests animals i els humans. No només perquè els ossos puguin acostar-se a tocar de nuclis urbans o carreteres sinó perquè en els darrers anys ha augmentat molt la freqüentació dels espais naturals.

Les interaccions entre ossos i persones continuen sent excepcionals. Tanmateix, en els darrers dies se n'han produït tant a Andorra com al Pallars Sobirà. Aquest fet ha provocat que administracions com el Departament d'Acció Climàtica, ajuntaments de la zona i cossos com els Agents Rurals o els Banders andorrans hagin augmentat la difusió dels consells sobre què fer si trobem un exemplar d'aquest animal reintroduït al Pirineu a finals del segle XX.

Cal tenir en compte el risc d'atac és molt reduït. De fet, en els darrers 30 anys només s'han produït vuit incidents amb contacte físic a la serralada Cantàbrica -on hi ha uns 350 ossos- i dos als Pirineus amb caçadors, cap dels quals ha acabat un desenllaç fatal, segons Acció Climàtica.

1. Gaudir de l'os a distància

Poder veure una ossa amb els cadells o un mascle menjant els fruits d'un arbre, a uns centenars de metres de distància, és una experiència espectacular, que es recomana fer amb guies experts. En tot cas, en zona amb presència d'ossos cal no apartar-se dels camins marcats, no endinsar-se en àrees de vegetació tancada, no seguir les petjades o altres indicis, no acostar-se a les carronyes, portar els gossos lligats i no deixar-hi menjar que atregui el plantígrad.

2. Si l'os fuig, nosaltres també

L'os sol evitar el contacte amb les persones. Cal, però que també les persones el defugin, especialment si tenen constància que està ferit, si apareix una femella amb cadells o si se'l sorprèn al jaç o menjant una carronya. Especialment, si tenim constància que ens ha vist, el millor és enretirar-se a poc a poc en sentit contrari i sense fer soroll per no alarmar-lo.

3. Fer-se sentir per tal que ens identifiqui

Els ossos tenen millor olfacte que vista. Per tant, és possible que veiem que ens ha detectat, però no ens identifica la posició. En aquest cas, val la pena fer-nos notar, sense cridar, parlant de manera normal. Una vegada tenim clar que ens situa, ja podrem marxar sense córrer.

4. I en cas d'atac?

En primer lloc, cal tenir en compte que un os es posi dret no comporta necessàriament una actitud agressiva, sinó un intent d'identificar-nos. L'os, en el cas de sentir-se amenaçat, sí que podria arribar a fer una càrrega dissuasiva. En aquell moment, convé novament mantenir la calma, parlar fluix i sense gestos amenaçadors i enretirar-se a poc a poc sense perdre'l de vista. Finalment, en el molt improbable cas d'atac -els ossos bruns no tenen res a veure amb el grizzly americà- caldria ajeure's de boca terrosa o en posició fetal, amb la cara i el cap protegits amb les mans, i quedar-se immòbil.

5. I si ens trobem un os a la carretera?

No és una situació gens freqüent, però cal evitar de totes totes empaitar l'os amb el vehicle per a provar de veure'l o fotografiar-lo de prop. Cal aturar-se o reduir la marxa fins que surti la carretera, i encendre els llums d'emergència.