El llop ha tornat a Osona un segle després de desaparèixer. Els atacs en dues explotacions van posar en alerta ramaders, Agents Rurals i el Departament d'Acció Climàtica. I la setmana passada una càmera de fototrampeig va poder confirmar-ho: hi ha un exemplar a la zona Collsacabra. A hores d'ara, es desconeix si ha vingut de França o d'alguna altra zona de Catalunya així com si es quedarà a la zona o simplement hi estava de pas. Tot plegat suposa un maldecap més per al sector primari: "Ens preocupa encara més que l'os", assegura Raquel Serrat, responsable de Medi Rural d'Unió de Pagesos.
Més de 20 anys del retorn del llop
El llop es va extingir a Catalunya a inicis del segle passat a causa de la persecució humana, tant amb armes de foc com amb verins. A mitjan segle XIX la seva àrea de distribució ocupava la pràctica totalitat de la península Ibèrica, exceptuant part del litoral portuguès i català. Al nostre país, ocupava tot el Pirineu, Prepirineu i les comarques d'interior, incloent-hi Osona. Al Montseny es té constància que encara quedaven cap al 1914 mentre que l'última referència al Collsacabra és del 1928. Abans, fins i tot baixaven a la plana de Vic, segons explica el biòleg Marc Ordeix, que va estudiar el tema amb Jordi Baucells i Jordi Camprodon per elaborar el llibre La fauna vertebrada d'Osona.
El retorn del llop a Catalunya es va constatar cap a l'any 2000, malgrat que tres anys abans ja es van denunciar els primers atacs a la zona del Cadí. Des d'aleshores, s'han detectat un total de 21 exemplars -20 dels quals mascles-, però no s'ha detectat cap grup familiar ni evidències de reproducció.
Fins ara, la pràctica totalitat dels individus venen de França i travessen el Pirineu pel cap de Creus o la Vall d'Aran. "Tenen una capacitat de desplaçament increïble explica Ricard Casanovas, cap del servei de Fauna del Departament d'Acció Climàtica. De fet, un dels quatre llops que actualment estan establerts al nostre país -concretament entre l'Alta Ribagorça i la Ribagorça-, és el primer que es té constància que ha arribat des del centre d'Europa.
El llop d'Osona és un individu nou?
A Catalunya actualment hi ha un mínim de quatre llops. Dos a l'Alt Empordà, el de l'Alta Ribagorça -que també s'ha detectat a la Vall d'Aran- i el del Port del Comte, al nord del Solsonès. El cinquè és el del Moianès -que va arribar a les portes de Barcelona-, però que no se'n té cap constància des del març del 2023. A més, el que feia molts anys que estava establert al voltant de Núria, al nord del Ripollès, pot estar mort perquè no se l'ha detectat des de l'hivern del 2021-2022
El llop detectat al Collsacabra, a Osona, és un individu nou? Ara mateix no es pot saber, admet el responsable d'Acció Climàtica. "Podria ser el del Moianès o acabat d'arribar de França", apunta.
Per poder-ho contrastar caldrà trobar restes i, posteriorment, fer anàlisis genètiques. "Els Agents Rurals tenen gossos ensinistrats, però aconseguir-les és com trobar una agulla en un paller", adverteix Casanovas. Concretament, es tracta de localitzar pèl o femtes, però també sang o, fins i tot, orina.
Atacs en dues explotacions ramaderes del Collsacabra
La constatació que el llop havia tornat a Osona es va produir la setmana passada gràcies a una càmera de fototrampeig. Abans, s'havien produït diversos atacs a dues explotacions -les Viles i la Sala de Rupit- que van posar en alerta ramaders i tècnics.
En un cas, segons dades d'Acció Climàtica, es van encadenar tres atacs consecutius les nits del 16, 17 i 18 de maig. El llop va matar sis ovelles i en va ferir sis més, de les quals dues s'han hagut de sacrificar. En l'altre cas, la nit del 26 al 27 de maig, va morir una ovella i 15 en van resultar ferides, de les quals quatre s'han hagut de sacrificar. D'aquesta manera, el balanç final és de 13 caps de bestiar morts.
Aquest dilluns al vespre, se celebra una reunió informativa entre ramaders i Acció Climàtica, organitzada per l'Ajuntament de Rupit i Pruit. Abans, ja s'ha iniciat dues vies: la de compensació dels danys i també la d'impulsar mesures de protecció. "En el llop, com amb l'os i la resta d'espècies protegides, els danys a la fauna es compensen, però sempre és millor prevenir que curar, apunta Ricard Casanovas en declaracions a Nació.
En aquest sentit, les explotacions d'ovelles i cabres que tinguin un maneig extensiu són les més vulnerables. Segons Acció Climàtica, se cedeixen malles per fer tancaments perimetrals nocturns, vailets elèctrics i plaques solars. Una altra de les mesures és la de tenir gossos mastins que puguin protegir els ramats.
La situació preocupa al sector primari "encara més que l'os", segons assegura Raquel Serrat a Nació. "Per sort continuen sent individus solitaris, però si s'estableix una llopada faran molt i molt mal", pronostica la responsable de Medi Rural d'Unió de Pagesos. En aquest sentit, critica que l'administració només es mogui per "acció i reacció" i qüestiona mesures com la dels mastins, que després generen problemes amb els visitants i turistes en zones rurals.
El llop es pot establir a Osona o marxar
Osona és una de les zones on encara no hi havia hagut cap constància del llop. "Tenia el mateix potencial que la majoria de les comarques del nord de Catalunya", explica Casanovas. En aquest sentit, és una espècie adaptable que només necessita menjar -també regula les poblacions de senglars i cabirols- així com passar desapercebut.
L'individu que aquests dies ha estat vist al Collsacabra ara es podria establir a la zona -amb un radi d'acció bastant gran- com marxar a centenars de quilòmetres. Tenint en compte la primera hipòtesi, els tècnics ja han començat a analitzar quines són les explotacions ramaderes més vulnerables per aplicar-hi mesures de protecció.
També s'intentarà aconseguir restes per determinar l'origen de l'individu així com continuar el seguiment per si hi ha un nou individu de llop establert al nord d'Osona -amb possibles incursions a comarques properes com la Garrotxa o el Ripollès- o només un desplaçament més d'aquests individus tan erràtics.