19
de febrer
del
2024
Actualitzat
el
20
de febrer
a les
9:23h
L'excrement d'un llop localitzat a Vilaller (Alta Ribagorça) ha permès documentar un dels moviments de dispersió més llargs fets mai a tot el món. L'animal hauria reconegut un total de 1.240 quilòmetres des d'Alemanya fins al Pirineu català.
L'exemplar va néixer a l'entorn de Nordhorn (Alemanya) al 2020, va passar per França l'any 2022 i es va localitzar a Vilaller el febrer del 2023. La col·laboració entre Alemanya, França i Catalunya en el seguiment del llop sobre el terreny i la comparativa de mostres en laboratoris genètics han permès conèixer el seu recorregut. La femta va ser trobada pel Grup Especial Caní (GEK9) d'Agents Rurals. Des de febrer de 2023 no s'ha tornat a localitzar cap evidència de la presència d'aquest llop a l'Alta Ribagorça.
Gabriel Lampreave, coordinador del seguiment del llop i l'os dels Agents Rurals, ha explicat que el viatge d'aquest llop és especialment impressionant si es té en compte que l'animal no va viatjar per grans zones salvatges, sinó que es va dispersar a una distància tan llarga pels paisatges antròpics o antropitzats d'Europa occidental. Tot i que encara es desconeix el destí actual de l'animal, cal veure si les anàlisis genètiques futures poden tornar a detectar-lo, tant a ell com a la seva descendència. De fet, és el primer cop que es detecta a Catalunya un llop que no és alpí.
Anteriorment, les distàncies en línia recta més llargues que s'havien registrat implicaven 1.092 km entre Noruega i Finlàndia (2007), 880 km entre Alemanya i Bielorússia el 2009 i 829 km entre Suïssa i Eslovàquia el 2022-2023.
Els llops s'estan estenent per Europa gràcies a una estricta protecció legal des de finals dels anys 70. La recolonització de noves àrees s'ha produït des d'Itàlia fins als Alps i també des del centre d'Europa fins a les planes d'Alemanya o l'oest de Polònia.
Les poblacions de llops ibèrics, italians i centrals encara es troben d'alguna manera aïllades a part d'alguns casos de dispersió documentats. Els esdeveniments de reproducció entre aquests tres llinatges genètics de llops mai s'han registrat fins ara, i els científics estarien d'acord que aquests esdeveniments de dispersió a llarga distància són importants per connectar poblacions de llops llunyanes i prevenir l'aïllament genètic i la consanguinitat.
Les poblacions de llop pràcticament van desaparèixer de Catalunya a inicis del segle XX. A partir de l'any 2003, es van començar a fer-ne les primeres identificacions, sobretot a la zona del Cadí i del Ripollès. Vint anys després a Catalunya no hi ha una població reproductora establerta de llops, tot i que hi ha presència d'individus aïllats, que són animals que provenen de la dispersió natural de la població de llops present a França; per tant, tots ells d'origen italoalpí.
Actualment, hi ha quatre exemplars de llop identificats genèticament a Catalunya, tots mascles; els darrers 5 anys no s'hi ha detectat cap femella i, en conseqüència, cap evidència de reproducció, ha dit Gabriel Lampreave.
La gestió del llop en el territori català, l'executa la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, mentre que el Cos d'Agents Rurals, del Departament d'Interior, duu a terme i coordina les accions de seguiment sobre el terreny.
L'exemplar va néixer a l'entorn de Nordhorn (Alemanya) al 2020, va passar per França l'any 2022 i es va localitzar a Vilaller el febrer del 2023. La col·laboració entre Alemanya, França i Catalunya en el seguiment del llop sobre el terreny i la comparativa de mostres en laboratoris genètics han permès conèixer el seu recorregut. La femta va ser trobada pel Grup Especial Caní (GEK9) d'Agents Rurals. Des de febrer de 2023 no s'ha tornat a localitzar cap evidència de la presència d'aquest llop a l'Alta Ribagorça.
Gabriel Lampreave, coordinador del seguiment del llop i l'os dels Agents Rurals, ha explicat que el viatge d'aquest llop és especialment impressionant si es té en compte que l'animal no va viatjar per grans zones salvatges, sinó que es va dispersar a una distància tan llarga pels paisatges antròpics o antropitzats d'Europa occidental. Tot i que encara es desconeix el destí actual de l'animal, cal veure si les anàlisis genètiques futures poden tornar a detectar-lo, tant a ell com a la seva descendència. De fet, és el primer cop que es detecta a Catalunya un llop que no és alpí.
Anteriorment, les distàncies en línia recta més llargues que s'havien registrat implicaven 1.092 km entre Noruega i Finlàndia (2007), 880 km entre Alemanya i Bielorússia el 2009 i 829 km entre Suïssa i Eslovàquia el 2022-2023.
La capacitat de dispersió del llop
Els llops s'estan estenent per Europa gràcies a una estricta protecció legal des de finals dels anys 70. La recolonització de noves àrees s'ha produït des d'Itàlia fins als Alps i també des del centre d'Europa fins a les planes d'Alemanya o l'oest de Polònia.Les poblacions de llops ibèrics, italians i centrals encara es troben d'alguna manera aïllades a part d'alguns casos de dispersió documentats. Els esdeveniments de reproducció entre aquests tres llinatges genètics de llops mai s'han registrat fins ara, i els científics estarien d'acord que aquests esdeveniments de dispersió a llarga distància són importants per connectar poblacions de llops llunyanes i prevenir l'aïllament genètic i la consanguinitat.
Les poblacions de llop pràcticament van desaparèixer de Catalunya a inicis del segle XX. A partir de l'any 2003, es van començar a fer-ne les primeres identificacions, sobretot a la zona del Cadí i del Ripollès. Vint anys després a Catalunya no hi ha una població reproductora establerta de llops, tot i que hi ha presència d'individus aïllats, que són animals que provenen de la dispersió natural de la població de llops present a França; per tant, tots ells d'origen italoalpí.
Actualment, hi ha quatre exemplars de llop identificats genèticament a Catalunya, tots mascles; els darrers 5 anys no s'hi ha detectat cap femella i, en conseqüència, cap evidència de reproducció, ha dit Gabriel Lampreave.
La gestió del llop en el territori català, l'executa la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, mentre que el Cos d'Agents Rurals, del Departament d'Interior, duu a terme i coordina les accions de seguiment sobre el terreny.