Els poc més de 500 veïns majors de 16 anys de la Nou de Berguedà i Vilada estan cridats aquest dissabte a una consulta sobre el projecte de central reversible de la Baells. Assegurar que mig miler de persones tenen la clau decidir una inversió de 400 milions d'euros segurament és retorçar la realitat. En aquest sentit, tot apunta que el projecte continuarà avançant tingui o no l'aval a les urnes. De fet, Cercs -el tercer municipi afectat- l'avala plenament després que s'hagi confirmat -com ha avançat Nació- que els promotors aportaran dos milions d'euros per demolir l'antiga tèrmica.
Una consulta no vinculant
“Esteu d'acord amb la construcció d'una central hidroelèctrica reversible a l'embassament de la Baells?”. Aquesta és la pregunta que els veïns majors de 16 anys de la Nou de Berguedà (uns 150) i de Vilada (uns 380) hauran de respondre aquest dissabte 28 de març -o de manera anticipada ahir i avui-.
Es tracta d'una consulta no referendària (veure la convocatòria al DOGC) i l'escrutini començarà tan bon punt es tanqui la votació a les vuit del vespre. El resultat no és vinculant -no només pel tipus de consulta- sinó perquè la tramitació del projecte no depèn dels ajuntaments. En aquest sentit, la concessió d'aigua la realitza l'ACA i l'autorització ambiental el Ministeri de Transició Ecològica. La llicència d'obres, en aquest cas competència municipal, és un tràmit automàtic.
Els alcaldes de Vilada i la Nou -el republicà Quim Espelt i l'independent Josep Maria Peixó, respectivament- s'han mostrat neutrals. Asseguren que acataran el resultat i, en el cas de Vilada, demanarà formalment a les empreses promotores que retirin el projecte si s'imposa el “no” i la participació supera el 30%.
L'estat de tramitació de la reversible
La central reversible de la Baells -seria la tercera de Catalunya o la quarta si es compta la compartida amb la Franja de Ponent- preveu la construcció d'una bassa superior al pla de Clarà per tal de permetre aprofitar l'excedent d'energia renovable de les hores centrals del dia i generar-ne a la nit, quan les plaques solars deixen de funcionar.
Els promotors -el 50% de la societat correspon a l'austríaca Verbund i l'altra meitat a e-Storagy, spin-off de l'espanyola Capital Energy- estan en plena tramitació. Per una banda, han sol·licitat una captació d'aigua a l'ACA -el procés és circular i, per tant, no se'n perd- mentre que l'avantprojecte ja es va posar a exposició pública i ara està pendent l'elaboració del document definitiu que l'Estat haurà d'autoritzar.
En cas que el “no” s'imposés a les urnes -un fet que ara mateix sembla probable-, els municipis podrien utilitzar la decisió dels veïns per fer valdre les seves al·legacions. Tot i això, la valoració tècnica dels impactes del projecte, en cap cas, té l'obligació de tenir en compte el resultat de la consulta.
El paper de L'Energètica
Ara fa una setmana, en una visita al Berguedà, la consellera Sílvia Paneque va anunciar la decisió d'autoritzar L'Energètica pública a formar part del projecte. Inicialment, assumirà el 10% de les accions -podria arribar fins al 20%-. Tindrà capacitat de veto a les decisions estratègiques i també permetrà la presència d'un assistent designat pels ajuntaments al consell d'administració. D'aquesta manera, quan es confirmi l'operació, més d'un terç de la societat serà capital públic: el pertanyent a l'empresa de la Generalitat i el 51% de la participació de Verbund.
El portaveu del projecte, el berguedà Carles Farràs, ja va anunciar fa unes setmanes que establirien convenis amb els ajuntaments per tal d'oficialitzar les compensacions ja anunciades: 6 milions d'euros en inversions i un fons de desenvolupament de 400.000 euros anuals que inclou la bonificació de fins al 40% de l'electricitat, transport públic gratuït i beques de formació. Se signarà amb els que donin suport al projecte -en el cas de Cercs, sense consulta- i si s'imposa el “no”, “continuaran fent pedagogia” per explicar els avantatges d'aquesta infraestructura.
A banda de l'Ajuntament de Cercs, s'han posicionat clarament a favor de la central reversible l'Associació d'Empresaris del Berguedà, la Cambra de Comerç comarcal i el PSC. No ho ha fet, en canvi, el Consell Comarcal, governat per un quadripartit: ERC i Junts esperen al resultat de les votacions mentre que la CUP qualifica el projecte d'“especulatiu”.
- La bassa superior s'ha d'ubicar al pla de Clarà
- Nia Escolà / ACN
Per la seva banda, els opositors -la plataforma Pla de Clarà Viu i el Grup de Defensa de la Natura del Berguedà- admeten que “hi ha institucions superiors que poden prendre decisions, però si els ajuntaments i el territori pressionen expressant que no volen el projecte, es poden activar molts mecanismes per aturar-lo”. La seva portaveu Martina Marcet també carrega contra els promotors per les aportacions per als municipis anunciades aquests darrers dies: "No són concessions, és un xantatge en tota regla posar aquestes qüestions sobre la taula", afirma.
