La Nou de Berguedà i Vilada votaran aquest dissabte en una consulta popular no referendària si volen o no la instal·lació d'una central hidroelèctrica reversible a l'embassament de la Baells. El projecte també afecta Cercs, tot i que aquest municipi ha descartat fer cap consulta i s'ha posicionat a favor de la iniciativa. En canvi, els alcaldes de Vilada, Quim Espelt, i de la Nou, Josep Maria Peixó, s'han mantingut neutrals i apel·len a la decisió ciutadana. Tots dos asseguren que "acataran" el resultat de la votació, malgrat que lamenten que es tracta d'una qüestió que sobrepassa l'àmbit municipal.
Tant l'Ajuntament de la Nou de Berguedà com el de Vilada han optat per mantenir-se neutrals davant la consulta d'aquest dissabte i defensen que siguin els veïns qui decideixin si volen o no aquesta infraestructura al municipi. "Des del primer dia hem tingut clar que una actuació d'aquesta transcendència necessita acceptació social per tirar endavant", ha afirmat a l'ACN l'alcalde de Vilada, Quim Espelt. En aquest sentit, recorda que el projecte no formava part del debat de les darreres eleccions municipals i considera que, per tant, "no correspon a l'equip de govern posicionar-s'hi".
Per la seva banda, l'alcalde de la Nou, Josep Maria Peixó, assegura que "recolliran" el resultat de la consulta i actuaran en conseqüència. Si s'imposa el "no", avança que presentaran les al·legacions i els escrits necessaris. Des de Vilada, Quim Espelt també es compromet a respectar el veredicte de les urnes sempre que la participació arribi al 30%. "Actuarem en conseqüència: si guanya el 'sí', impulsarem els tràmits pertinents; i si guanya el 'no', demanarem formalment a les empreses promotores que no tirin endavant el projecte", explica.
Ara bé, els batlles són conscients del poc poder que tenen els ajuntaments en aquesta qüestió. "És un tema que implica a administracions de més amunt:Generalitat, Estat i Europa. Si surt que no, potser ho tiren endavant igualment", lamenta l'alcalde de La Nou. També ho creu el batlle de Vilada, que deixa clar que el seu Ajuntament "no té capacitat d'autoritzar ni de vetar el projecte". "Els permisos d'obres els donen des del Ministeri i la Generalitat", exposa. Tot i això, Espelt defensa que una transició energètica justa passa necessàriament per "escoltar la veu de la gent dels pobles i garantir l'acceptació social" de projectes com aquest.
Sense consulta a Cercs i amb l'Ajuntament a favor del projecte
A diferència dels altres dos municipis, Cercs no preveu fer cap consulta. El seu alcalde, Urbici Malagarriga, considera que el projecte pot suposar una "gran oportunitat" per al conjunt de la comarca. Amb tot, el consistori supedita el seu suport a una condició clara: el desmantellament de l'antiga central tèrmica de Cercs. Es tracta d'una reivindicació històrica que, segons recorden des del municipi, ja s'hauria d'haver executat fa anys després del tancament de la instal·lació, però que ha anat quedant encallada entre tràmits, responsabilitats empresarials i falta de concreció per part de les administracions.
Per això, l'Ajuntament reclama que ara s'actuï de manera "eficaç i urgent". En aquest sentit, l'alcalde exigeix un compromís "ferm" i per escrit per part de l'Estat que obligui les empreses responsables o les actuals propietàries a dur a terme el desmantellament. "No ho podem deixar passar", conclou.
Els promotors prometen incentius fiscals als ajuntaments implicats
El portaveu del projecte de la central reversible, Carles Farràs, assegura que veuen amb bons ulls la celebració de les consultes i defensa que la voluntat dels promotors és garantir la "màxima transparència possible". "Volem que tothom conegui totes les mesures, tant socials com d'infraestructures, perquè puguin valorar els beneficis que aquesta central tindrà, no només des del punt de vista energètic, sinó també per als tres municipis de la Baells", ha afirmat.
En aquest context, els promotors s'han reunit amb els ajuntaments implicats per posar sobre la taula diverses compensacions. Entre aquestes, destaquen bonificacions en el preu de l'electricitat, així com beques i projectes valorats en uns 6 milions d'euros. Amb aquestes mesures, busquen reforçar el suport al projecte i inclinar la balança cap al "sí".
Tot i això, Farràs admet que, en cas que el resultat sigui contrari, la iniciativa no s'aturarà. "Com que estem en una fase preliminar, el projecte continuarà i seguirem fent pedagogia i incorporant tots els canvis que calgui o que el territori pugui demandar", ha explicat. En aquest sentit, remarca que el diàleg amb el territori es mantindrà obert durant tota la tramitació.
Els ecologistes denuncien "xantatge" per part dels promotors
La plataforma Pla de Clarà Viu i el Grup de Defensa de la Natura del Berguedà han fet campanya pel "no2, alertant que la central hidroelèctrica reversible planteja greus riscos per al territori. Assenyalen la possible contaminació dels fangs del fons del pantà de la Baells, la gestió inadequada de l'aigua i la inestabilitat del terreny amb falles actives, que podrien provocar despreniments i posar en perill la seguretat de la presa.
A més, els ecologistes consideren que el projecte amenaça el patrimoni natural i paisatgístic del Berguedà i respon més a interessos privats i especulatius que a les necessitats energètiques de la comarca. Per això, subratllen que un resultat negatiu a la consulta seria "fonamental" per defensar el territori i frenar el projecte. Segons Martina Marcet, portaveu de Pla de Clarà Viu, "és evident que hi ha institucions superiors que poden prendre decisions, però si els ajuntaments i el territori pressionen expressant que no volen el projecte, es poden activar molts mecanismes per aturar-lo".
- La central tèrmica de Cercs
- ACN
En aquest sentit, Marcet lamenta que Cercs no hagi acceptat celebrar la consulta, cosa que genera desigualtat entre els municipis afectats. També critica que moltes de les compensacions anunciades pels promotors no són reals, sinó obligacions legals que les empreses ja haurien de complir. "Això no són concessions, és un xantatge en tota regla posar aquestes qüestions sobre la taula", conclou.
Un projecte amb una inversió de 400 milions
La central hidroelèctrica reversible de la Baells està impulsada per la companyia austríaca Verbund i per E-Storagy (spin-off de Capital Energy) i preveu una inversió de 400 milions d'euros, amb una potència prevista de 512 megawatts (MW). Si es tira endavant, serà la primera infraestructura d'aquest tipus a les conques internes de Catalunya.
El funcionament de la central consisteix a aprofitar les hores de sobreproducció d'energia renovable per bombar aigua des de la bassa inferior, el pantà de la Baells, fins a una bassa superior que s'hauria de construir al Pla de Clarà, al municipi de la Nou de Berguedà, amb una capacitat de 6 hectòmetres cúbics. Es calcula que, quan s'omplís la bassa del pla de Clarà, el nivell de la Baells baixaria al voltant de 6 punts, el que equival a un metre i mig. La sala de màquines i la subestació elèctrica se situarien al peu de l'aigua del pantà de la Baells. A banda, caldria condicionar camins i construir-ne de nous.
El desnivell entre les dues basses seria de 314 metres, connectades mitjançant canonades soterrades. Durant la nit, quan la demanda energètica és més baixa, l'aigua es retornaria a la bassa inferior per generar electricitat.
