Era un secret de domini públic, però ara ja està confirmat. La Generalitat esdevindrà accionista de la futura central hidroelèctrica reversible de la Baells. L’anunci oficial l’ha realitzat la consellera Sílvia Paneque des del Berguedà, pocs dies abans que dos dels tres municipis afectats realitzin una consulta per validar o no el projecte.
L’Energètica, el tercer soci
Les centrals reversibles -com les bateries- són elements claus per a la transició energètica. No només per estabilitzar el sistema i evitar noves apagades, sinó per equilibrar al llarg del dia l’excés d’oferta -quan les renovables funcionen al màxim- i la manca de demanda -quan el sol es pon o no bufa el vent-.
El projecte d’instal·lar-ne una de la Baells -seria la tercera de Catalunya, la quarta si es compta la compartida amb la Franja de Ponent- ja fa temps que es tramita. Actualment, està en exposició pública i els seus impulsors han anunciat recentment noves compensacions pels municipis del Berguedà en plena campanya de les consultes.
La iniciativa és fruit de la unió de l’empresa austríaca Verbund -té el 51% de la propietat estatal blindada per llei- i e-Storagy, una spin-off de l’espanyola Capital Energy. Preveuen invertir-hi 400 milions, dels quals una part els acabarà assumint L’Energètica. En aquest sentit, l’empresa pública es convertirà en la tercera accionista de la societat, amb una participació que inicialment se situarà en el 10%, però que podria arribar al 20. De fet, els pressupostos del 2026 -de moment, retirats- destinaven per enguany una partida d'1,5 milions d'euros.
Anunci a deu dies de les consultes
El pròxim 28 de març la Nou de Berguedà i Vilada han convocat una consulta per validar o rebutjar el projecte energètic. El resultat no serà vinculant -la tramitació no depèn dels ajuntaments-, però podria condicionar la incorporació de l’empresa pública. En aquest sentit, un dels criteris d’inversió és que compti amb el suport dels municipis implicats. Tanmateix, Paneque s'ha mostrat convençuda que el resultat serà afirmatiu i, en cas contrari, ha promès "escoltar les demandes". Tot i això, ha deixat clar que es tracta "d'un projecte de país".
En els dies previs a la votació -Cercs no n’ha convocat-, s’han produït dos pronunciaments importants. Els promotors han anunciat noves compensacions pels veïns -des de la bonificació de fins al 40% de l’electricitat a beques i transport públic gratuït-, mentre que la consellera Paneque ha confirmat la participació de L’Energètica, decisió que el Govern aprovarà el dimarts vinent. No només assumirà un mínim del 10% de les accions sinó que tindrà capacitat de veto en les decisions estratègiques.
L’anunci no s’ha produït en una ubicació qualsevol. S’ha fet des d’Olvan, un municipi que acull un polígon amb vocació comarcal que ha estat vint anys bloquejat. Precisament, un dels elements crítics és la connexió a la xarxa elèctrica i, la voluntat de promotors i administració, és que l’evacuació d’energia de la futura central es faci a través d’una nova subestació en aquest municipi del Berguedà. Solucionar aquesta qüestió, de fet, va ser un dels punts que va provocar que bona part de les administracions locals comencessin a veure amb bons ulls el projecte. "Estem treballant amb REE per tal que s'inclogui en la planificació de la xarxa", ha assenyalat Paneque.
Abans, la titular de Territori ha visitat el futur parc solar de Casserres, promogut per Estabanell Energia i que L'Energètica ha anunciat que adquirirà en el marc d'una nova ronda de compres d'instal·lacions fotovoltaiques. Concretament, són quatre projectes que sumen una potència de 14,5 MW.
