La central tèrmica de Cercs va deixar de produir electricitat a partir de cremar carbó el 2011. Ja han passat quinze anys, però la macroestructura a tocar de l'embassament de la Baells i la C-16 es manté immutable. “És una bomba ambiental i urbana”, explica sovint Urbici Malagarriga, l'alcalde d'aquest municipi del Berguedà.
En els darrers mesos, el projecte de central hidràulica reversible ha suposat una llum al final del túnel. En aquest sentit, segons ha pogut saber Nació, els promotors aportaran un total de 2 milions d'euros per contribuir a la demolició. Per altra banda, l'Ajuntament de Cercs ha rebut recentment una resolució judicial que pot facilitar la resolució del cas: la meitat de la finca de la tèrmica són terrenys comunals.
Una reconversió impossible
La central va començar a funcionar el 1991 per aprofitar l'explotació de carbó a l'Alt Berguedà. Propietat de Fecsa -després d'Endesa i Enel- va passar a E-ON en la darrera fase de funcionament. A partir del tancament, se succeïxen els canvis de propietat, a través de diverses fórmules. S'hi impliquen firmes com Viesgo -una comercialitzadora que acaba en part absorbida per Repsol-, Infreemu i EM Spain Waste & Treatment, propietat de l'empresari manresà Lluís Basiana.
El primer projecte pretenia reconvertir la central tèrmica de carbó en una de biomassa. Posteriorment, es va plantejar ubicar-hi un centre de recerca, una incineradora de residus -que va provocar un gran rebuig ciutadà-, una planta d'hidrogen verd així com un gran complex turístic ecofriendly, projecte que comptava com a soci amb Adolf Todó, exdirector de Catalunya Caixa.
Una de les activitats que sí que si van desenvolupar va ser Horrorland, un espai de terror que va celebrar dues temporades coincidint amb els Tots Sants de 2018 i 2019. Des d'aleshores, la majoria d'activitat a l'interior del recinte ha estat bàsicament il·legal o incívica. El darrer exemple, un combat il·legal fa poques setmanes que va acabar amb 51 identificats i diversos dels púgils amb ferides a la cara i a les mans. No només és un problema de seguretat pel mal estat de les instal·lacions, sinó també per la presència de tota mena de residus: ferro, fuel, amiant, hidròxid de sodi, àcid sulfúric i pneumàtics, entre altres.
Central reversible: llum al final del túnel?
La presentació d'un projecte de central hidroelèctrica reversible a la Baells va esdevenir una nova esperança per desmantellar d'una vegada l'antiga tèrmica. En aquest sentit, el mateix Ajuntament de Cercs ho va posar com a condició sine qua non per donar suport al projecte mentre que la Generalitat es va començar a implicar per facilitar-ho.
Ara, segons ha pogut saber Nació, els promotors de la reversible han concretat que aportaran 2 milions d'euros per contribuir-hi. D'aquests, una petita part es destinaran a la redacció d'un estudi que n'avaluï els costos -una compensació ja anunciada fa unes setmanes- mentre que la resta al desmantellament en si.
I quant costarà? “Ho determinarà aquest document”, apunten des de les empreses promotores. Tanmateix, altres fonts consultades es mostren convençudes que la resta de pressupost el podran aportar administracions com la Generalitat o la Diputació -en el seu dia també es va reclamar a l'Estat que s'hi impliqués-.
“Si convé, s'hi posaran més diners”, explica Urbici Malagarriga que es mostra convençut que aquesta vegada va de debò. Tot plegat, ha fet que l'Ajuntament de Cercs hagi passat de veure amb mals ulls el projecte de la Baells -ara ja amb L'Energètica pública com a soci- a defensar-lo clarament. De fet, a diferència de la Nou i Vilada, no celebrarà consulta. “Serà bo per als municipis, per al Berguedà i per al conjunt de Catalunya”, afirma l'alcalde a Nació.
- La torre de refrigeració de l`antiga tèrmica de Cercs
- Nia Escolà / ACN
Recentment, el consistori ha rebut la confirmació judicial que la meitat de la finca de la tèrmica -tota menys la zona de la torre de refrigeració- es tracta de terrenys comunals. Una resolució que pot ajudar al procés de desmantellament, que precisament ha tingut els conflictes sobre la propietat com un dels colls d'ampolla.
