L’augment sostingut de les temperatures a Europa conseqüència del canvi climàtic també té un impacte directe a l’esport. De fet, representa una amenaça per a la viabilitat de les competicions esportives d’estiu, entre les quals destaca el Tour de França. La Grande Boucle, que enguany sortirà de Barcelona i tindrà tres etapes íntegrament en territori català, se celebra a inicis de juliol, un calendari que caldrà veure si és sostenible en el temps. En aquest sentit, un estudi científic conclou que suposa un increment del risc tèrmic per als ciclistes i que, fins ara, ha estat “extraordinàriament afortunada”, ja que mai han coincidit les pitjors condicions amb el pas de la prova.
Anàlisi del 1974 al 2023
L'objectiu de la investigació, publicada a Scientific Reports -revista científica del grup Nature-, era avaluar els nivells d'estrès tèrmic en les localitzacions habituals de la cursa entre els anys 1974 i 2023. Liderat per l’Institut Francès de Recerca en Desenvolupament Sostenible (IRD), ha comptat amb la col·laboració de diversos centres de recerca entre els quals l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).
Les dades recollides indiquen que el risc ha crescut de manera sostinguda durant el mes de juliol al llarg de les darreres cinc dècades, identificant la dècada més recent com la que registra un nombre més elevat d'episodis de calor extrema.
Per determinar-ho, s’ha tingut en compte l'índex Wet Bulb Globe Temperature (WBGT), que combina variables com la temperatura de l'aire, la humitat, la radiació solar i el vent -científics independents indiquen que és un dels valors de l'estudi-. S'han analitzat 12 localitzacions freqüents i s'ha pres com a referència el llindar d'alt risc establert per la Unió Ciclista Internacional (UCI), situat per sobre dels 28°C WBGT.
Malgrat aquesta clara tendència climàtica, l'anàlisi determina que el Tour de França ha aconseguit evitar fins ara les condicions de màxim risc per a la salut dels esportistes. Segons els investigadors, aquesta exclusió s'ha produït en diversos casos per un marge estret, de vegades de pocs dies de diferència o de dècimes de grau respecte als pics de calor.
Les zones amb més risc
Ivana Cvijanovic, investigadora de l’ISGlobal, assenyala que ciutats com París han superat el llindar de risc alt per calor en cinc ocasions al juliol, quatre de les quals en l’última dècada. Tot i que aquests episodis de calor extrema són cada cop més freqüents en les ciutats per on passa la cursa, fins ara no han coincidit cronològicament amb les dates de celebració de les etapes.
L'equip científic ha identificat regions específiques on els episodis de calor perillosa són més freqüents, destacant punts del sud-oest com Tolosa, Pau i Bordeus, i del sud-est com Nimes així com Perpinyà, capital de la Catalunya Nord. “Cal extremar la precaució a l’hora de planificar etapes en aquestes zones”, apunta la investigadora Desislava Petrova, una reflexió que es pot aplicar també al Gran Départ del 2026 a Barcelona.
Així mateix, alerten que ciutats com París i Lió s'estan convertint en nous punts calents de risc climàtic per a la pràctica esportiva. “Podem dir que és una cursa extraordinàriament afortunada, però amb les onades de calor rècord cada vegada més freqüents, sembla només una qüestió de temps que el Tour s’enfronti a dies d’estrès tèrmic extrem que posaran a prova els protocols de seguretat existents”, afegeix Cvijanovic.
En contrast amb les zones urbanes i de plana, les etapes de muntanya als Alps i als Pirineus, amb ascensos mítics al Tourmalet o l’Aup d'Uès, s'han mantingut històricament dins de nivells de risc baix o moderat. “Si la tendència continua, cada vegada serà més freqüent que els ciclistes s’enfrontin a temperatures que puguin posar en risc no solament el seu rendiment, sinó també la salut”, conclou el fisiòleg Pedro L. Valenzuela, en declaracions a Science Media Center.
Revisar els horaris de competició
La celebració del Tour de França durant les tres primeres setmanes de juliol garanteix una atenció mediàtica total -no es disputen altres competicions esportives-, carreteres plenes de públic i la coincidència amb el 14 de Juliol, la festa nacional francesa.
Si, malgrat l’augment de risc, es volen mantenir les dades, els investigadors apunten que les primeres hores del matí són les més segures mentre que els nivells elevats d'estrès tèrmic es poden mantenir fins a última hora de la tarda. En aquest sentit, els investigadors suggereixen la necessitat de revisar horaris i recorreguts per protegir ciclistes, personal de l'organització i espectadors.
| Ciutat | Dates TdF | Tot juliol |
|---|---|---|
| París | 26,8°C al 2002 | 28,8°C al 2019 |
| Nimes | 27,9°C al 2019 | 30°C al 2020 |
| Bordeus | 28,7°C al 1995 | 30,1°C al 2019 |
| Tolosa | 27,5°C al 2003 | 29,7°C al 2020 |
| Tourmalet | 23°C al 2006 | 25,9°C al 2019 |
| Aup d'Uès | 20,1°C al 1992 | 22,7°C al 2015 |
| Pau | 27,8°C al 1995 | 28,8°C al 2019 |
| Niça | 22,7°C al 1975 | 27,6°C al 2018 |
| Grenoble | 22,5°C al 2014 | 26,4°C al 2018 |
L'anàlisi del Tour de França serveix com a exemple dels reptes que el canvi climàtic planteja per a l'esport d'elit a l'estiu. El Mundial de Qatar del 2022 ja es va haver de celebrar el novembre i desembre mentre que les dues properes cites se celebraran amb zones que poden ser extremadament càlides -Estats Units i Mèxic aquest estiu així com Marroc, Portugal i Espanya el 2030-. Malgrat que la mateixa FIFA o l'UCI disposen de protocols de seguretat -per exemple les pauses d’hidratació als partits de futbol-, cada federació defineix els seus propis llindars de risc sense que existeixi un estàndard comú.
Els autors de l'estudi també subratllen que encara hi ha incògnites sobre com respon el cos dels atletes d'elit a esforços físics tan exigents sota temperatures extremes. En aquest sentit, per ajustar millor les avaluacions de risc, els investigadors demanen accés a dades fisiològiques anonimitzades que permetin anar més enllà dels índexs meteorològics convencionals.
