Un dels camps on el nou Govern vol fer un punt d'inflexió és el de la transició energètica. Per fer-ho, l'executiu de Salvador Illa aposta per reduir la càrrega burocràtica que allarga els processos d'autorització. Un dels canvis immediats que ha anunciat aquest dimarts la consellera Sílvia Paneque és passar de l'actual sistema que primer analitzar l'impacte ambiental i després la comptabilitat urbanística a fer-ho en paral·lel. "Això ens ha de permetre reduir entre 10 i 14 mesos el procés d'autorització", ha assegurat a preguntes de Nació.
Modificar el decret obligarà a negociar amb ERC i comuns
El PSC sempre s'ha mostrat força crític amb l'actual decret de renovables que va impulsar la republicana Teresa Jordà quan era consellera. En aquest sentit, en campanya van apostar per modificar-lo, introduint aspectes com els silencis administratius positius per accelerar la tramitació dels projectes.
La titular de Territori, Habitatge i Transició Energètica manté la voluntat de modificar el decret, però emplaça a negociar-ho amb ERC i comuns. En aquest sentit, els canvis es farien a partir de la llei d'acompanyament de pressupostos i, per tant, dependrien de l'acord amb els dos partits que van permetre la investidura de Salvador Illa.
Una situació "francament millorable"
Paneque ha admès que la situació actual és "francament millorable" i que queda molt camí per recórrer per intentar acostar-se als objectius del 2030. De fet, l'any passat poc més del 15% de la producció elèctrica va ser amb fonts renovables i, a finals de dècada, s'hauria d'arribar al 50,8%. "Les tramitacions pateixen actualment un coll d'ampolla", ha admès la consellera.
A banda de negociar els canvis en el decret i de tramitar en paral·lel l'impacte ambiental i l'urbanisme -que no requereix cap modificació legislativa-, el Govern ha anunciat l'eliminació de l'autorització administrativa en instal·lacions d'autoconsum de 500 KW -cobertes solars mitjanes- així com accelerar l'aprovació de pla sectorial d'energies renovables, un compromís de l'anterior executiu i que hauria de marcar objectius comarcals per cada tipus de font energètica.
Aposta per l'eòlica marina i la hidràulica reversible
Si fins ara els esforços s'han dedicat especialment a l'eòlica terrestre i a la solar fotovoltaica, el Govern també vol apostar clarament per l'eòlica marina i la hidràulica reversible.
En el primer cas, fent cas omís a la plataforma antieòlica, Paneque ha insistit que "impulsaran de manera urgent el parc experimental Plemcat". L'objectiu -difícil d'assolir tècnicament- és que a finals de 2025 ja estigui en marxa els tres aerogeneradors que han de "permetre tenir el màxim d'informació per al futur parc comercial del golf de Roses".
En la hidràulica reversible, per la seva banda, el Govern vol que es tirin endavant dos projectes que aportarien una potència conjunta de 2.000 MW i que servirien com a grans bateries per emmagatzemar energia renovable no consumida.
L'executiu també aposta per negociar per garantir la connexió a la xarxa de les instal·lacions renovables -un altre dels colls d'ampolla de la transició energètica-, a part d'afavorir l'electromobilitat amb accions com la instal·lació de punts de recàrrega en edificis públics a través de L'Energètica.
"Si no hi ha energia verda, no hi ha indústria. És un factor clau per la localització de les empreses", ha assegurat la consellera, just després que el consell executiu aprovés un informe que fa una diagnosi de les renovables a Catalunya i que conté propostes per accelerar-ne el desplegament. De moment, tanmateix, es manté sense nomenar el director general d'Energia que substitueixi Assumpta Farran.
Catalunya té marcat l'objectiu d'assolir l'any 2030 la producció del 50% d'energia elèctrica de fonts renovables. Malgrat que al conjunt del món ja s'ha superat la barrera del 30%, a Europa el 44% i a l'estat espanyol un 50,3%, al nostre país el 2023 es va tancar amb una aportació del 15,4%.
Aportació de les fonts renovables i no renovables (2023)
De fet, els parcs eòlics i solars actualment en funcionament suposen només un 26 i un 9% respectivament dels objectius fixats per a final d'aquesta dècada per la Prospectiva Energètica de Catalunya (Proencat), el full de ruta que pretén assegurar la descarbonització total del país per al 2050.
Durant els tres anys de la legislatura passada van rebre almenys l'autorització prèvia un total de 125 projectes: 235,27 MW eòlics i 1.391,9 MW de solars (són els projectes que, fins ara, s'han publicat al DOGC). Són, en total, 1.627,18 MW, que van quedar lluny de l'objectiu de 3.000 -malgrat que cal tenir en compte l'avançament electoral-. A més, almenys 16 projectes i 640 MW es van descartar, ja que van rebre una resolució desfavorable.
Aquesta xifra no estava exempta de discussió. En aquest sentit, des de diversos sectors s'assenyalava que els balanços s'haurien de fer amb els parcs connectats a la xarxa o, si més no, amb aquells projectes que tenen l'autorització de construcció.
Sigui com sigui, si tots els projectes amb autorització administrativa tiressin endavant -cal completar-ne la tramitació i després construir-los, Catalunya fregaria el 35% de l'objectiu per al 2030.