Eòlica marina, una oportunitat que no es pot deixar escapar

Catalunya té un repte majúscul: aconseguir que el 2030 el 50% de l'energia elèctrica sigui d'origen renovable, com a pas previ a la total descarbonització de l'energia per a mitjan segle. Soc dels que penso que l'objectiu és pràcticament impossible, però com passa amb l'escalfament d'1,5 ºC, això no és excusa per intentar acostar-hi al màxim.

L'eòlica marina, aquí i arreu del món, hi tindrà un paper clau. Mentre els aerogeneradors fixos són una realitat molt present al nord d'Europa -aquesta setmana, per exemple, s'han inaugurat dos parcs més a Dinamarca-, els flotants encara són escassos, malgrat que a tocar de la Catalunya Nord ha començat la instal·lació d'un projecte precomercial. El full de ruta de la Generalitat indica que a finals de la dècada caldria tenir instal·lats 1.000 MW mentre que el govern espanyol ho eleva fins a 1-3 GW al conjunt de l'Estat. No s'hi arribarà. Segurament, sent realistes, el 2030 només estarà en funcionament el parc previst a Gran Canària i la Costa Brava quedaria per a una segona fase.

Fins a set empreses o consorcis han manifestat la voluntat de presentar-se al concurs quan es convoqui -de moment, no hi ha data ni previsió-. Mentrestant, tant l'anterior Govern com l'actual s'han abocat al projecte de parc experimental -denominat Plemcat- tant per afavorir la investigació com per comprovar-ne in situ els possibles impactes.

De moment, la plataforma opositora i alguns ajuntaments també s'hi mostren contraris. M'agradaria pensar que aquest projecte hauria de millorar la percepció de l'eòlica marina. Que tant l'impacte visual com el sobre la biodiversitat són assumibles i que, en canvi, permetria disposar d'un sistema de generació d'energia neta a gran escala és clau en l'intent de descarbonitzar-nos.

L'eòlica marina a la Costa Brava permetria equilibrar una mica l'aportació territorial de les renovables en un context on les comarques gironines són una illa fòssil. Però, a més, ara que tant es parla de reindustrialització, obre la possibilitat d'acollir una part substancial de la cadena de valor d'aquest sector (el port de Tarragona pot jugar un paper clau).

En definitiva, l'eòlica marina és una oportunitat que Catalunya no pot deixar escapar. A més, malgrat dependre bàsicament de competències estatals, s'ha de liderar de manera activa des de casa nostra.

Embassaments: entre eliminar i endurir restriccions

Els embassaments han superat el millor estiu des de l'inici de la sequera, ja que respecte a l'1 de juny el sistema Ter-Llobregat només ha perdut un 1,1% de les reserves. Ara bé, la situació és d'impàs i la tardor serà clau, ja que la situació està just a mig camí entre eliminar del tot o endurir les restriccions.

• El sistema Ter-Llobregat té uns 192 hm3, 48 hm3 per sota de la prealerta (cap restricció) i 47 per sobre de l'excepcionalitat (augmentar les actuals).
• És un volum 24% per sobre que un any enrere.
• Ha estat l'estiu amb un menor retrocés (1,1% en tres mesos i mig), però respecte a l'1 de juliol la caiguda se situa al 19%.

La volta al món en quatre notícies

1. La glacera de la Marmolada podria desaparèixer el 2040: en cinc anys ha passat de 170 a 98 hectàrees (llegit a La Repubblica).
2. Un home compra "la casa dels seus somnis" a Cape Cod (Massachusetts) malgrat el perill d'enfonsar-se per la crisi climàtica (llegit al Boston Globe).
3. Tota la Terra va vibrar durant nou dies després d'un megatsunami provocat per una esllavissada de terra a Groenlàndia vinculada a la crisi climàtica (llegit a The Guardian).
4. Lula fa una crida als països rics a protegir l'Amazònia en plena onada d'incendis que, des de principis d'any, han calcinat 7.000 hectàrees (llegit a Climática).

🙏 Gràcies per llegir-me! Fins a la setmana vinent!