El Govern reclama a l'Estat que iguali els criteris econòmics i d'impacte en l'eòlica marina

El col·lectiu Renovem-nos demana prioritzar la Costa Brava per la manca de producció d'energia neta a les comarques de Girona

L'eòlica marina encara no s'ha començat a desplegar a l'estat espanyol
L'eòlica marina encara no s'ha començat a desplegar a l'estat espanyol | envato elements
Nació
27 de març de 2024
Actualitzat: 09 d'abril, 23:45h

Acció Climàtica reclama a l'Estat que rectifiqui i que no prioritzi els criteris econòmics a les subhastes de parcs eòlics marins. En aquest sentit, tal com va explicar Nació fa setmanes, demana que els aspectes relacionats amb l'impacte s'equiparin als econòmics i que tinguin un 50% del pes en la ponderació.

El departament considera que el reial decret que fixa el marc previ als concursos és "poc concret" i a les al·legacions presentades proposa una major definició dels aspectes no econòmics a tenir en compte, a més de demanar que el territori pugui intervenir en el procés d'avaluació dels projectes. El Govern ha consensuat les al·legacions a través del grup de treball amb els ajuntaments afectats pel futur parc eòlic del golf de Roses, a la Costa Brava.
 

Els criteris econòmics pesaran un 70%

L'Estat va aprovar a finals de febrer el reial decret previ a les subhastes de parcs eòlics marins previstes als POEM, que inclouen el golf de Roses com l'únic punt de Catalunya on es podran posar aquest tipus d'infraestructures. El document fixa el marc general que haurà de regir aquests concursos i estableix que els criteris econòmics pesaran un 70% en la ponderació de les propostes i els no econòmics, un 30%.


Entre els criteris no econòmics, es tindran en compte les mesures per minimitzar l'impacte ambiental i paisatgístic, la utilització de materials reciclats, el potencial de desenvolupament industrial i econòmic derivat del projecte, les mesures de compatibilitat amb la pesca o el desmantellament quan s'acabi la vida útil de la instal·lació


La Generalitat considera que aquesta ponderació no és adequada i que cal augmentar el pes dels aspectes que tenen a veure amb l'impacte d'aquests projectes fins al 50%. La secretària d'Acció Climàtica, Anna Barnadas, diu que el document és " poc concret" i, per això, conjuntament amb les administracions locals (ajuntaments afectats i Diputació de Girona) han proposat un llistat exhaustiu d’aquests requisits i criteris no econòmics.

En aquest sentit, es demana que estiguin en compte aspectes vinculats amb el disseny del projecte (distància de la costa, ràtio d’ocupació de l’espai, compromís amb la divulgació i el coneixement, ...); amb l’impacte ambiental (mesures per reduir l’impacte ambiental i paisatgístic del projecte o seguiment de l’activitat durant l’explotació, etc.); i amb l’impacte socioeconòmic del projecte (potencial per desenvolupar la indústria i l’economia de la zona, impacte sobre el sector turístic i l’economia local, efecte sobre l’ocupació i la cadena de valor industrial locals, compatibilitat amb altres usos de l’espai o la creació d’instruments que facilitin que part del beneficis reverteixin en el territori).

També es proposen criteris de valoració en qüestions relacionades amb el desmantellament de la instal·lació, amb la contribució a la qualitat i a la seguretat del subministrament elèctric de la zona o amb la seguretat marítima, i que es tingui en compte la participació d’empreses públiques en el capital social del promotor dels projectes.


En relació a això, plantegen que el temps de vida útil de les instal·lacions vagi en consonància amb el temps de concessió. La intenció, assegura Anna Barnadas, és aconseguir que els projectes que es desenvolupin siguin els més respectuosos i vinculats amb l’entorn des de tots els punts de vista, i no únicament aquell que generi l’energia més barata.

Les al·legacions també inclouen diferents consideracions, de caràcter més tècnic, destinades a facilitar l’aprofitament d’aquests espais per a usos científics i de recerca, i també per a fer més "coherents" les condicions d’aprofitament de l’espai per als promotors.
 

Renovem-nos demana prioritzar la Costa Brava

El col·lectiu Renovem-nos també ha presentat al·legacions i demana que dins els criteris no econòmics no només es valori la minimització de l'impacte local, si no "l'aprofitament de les infraestructures per tal que esdevinguin biòtops marins que afavoreixin una millora de la diversitat marina". També plantegen que es "qualifiqui la concepció dels parcs com a estacions de monitoratge de l'estat del medi marí" i s'hi incloguin sensors i programes de seguiment per avaluar els efectes del canvi ambiental.

Finalment, demanen que l'ordre dels concursos atengui als criteris de necessitat i oportunitat. En aquest sentit, plantegen que "entre els principals candidats després de les Canàries" hi hagi el golf de Roses, tenint en compte que la demarcació de Girona "presenta un elevat dèficit energètic que cal proveir de l'exterior" i que la implantació d'energies renovables "és mínima a l'Empordà".

De fet, tots els agents del sector donen per fet que la primera subhasta serà pels projectes de les Canàries, on la demanda de les institucions per acollir-los és molt més ferma.