El Govern continua fent passos per tirar endavant el parc eòlic experimental de la Costa Brava. Ja ha lligat el 100% del finançament -té un cost de 80 milions d'euros, 30 dels quals coberts amb una subvenció-, el projecte està a exposició pública i es preveu reactivar la signatura amb les empreses adjudicatàries de les tres posicions de la instal·lació. Tanmateix, s'ha obert un nou front de problemes: ajuntaments i pagesos rebutgen la línia d'evacuació terrestre, malgrat ser 100% soterrada.
Rebuig a l'Empordà
El parc eòlic marí experimental de la Costa Brava, conegut com a Plemcat, consisteix en tres aerogeneradors de fins a 261 metres d'altura i 15 MW de potència -en conjunt, però, estarà limitat a 30 MW-. Des d'allà sortirà un cable marí soterrat de 25 quilòmetres fins a la costa i, posteriorment, una línia terrestre d'evacuació de 16 quilòmetres.
Malgrat que també serà 100% soterrada, això no ha evitat els problemes amb els municipis i el sector primari. Unió de Pagesos, de fet, havia convocat per aquest dimarts una concentració aprofitant que Anna Barnadas, secretària d'Acció Climàtica, i Marta Morera, directora de l'Institut Català de l'Energia, es reunien amb els sis ajuntaments afectats.
Els plans del departament passen per poder licitar-ne la construcció a inicis del 2025 i que entri en funcionament a inicis del 2026.
Reduir l'impacte al mínim
"El Plemcat és un centre d'investigació d'eòlica marina, però l'energia que generi s'ha de poder evacuar", explica Anna Barnadas. La línia d'evacuació té un total de 16 quilòmetres, però d'aquests el 60% ho fan per llindars i el 31% per camins. Només en 1,5 quilòmetres -13 de les 254 finques-, es passa per l'interior de conreus, quan Acció Climàtica no ha trobat cap altra alternativa.
Fonts del departament expliquen que el preu a pagar és un 25% superior al que marquen els paràmetres convencionals. A més, es tracta d'una expropiació de pas subterrani, de tal manera que una vegada finalitzada la rasa es podrà tornar a conrear en la gran majoria de casos.
El coordinador d'Unió de Pagesos a les comarques gironines, Narcís Poch, en canvi, diu el que preu que es pretén pagar per les expropiacions està molt per sota de l'afectació real que tindran aquestes finques. "Són molt baixes, fan riure", afirma. Malgrat que la línia només servirà pel Plemcat -el futur parc comercial n'haurà de construir una de nova de molta major capacitat-, des d'alguns sectors s'agita l'espantall que podrien servir per connectar-hi futurs parcs fotovoltaics, fet que el Govern nega rotundament.
Per la seva banda, l'alcaldessa de l'Armentera, Cèlia Garbí, critica la forma com se'ls ha comunicat el projecte i diu que això, d'entrada, ja els genera desconfiança. "Ens ho van dir tres dies abans que sortís al BOE", explica. En aquest sentit, asseguren que el seu municipi, juntament amb els de Ventalló, l'Escala o Sant Mori, tindran afectacions evidents amb el traçat de la línia i s'hi oposen de ple. No només a la línia sinó al projecte en la seva totalitat i ja avancen que hi presentaran al·legacions en un procés d'informació pública que acabarà el 8 d'agost.