Els embassaments del sistema Ter-Llobregat arrenquen el curs al 31,5%. És poc o és molt? Tot depèn de com es miri. Són quasi vuit menys del rècord de l'any, però només és una reducció de l'1,1% respecte a l'1 de juny. De fet, en tota la sequera no s'havia produït un estiu climàtic tan favorable per a les reserves hídriques. Ara bé, la tardor tornarà a ser clau. Si plou, la situació s'acostarà cap a la normalitat. Si no ho fa, no es descarta endurir les restriccions i l'ACA adverteix que es podria tornar a declarar l'excepcionalitat a partir del novembre.
Un estiu relativament favorable
Aquest dilluns 9 de setembre els embassaments del sistema Ter-Llobregat tenen un total de 192,76 hm i se situen en un 31,5% de la capacitat màxima. A inicis de juliol van arribar al 39,1% mentre que en el pitjor moment de la sequera -el 8 de març passat-, va baixar fins al 14,7%.
L'estiu ha estat relativament favorable per a les reserves hídriques. Malgrat que les temperatures s'han situat per sobre la mitjana, no s'han assolit els valors extrems dels dos anys anteriors. La calor -juntament amb la manca de pluges i l'augment de consum tant agrícola com domèstic i turístic- és un del factor que explica un comportament estival que enguany ha estat l'esperat, segons fonts de l'Agència Catalana de l'Aigua.
Respecte a l'estiu climàtic -1 de juny-, els embassaments només han retrocedit un 1,1% -el 2023 ho van fer un 6, el 2022 un 33 i el 2021 un 18-. Si la comparativa es fa amb l'1 de juliol, el retrocés és de quasi el 19%, tres i quatre punts menys que els dos anys anteriors, respectivament.
Evolució de les reserves al sistema Ter-Llobregat (2020-2024)
La conscienciació ciutadana després de tant temps de sequera i les restriccions encara vigents han permès que el consum de juliol i agost -tal com va passar el juny- sigui lleugerament inferior que fa un any. Això sí, la quantitat subministrada per Aigües Ter Llobregat -la suma d'unes dessalinitzadores que continuen funcionant al 100% i l'aigua potabilitzada dels rius- ha estat lleugerament una mica superior, ja que l'ACA ha ordenat a Agbar reduir la quantitat extreta dels pous per tal de facilitar la recuperació dels aqüífers.
La tardor serà clau
La situació actual és francament millor que un any enrere. El 9 de setembre de 2023 només hi havia 146,9 hm3, fet que situa les reserves actuals quasi un 24% per sobre. Tot i això, la mateixa consellera Sílvia Paneque ho va advertir fa pocs dies: "La sequera no s'ha acabat".
De fet, la tardor es torna a presentar com a clau ja que les reserves estan just al 50% que marca l'actual escenari d'alerta. Si tingués un comportament habitual i, per tant, amb precipitacions més o menys generals i abundants, la situació es podria encaminar cap a la normalitat. En aquest sentit, el llindar per passar a la prealerta -ja sense restriccions- se situa en 240 hm3 tant a la tardor com a inicis d'hivern.
Ara bé, la situació contrària es produiria amb una tardor excepcionalment seca, com la dels darrers anys. Si fos així, no es descarta la possibilitat d'haver de tornar a endurir les restriccions. En aquest sentit, el llindar de l'excepcionalitat se situa en 145 hm3 i, segons els càlculs de l'ACA, s'hi podria arribar a entrar al novembre si no plogués.
En aquest sentit, els models climàtics a llarg termini que fa servir el Meteocat apunten a uns mesos més secs que la mitjana. Malgrat això, el dinamisme meteorològic dels darrers dies -amb pluges més abundants al litoral que a les capçaleres, això sí-, fan mantenir les esperances que la situació no empitjori radicalment les setmanes vinents.
La situació es manté crítica al Camp de Tarragona
Al conjunt de les conques internes els embassaments se situen en un 29,8% i uns 207 hm3. Més enllà del sistema Ter-Llobregat, continua molt per sota el pantà de Darnius-Boadella (18,7%), encara en emergència. De fet, un dels primers anuncis de la consellera Paneque ha estat optar per una quarta dessalinitzadora per assegurar l'abastament de la Costa Brava nord.
Per la seva banda, al Camp de Tarragona la situació crítica continua empitjorant. Siurana ja està per sota de l'1% mentre Riudecanyes no passa de l'1,7% -sumen 0,2 hm3-. Cal recordar que les solucions per revertir aquesta situació -des de l'aprofitament de l'aigua regenerada de la depuradora de Reus fins a connectar el Priorat amb l'Ebre- no seran una realitat abans del 2027.