Els embassaments haurien estat nou mesos buits sense restriccions ni aigua produïda

L’ACA calcula que en tres anys l’estalvi ha aportat 160 hectòmetres i els recursos alternatius 235 més

L'embassament de Sau, en una imatge d'arxiu
L'embassament de Sau, en una imatge d'arxiu | Emili Vilamala
Redacció
19 de juliol del 2024
Actualitzat a les 16:39h

La població abastida pel sistema Ter-Llobregat hauria estat més de nou mesos (289 dies) sense aigua als embassaments en els últims tres anys si no s’haguessin pres mesures d’estalvi i no s’haguessin buscat nous recursos. Així ho calcula un simulador de l’Agència Catalana de l’Aigua, que diu que unes mesures i altres han permès tenir quasi 400 hectòmetres cúbics a aquest sistema. El director de l’ACA, Samuel Reyes, diu que el visor permet comprovar l’efectivitat de les mesures i ha volgut recordar que tot i l’últim trimestre de pluges “la sequera encara no ha acabat”.

Segons els càlculs de l’ACA, des del juliol del 2021 l’aigua aportada de nous recursos suma un total de 235,86 hectòmetres cúbics: 181 de les dessalinitzadores, 47 de l’aigua regenerada prepotable i 7 de l’aigua regenerada per a reg. Sense aquesta aportació extra, Catalunya hauria estat més de sis mesos, 187 dies, sense aigua als embassaments.

Pel que fa a l’estalvi d’aigua generat per les mesures restrictives, ha estat de 160,79 hectòmetres cúbics: 95 per la reducció dels cabals de manteniment als rius, 52 per les restriccions al regadiu i 13 per les restriccions a usos urbans. Sense aquest estalvi, Catalunya hauria estat 66 dies, més de dos mesos, sense aigua als embassaments.

L'excepcionalitat podria tornar al novembre

Segons les pitjors previsions de l’ACA, si no plogués més i no es poguessin fer noves aportacions d’aigua, el sistema Ter-Llobregat, on viu la majoria de la població catalana, passaria de fase d’alerta a excepcionalitat el proper novembre i al febrer del 2025 a emergència.

No obstant, es preveu que a finals d’aquest any entri en servei la nova potabilitzadora del riu Besòs, que aportarà 400 litres per segon, cosa que donaria una mica més de marge als consumidors. També ha remarcat que administracions i empreses estan millorant el seu estalvi.

Reyes s’ha mostrat preocupat per la situació en alguns municipis del Priorat i el Baix Camp, no connectats a xarxes supramunicipals, que estan patint encara restriccions per falta d’aigua als embassaments de la zona. Per això, considera que l’ACA no pot donar per tancada la sequera fins que totes les zones de Catalunya n’hagin sortit.