Un dels interrogants de la comunitat científica catalana és com ha afectat la pitjor sequera dels dos darrers segles a la biodiversitat. Les papallones, que funcionen molt bé com a bioindicadores, ens donen una pista. A l'entorn metropolità de Barcelona han arribat a disminuir quasi un 33% -un impacte que s'ha notat molt en la quantitat, però no en la diversitat-, però s'han començat a recuperar tan bon punt ha plogut. "Caldrà analitzar-ho a llarg termini. Però tot apunta que l'efecte sobre el conjunt de la fauna serà conjuntural. Ara bé, si les pertorbacions se succeeixen, serà més estructural", assegura Joan Pino, director del CREAF i un dels responsables científics de l'Observatori Metropolità de Papallones (mBMS).
Des de disminuir un 90% a augmentar-ne un 60
Les papallones reaccionen molt ràpidament als canvis de l'entorn, per això es consideren organismes bioindicadors de l'estat d'un ecosistema. En aquest sentit, el cinquè informe de l'observatori metropolità de papallones mBMS, constata que en el pitjor moment de la sequera, el nombre d'individus va caure un 32,8% respecte a la mitjana.
"Si normalment el voluntariat compta 19 papallones en cada mostreig que fa als parcs i les platges, durant el 2023 n'ha comptat 13, una tercera part menys", certifica Joan Pino, director del CREAF i catedràtic d'Ecologia de la UAB.
Ara bé, com passa amb tantes altres variables ambientals, els comportaments varien molt segons les espècies. Les més perjudicades han estat la saltabardisses de solell (Pyronia cecilia), la blaveta comuna (Polyommatus icarus) i la margenera comuna (Lasiommata megera), amb disminucions del 90, 70 i 50%, respectivament. "La saltabardisses de solell pràcticament ha desaparegut dels parcs i les platges. Si abans se'n veien uns 250 exemplars cada any, el 2023 només se'n van comptar 30", assenyala Pino.
En contraposició, hi ha fins a tres espècies que han tingut augments molt significatius: la blaveta estriada (Leptotes pirithous), la blaveta dels pèsols (Lampides boeticus) i la safranera de l'alfals (Colias crocea), amb augments del 60, 35 i 10 %, respectivament. La sequera, doncs, "pot estar induint una selecció d'espècies, ja que algunes poden suportar millor que d'altres aquestes condicions tan extremes, o fins i tot treure'n partit", afirma el director del CREAF.
Menys papallones, més diversitat
La disminució notable del nombre de papallones contrasta amb una bona notícia: no només no ha disminuït la diversitat sinó que ha augmentat. Concretament, s'han detectat sis espècies noves: l'argentada comuna (Argynnis paphia), la verdeta d'ull blanc (Callophrys rubi), el faune de ziga-zaga (Hipparchia fidia), el faune lleonat (Hipparchia semele), l'angelet comú (Leptidea sinapis) i l'arlequí (Zerynthia rumina).
Es tracta, segons els responsables mBMS, de varietats escasses, singulars i pròpies d'ambients més naturalitzats i madurs que les que s'esperaria trobar en parcs metropolitans. D'aquesta manera, s'ha arribat a les 44 espècies identificades l'any passat i fins a 52 en els cinc anys de projecte, una xifra que correspon al 25% de les detectades al conjunt de Catalunya.
I com s'explica aquesta aparent contradicció? Comunitats com les papallones es distribueixen amb una mena de jota invertida: hi ha espècies molt abundants i altres amb molt pocs individus. Les pertorbacions com la sequera afecten molt clarament les primeres, mentre que en el segon cas el seu comportament és més aleatori.
Les pluges fan revifar les papallones
La pluja que, de manera força regular i generalitzada, ha regat bona part de Catalunya des del març ha omplert embassaments i ha reduït el perill d'incendi al mínim. També ha tingut un efecte immediat a les papallones.
"Si durant aquestes dates acostumàvem a veure unes 12 o 13 papallones de mitjana a cada visita, ara el voluntariat en veu 29, dades molt per sobre de la mitjana", explica Elene Domene, cap de l'àrea de Sostenibilitat de l'Institut Metròpoli i corresponsable científica del projecte.
I aquesta ràpida recuperació és normal? "És propi d'organismes amb cicles ràpids: com més curta és la seva vida, més ràpid poden tornar a la situació prèvia", assenyala Joan Pino en declaracions a Nació. Això passarà a la resta de grups faunístics? "Caldrà veure-ho a llarg termini. Però la meva impressió és que aquesta sequera tindrà un impacte conjuntural". Això sí, el catedràtic d'Ecologia adverteix que si es produeix una successió de pertorbacions l'efecte acabarà sent estructural.
L'Observatori Metropolità de Papallones mBMS és un projecte de ciència ciutadana impulsat per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) amb la coordinació de l'Institut Metròpoli i el CREAF.
Els seus responsables fan una crida a la participació ciutadana per sumar-s'hi. Actualment, hi participen més de 40 persones d'arreu de l'àrea de metropolitana. Es busquen, per tant, papallonaires o naturalistes en general.
"Ara mateix és impensable realitzar els projectes de seguiment d'espècies sense la col·laboració ciutadana", apunta Joan Pino. "Forma part d'una democratització de la ciència, que no només inclourà l'obtenció de dades, sinó també la definició de metodologies i hipòtesis", assegura a Nació.
Els resultats del projecte indiquen "la necessitat i l'oportunitat de continuar estudiant aquests pol·linitzadors per entendre millor les seves respostes als canvis ambientals en un context de canvi climàtic, així com la necessitat de potenciar i mantenir la infraestructura verda metropolitana pels béns i serveis ambientals que proporcionen a la ciutadania, però també per la seva contribució a la conservació de la biodiversitat de Catalunya", explica Jordi Bordanove, coordinador de Parcs i Platges de l'AMB.