Instal·lar plantes solars fotovoltaiques flotants en embassaments és una opció tècnicament factible, però que no estava contemplada legislativament. Finalment, aquesta setmana el govern espanyol va aprovar un reial decret que ho regula. Ara bé, tot apunta que -almenys a Catalunya- el desenvolupament d'aquestes instal·lacions d'energies renovablesserà molt limitat per la dificultat de connectar-les a la xarxa. En aquest sentit, el principal candidat a acollir-ne és el pantà de Sau, considerat com el termòmetre de la sequera al nostre país.
Entre el 5 i el 15% de superfície
La ministra Teresa Ribera va explicar dimarts que les plantes solars flotants començaven a ser una realitat en basses de reg i canals, però que ja s'havien produït les primeres sol·licituds per instal·lar-ne en embassaments. "Hi ha un interès creixent", va assegurar en la presentació del reial decret. En aquest sentit, considera que tenen sentit no només per la producció d'energia renovable -amb un rendiment més elevat per la refrigeració de l'aigua i la disminució de la pols- sinó perquè també reduirà l'evaporació i la presència d'algues.
La iniciativa podrà recaure en les empreses energètiques o a les confederacions hidrogràfiques, que podrien convocar concursos per establir concessions de 25 anys. A Catalunya -a banda de la CHE a l'Ebre- les conques internes les administra l'Agència Catalana de l'Aigua. Fonts de l'ACA i d'Acció Climàtica consultades per aquest mitjà es limiten a explicar que estan estudiant el reial decret per analitzar com afecta els embassaments del nostre país.
Els parcs solars flotants tindran una superfície limitada: el 5% en aquells que presentin un bon estat ecològic i fins a un 15% en els que estiguin eutrofitzats. Per altra banda, estaran prohibits tant en llacs com en espais artificials, però amb una figura de protecció ambiental.
La capacitat de connexió, una gran limitació
Totes les fonts del sector solar consultades per aquest mitjà coincideixen que l'impacte del decret aprovat serà molt limitat. En aquest sentit, la capacitat de connexió i evacuació de l'energia és el gran factor limitant.
Salvador Salat, codelegat de la patronal Unefcat, explica que els punts d'evacuació dels mateixos embassaments no admeten més potència. D'aquesta manera, l'única alternativa són subestacions situades a una distància relativament propera dels pantans amb capacitat suficient. Aquest fet, segons dades facilitades per Salat a Nació, limita la possibilitat d'instal·lar parcs solars a Sau, Foix i el Pasteral, mentre que descarta tots els embassaments de les conques catalanes de l'Ebre.
El cas del Pasteral és pràcticament anecdòtic, ja que es tracta d'un minipantà situat aigües avall de Susqueda i que serveix per captar l'aigua del Ter que es transvasa fins a la regió metropolitana de Barcelona. Foix, per la seva banda, també és un embassament petit -67,9 ha-, però el fet d'estar eutrofitzat, segons confirma l'ACA, permet utilitzar-ne fins a un 15% de capacitat. La subestació de Castellet té 42 MW de potència lliures.
Finalment, el cas més clar és el de Sau. L'embassament té una superfície de 605 hectàrees i, segons el reial decret, se'n podria aprofitar el 5%. La subestació de Vic té potència suficient -105 MW-, però aquí apareix una altra limitació. Les instal·lacions de fins a 5 MW no necessiten una autorització expressa, però les que ho superen requereixen un concurs per part del Ministeri de Transició Ecològica que no sembla que s'hagin de convocar a quart termini.
D'aquesta manera, l'escenari més probable és un projecte de 5 MW a l'embassament de Sau, que requeriria uns 50.000 metres quadrats -menys d'un 1% de l'embassament-. Això sí, el mateix reial decret aclareix que caldrà respectar els usos preexistents -per exemple la navegació turística-.
Amb totes aquestes limitacions un parc solar flotant a Sau tindria interès? "Estic segur que en el sector hi hauria empreses interessades", apunta Salvador Salat. De fet, com a director general de Sunowatt, ho havia intentat sense èxit a les basses i canals del Segarra Garrigues.
Un altre possible interessat en projectes de parcs solars flotants és L'Energètica. Fonts de l'empresa pública d'energies renovables de la Generalitat confirmen a Nació que és un àmbit que han començat a estudiar.
Mentre la solar flotant sobre embassaments tot just ha arribat aquesta setmana al BOE, a Portugal ja fa temps que tenen en marxa una planta que es considera la més gran d'Europa. També n'hi ha en altres països europeus, però sobretot asiàtics com Xina, Singapur, Taiwan o l'Índia.
Situada a l'embassament d'Alqueva compta amb 12.000 plaques i una potència de 5 MW, la mateixa que podria acollir Sau. Impulsada per EDP Renovables, va entrar en funcionament l'any 2022. Utilitza el punt de connexió de la mateixa central hidroelèctrica, un fet que des del sector es considera que també podria acabar passant a l'estat per part d'alguna de les grans elèctriques.
A Catalunya, per la seva banda, la primera instal·lació solar flotant va ser de dimensions molt reduïdes amb 195 panells. Executada per Sud Renovables, es va situar en una bassa de recollida d'aigües pluvials de l'empresa Atens, ubicada a la Riera de Gaià (el Tarragonès).