A Catalunya ara mateix s'estan tramitant projectes solars per valor de quasi 1.600 MW de potència. D'aquests, només dos corresponen a un petit parc fotovoltaic a Das, que esdevindria la primera instal·lació sobre terreny a la Baixa Cerdanya. Malgrat les reduïdes dimensions -2,4 hectàrees-, el projecte enerva les institucions d'aquesta comarca tan turística que el qualifiquen d'“animalada”. “És un rebuig orquestrat”, assegura el promotor en una situació que genera perplexitat al sector.
4.300 plaques en un camp de 2,4 hectàrees
La planta solar està ubicada a Das, un municipi turístic a tocar d'Alp i, per tant, molt propers de les estacions la Masella i la Molina. Malgrat només tenir 257 habitants, multiplica per molt la seva població tant a la temporada d'esquí com a l'estiu. De fet, el terreny on es preveu ubicar-ho està a tocar de la urbanització de la Tartera, coneguda pels seus grans xalets.
La instal·lació és la primera i única en tramitació a la Baixa Cerdanya. Impulsat per l'empresa Km0 Energy -coneguda entre altres per l'acompanyament a les comunitats energètiques- va sortir a exposició pública el 15 de març de 2024.
Aquestes són les principals característiques de parc solar Km0 Das:
- 4.320 plaques solars fotovoltaiques
- Superfície: 2,44 hectàrees
- Potència: 2,03 MW
Tant la connexió amb el transformador ubicat a l'interior de la planta, com la petita línia d'evacuació de 200 metres és totalment soterrada. Es connecta a la xarxa amb una torre ja existent a la línia aèria MT Cabiscol, de 25 kV. El pressupost de la planta, segons es recull en el DOGC, és d'uns 1.788.000 euros.
D'“animalada” a “rebuig orquestrat”
El Consell d'Alcaldes així com diversos ajuntaments han aprovat una moció en contra del projecte. En el text, al qual ha tingut accés Nació, es considera incompatible les plaques solars amb la plana de la Cerdanya per la "pèrdua de valor agrari i productiu de la comarca" en un context on "Catalunya té una dependència alimentària molt elevada". També han manifestat l'oposició entitats com Cerdanya Acció pel Clima, Ceretània o la Fundació World Nature. Isidre Chia, president del Consell Comarcal i alcalde de Bolvir, ha qualificat aquesta setmana el projecte d'“animalada” en declaracions a Regió 7.
Un posicionament que genera estupefacció al sector de les renovables. Santi Martínez, director general de Km0 Energy, considera que hi ha un “rebuig orquestrat”. “Hem rebut fins a 130 al·legacions amb el mateix text”, denuncia. En aquest sentit, considera que, més enllà d'arguments estètics, hi ha un enfrontament polític soterrat, ja que el terreny és d'un exalcalde de Das.
Una vegada finalitzada l'exposició pública del projecte, l'única al·legació important l'ha presentat Urbanisme, que considera que l'anàlisi d'alternatives és insuficient. A més, també es va modificar mínimament l'emplaçament, a instàncies d'Agricultura, per no afectar una petita porció de sol amb valor agrícola. L'autorització administrativa correspon a Acció Climàtica o, directament al consell executiu, si es manté algun informe desfavorable.
Des de Km0 Energy no es vol tirar la tovallola perquè consideren injustificada la reacció de les institucions cerdanes. “No som una gran empresa i això ens impedeix tenir recursos per batallar jurídicament. Però no ens podem deixar trepitjar”, afirma Santi Martínez en declaracions a Nació.
Un dels curiosos arguments del president del Consell Comarcal és que “l'electricitat no es quedaria al territori, no se n'aprofitaria res aquí”, tot comparant-ho amb el fallit projecte de transvasar el Segre a la sequera del 2008. “Un dels comentaris recurrents és que perquè no fem una comunitat energètica. Hi estaríem encantats. Però el terreny no està a 500 metres i és el límit que el govern espanyol posa per a les plantes solars sobre terreny”, justifica el promotor. “Els electrons físicament viatjaran a les cases més properes a la planta, però administrativament no comptarà”, afegeix.
Nació ha intentat en múltiples ocasions aconseguir la versió de les institucions comarcals. L'alcalde de Das s'ha negat a atendre aquest mitjà mentre que tampoc s'ha pogut contactar amb el president del Consell Comarcal.
Km0 Energy és una empresa relativament petita que treballa en diversos camps de la transició energètica, tant en l'àmbit privat, públic com social. “Hem acompanyat la creació de comunitats energètiques en 135 municipis”, destaca Santi Martínez. “És un promotor amb una sensibilitat ambiental extrema”, afegeix Salvador Salat, codelegat de la patronal Unefcat.
Una de les línies de treball de l'empresa és valorar emplaçaments per a plantes solars de menys de 5 MW, els que no requereixen avaluació d'impacte ambiental. “L'any passat ens en van presentar fins a 240 i només en vam considerar viables quatre”, explica a Nació.
Ara bé, l'empresa no té capacitat per executar directament la inversió i busca aliances. A la Cerdanya espera comptar amb Aspiravi, una societat formada per 94 ajuntaments i 13.000 cooperativistes belgues, que no només generen i comercialitzen energia verda al seu país, sinó que inverteixen a l'estranger. “És el soci que tothom voldria tenir”, assegura Martínez.
Recentment, han presentat un projecte similar a Sant Fruitós del Bages. En aquell cas, tindrà una potència de quasi 3 MW i una novetat, malgrat no ser obligatori, s'ha obert a la inversió de veïns i empreses en un radi de 60 quilòmetres.
Els projectes que prioritza Acció Climàtica
Des del Departament d'Acció Climàtica els darrers mesos no s'han cansat que instal·lacions com les de Das o Sant Fruitós del Bages, de menys de 5 MW, són prioritàries. En aquest sentit, fonts de la conselleria assenyalen a Nació que “cada vegada guanyen més pes”, ja que se n'afavoreix la tramitació. Concretament, consideren que són més fàcils d'encaixar en el territori, tenen menys impacte ambiental i menys problemes per connectar-se a la xarxa.
L'Energètica, de fet, també ha escollit aquest tipus de projectes per a la primera compra de projectes renovables per crida pública amb una inversió de 10 milions d'euros. L'empresa de renovables de la Generalitat busca parcs solars privats de fins a 5 MW per tal d'augmentar la seva capacitat de generació i començar a avançar cap a l'autoabastiment de l'administració.
Això sí, una de les condicions és que no hi hagi oposició municipal al projecte, com passa amb la petita planta la Cerdanya. De fet, Salvador Salat, codelegat Unefcat, es lamenta que “el problema de les renovables a Catalunya no és d'una administració o una altra, sinó de la societat”. “Hi ha un model d'oposició d'èxit, que s'ha perfeccionat i funciona, perquè aconsegueix que es retirin els projectes”, afegeix en declaracions a Nació.
Pel responsable de la patronal solar, instal·lacions com la de Das són “microprojectes”. En aquest sentit, recorda que al conjunt de l'estat espanyol -amb més de 21.000 MW instal·lats-, els de menys de 5 MW només representen el 6% de la potència. “La planta tipus se situa entre els 20 i els 50 MW”, conclou.