En els pròxims mesos s'espera un increment substancial dels projectes de parcs solar sobre terreny. Instal·lacions grans i també petites -fins a 5 MW-, d'iniciativa privada, pública -L'Energètica ha iniciat aquest 1 de juliol una compra de projectes per crida pública- i, fins i tot, vinculades a comunitats energètiques. Ara bé, quin és el potencial d'aquestes instal·lacions? I quines són les zones més favorables a acollir-les? La Diputació de Barcelona acaba de presentar un mapa interactiu que identifica fins a 76.000 hectàrees, classificades per prioritat.
De zones antropitzades a espais amb potencial baix
El mapa de potencial fotovoltaic a les comarques barcelonines es pot consultar en línia en obert, tant per comarques com per municipis. "L'eina es converteix en un instrument molt útil per als municipis barcelonins per valorar la implantació de parcs solars fotovoltaics al seu terme i per conèixer la capacitat de producció d'energia verda mitjançant aquestes infraestructures", assenyala Marc Serra Solé, president de l'àrea d'Acció Climàtica i Transició Energètica de la Diputació de Barcelona.
De fet, és el segon visor que impulsa l'administració supramunicipal, després de fer el de potencial de cobertes, que va identificar una capacitat de 9,8 GW. "Volem accelerar la transició energètica i cal posar a l'abast eines com aquesta", explica en declaracions a Nació. Malgrat que la competència d'autoritzar els projectes és de la Generalitat, es pretén satisfer una demanda municipal que serveixi tant per avaluar les propostes de promotors, ajudi als projectes solars dels mateixos ajuntaments i permeti gestionar els dubtes dels veïns.
El plànol mostra que la demarcació disposa de 76.409 hectàrees amb potencial per ubicar-hi instal·lacions solars sobre terra. D'aquestes, 6.690 corresponen a terrenys antropitzats, 1.017 tenen un potencial alt, 4.686 un potencial mitjà i 37.955 un potencial baix. En queden excloses 700.000 hectàrees pel seu valor natural, paisatgístic i agrícola.
Tot aquest potencial permetria posar en servei, segons la Diputació, un total de 50,4 GW de potència. Per fer-nos una idea de la magnitud: al conjunt de Catalunya ara mateix només n'hi ha en servei uns 320 MW (0,32 GW), mentre que se n'ha autoritzat una quantitat equivalent.
Tot plegat, suposaria ocupar un 2,4% del territori de la demarcació i arribar al 90% de l'actual consum elèctric. "En un moment on es parla d'equilibri territorial, és important que Barcelona es corresponsabilitzi de produir la seva energia", apunta Serra. Si s'hi suma el potencial en coberta, s'arribaria al 140% de cobertura.
Com es determina el potencial d'acollir plantes solars fotovoltaiques?
A l'hora de determinar quines zones tenen més prioritat per acollir plantes solars fotovoltaiques, la Diputació de Barcelona ha apostat per espais antropitzats, aquells que ja han estat degradats per activitats humanes com antigues pedreres, els sòls nus urbans (àrees urbanes sense edificacions, no pavimentades, amb menys del 5% de vegetació) i els sòls urbanitzables no delimitats.
En un segon nivell de prioritat, se situen els sòls no urbanitzables, que es classifiquen segons l'índex de potencialitat: alt, mig i baix. Per establir-ho, s'han tingut en compte factors com la proximitat del lloc a vials -per la viabilitat de la construcció de la instal·lació energètica- i a nusos de la xarxa elèctrica de mitja tensió. A banda d'excloure les zones amb valor natural, paisatgístic i agrícola, també s'ha tingut en compte que siguin viables urbanísticament, orogràficament i per temes d'inundabilitat. En canvi, no se n'ha estudiat la rendibilitat econòmica.
L'Anoia i Osona, les comarques amb més potencial
Per comarques, l'Anoia és la comarca amb un major potencial d'acollir parcs solars fotovoltaics amb 11.615 hectàrees, seguit d'Osona (10.105), el Bages (9.940) i el Berguedà (5.779). En canvi, les zones més urbanitzades són les que difícilment poden acollir aquest tipus d'infraestructures. En aquest sentit, el Barcelonès només podria acollir-ne un màxim d'11 hectàrees, el Garraf 393 i el Baix Llobregat 814.
"És evident que en les àrees més densament més poblades és difícil establir-hi aquest tipus d'instal·lacions. Però per fer el mapa s'han tingut en compte tots els sòls, també els de Barcelona ciutat", conclou el responsable d'Acció Climàtica de la Diputació.
