Les reserves als embassaments de les conques internes superen el 30% i queden molt pocs municipis en emergència per sequera. Una situació que contrasta amb els pantans del Camp de Tarragona que no passen del 2,5%. El transvasament Siurana-Riudecanyes no només asseca un riu -amb mobilitzacions al Priorat per denunciar-ho- sinó que no garanteix aigua als pagesos que veuen amb impotència com els cultius estan passant de ser de regadiu a secà. Per evitar-ho, es plantegen alternatives, difícilment aplicables a curt termini, com la portada d'aigua de l'Ebre a Siurana així com poder aprofitar l'aigua regenerada de la depuradora de Reus.
La història del primer transvasament a Catalunya
Amb una conca d'aproximadament 30 km² i una capacitat inicial de 3,4 hm³, el pantà de Riudecanyes es va construir entre els anys 1905 i 1917, però poc temps després de posar-se en servei es va considerar insuficient i es van buscar alternatives. El projecte inicial preveïa dos assuts o preses i va engegar una primera concessió del riu Siurana l'any 1930, que finalment es va reduir a un sol assut amb un cabal de 4 m³/s procedents del riu.
El transvasament del sistema Siurana-Riudecanyes va entrar en funcionament el 1949 i l'embassament de Riudecanyes va passar a donar servei a una conca de 120 km2. Aleshores, el pantà quedava petit i és quan se'n va impulsar un altre, al riu Siurana, que després de diversos intents, es va fer realitat el 1972 gràcies a la Comunitat de Regants i un conveni amb l'Ajuntament de Reus.
D'aquesta manera, es va assolir una zona de reg de 2.500 ha amb un reg de suport de 1.500 m³/ha/any. És, per tant, una infraestructura sense la qual els conreus de la zona esdevindrien de secà. Malgrat tot, els préstecs, concessions i múltiples projectes d'obres d'aquells anys són els que, avui dia, fomenten el conflicte i contribueixen a la lluita per l'aigua que es viu, principalment, al Baix Camp i el Priorat. L'evidència és que només la sequera va aturar aquest transvasament -el més antic de Catalunya per davant del que connecta el Ter amb la regió metropolitana i el de l'Ebre fins al Camp de Tarragona-, per primera vegada l'estiu del 2023.
L'impacte del transvasament sobre el riu Siurana
El principal impacte del transvasament, sobretot amb les condicions extremes de sequera, és sobre el cabal ecològic del riu Siurana. L'Agència Catalana de l'Aigua va concedir que aquest havia de mantenir-se en 20 l/s durant tot l'any, des del transvasament cap a Riudecanyes, xifra que permetria al mateix temps el subministrament dels municipis de Torroja del Priorat, Poboleda, Gratallops i Porrera.
Així i tot, problemes amb les infraestructures i la contaminació de l'aigua van complicar la situació a la zona, a què es van sumar grups ecologistes que demanaven la fi del transvasament i el tancament de l'embassament per preservar el riu Siurana.
“S'està deixant un cabal mínim a un riu que necessita l'aigua”
oriol ponti, plataforma pel riu siurana
Des de la Plataforma pel Riu Siurana, Oriol Ponti, assenyala que "aquest té una protecció ambiental de la Xarxa Natura 2000 i una importància comunitària" i, a més, "s'està deixant un cabal mínim a un riu que necessita l'aigua". Des de la Plataforma critiquen, també, que els municipis de la conca del Siurana "no tenen veu ni vot" sobre l'aigua perquè, des de la construcció del transvasament, el dret d'explotació correspon a la Comunitat de Regants, del qual l'Ajuntament de Reus té un terç atorgat.
La defensa del riu i el seu ecosistema
És per això que diferents moviments ecologistes lluiten per salvaguardar el riu Siurana, el seu cabal i ecosistema i reclamen una gestió sostenible dels recursos hídrics. "La salut del riu és la salut de tots nosaltres", exposa Ponti, qui referma que el Priorat es podria haver abastit sense el transvasament i que Reus i altres municipis del Baix Camp "tindrien maneres d'abastir-se amb un impacte ambiental i social molt menor".
En la defensa del riu Siurana, la situació ha arribat fins i tot als procediments judicials. Encara que recentment es va ajornar el judici per tercera vegada, dos activistes -Anaïs Estrems, membre de la Plataforma pel Riu Siurana, i Andreu Escolà, expresident del GEPEC- estan encausats per delictes d'usurpació d'aigües, coaccions subsidiàries i danys agreujats.
Estrems i Escolà s'enfronten a quatre anys de presó arran d'una acció reivindicativa que va tenir lloc l'estiu del 2017, a l'assut del molí dels Aubins, el punt on l'aigua del riu Siurana és derivada cap al pantà de Riudecanyes. Un grup d'activistes va interrompre el curs de l'aigua, és a dir, va aturar el transvasament durant 15 hores amb la finalitat de retornar-la al seu curs natural. Des del GEPEC-EdC continuen demanant un cabal ecològic mínim per aturar "la greu situació de degradació ambiental que pateix el riu".
Pantans en mínims històrics
Els embassaments de les conques internes ja superen el 30% de la seva capacitat, gràcies a les pluges i al desgel, amb creixements molt notables com el de Sau -del 2 al 27% en poques setmanes- o la Baells superant el 44%. La situació és radicalment oposada al Camp de Tarragona, on les precipitacions han estat escasses aquesta primavera i, sobretot, insuficients per remuntar les reserves dels pantans.
Al sistema Siurana-Riudecanyes, hi ha tot just 0,43 hm3 d'aigua embassada i les reserves actuals són del 2,5 i 2,6%, respectivament, quan el maig del 2023 -segons dades de l'ACA- estaven al 6,8% i 7,3%, els percentatges més baixos de tot Catalunya. L'embassament dels Guiamets, per la seva banda, ha retrocedit del 7,5% al 3,2% actual, en part per unes esquerdes que provoquen fuites, que el Ministeri de Transició Energètica ja s'ha compromès a reparar, a més de connectar directament la xarxa del municipi amb el riu Ebre el 2025.
Evolució % embassaments Siurana-Riudecanyes (2020-2024)
El pantà de Riudecanyes va entrar en emergència l'agost de 2023, un fet que contrasta amb el 100% assolit fa quatre anys arran del temporal Glòria. També l'embassament de Siurana, que va arribar al 95% a inicis de 2020, està perdent reserves sense parar des del maig de 2021 fins a l'actual mínim històric.
Possibles solucions: obres i nous transvasaments
Més enllà de les restriccions d'aigua a uns i altres municipis, els principals damnificats en aquest prolongat episodi de sequera sense precedents ha estat la pagesia. Fa temps que avisaven que no hi hauria aigua per regar i que els embassaments continuarien buidant-se i ara, després de tres anys sense precipitacions abundants, quines solucions es posen sobre la taula?
- De Garcia a Siurana: portar aigua del riu Ebre, a l'alçada del municipi de Garcia, fins al pantà de Siurana, que després es transvasarà a Riudecanyes i passarà a la Comunitat dels Regants. "El riu Ebre no sempre és la solució", recorda Joaquim Barriach, pagès de la fruita seca; la pagesia i entitats com el GEPEC s'oposen a aquesta opció, però estan d'acord en portar-la fins als embassaments dels Guiamets i Margalef.
- La depuradora de Reus: Unió de Pagesos insisteix perquè s'accelerin les obres a l'EDAR per poder reutilitzar aigua regenerada. Una primera part del projecte, de l'estació i les canonades que portaran l'aigua fins a les basses, l'ACA la va adjudicar a l'empresa Aquatec i té una durada de 14 mesos; la segona depèn de la secretaria d'Agenda Rural, inclou una bassa d'emmagatzematge a les Borges del Camp i encara està pendent. "Si no s'escurcen els terminis, potser el dia que estiguin les obres fetes, ja no hi serem temps", adverteix Martí Macias, responsable d'aigües d'UP al Tarragonès.
"L'aigua la necessitem i hem d'aprofitar fins a l'última gota i l'única manera, no sé si serà suficient, però és l'única que tindrem garantida és reutilitzar les aigües residuals de totes les depuradores. Per la resta, depenem del cel", lamenta Macias. En paral·lel, continuen lluitant per uns ajuts que permetin als pagesos sobreviure fins que hi hagi aigua.
Pèrdues al Baix Camp, entre oliveres i avellaners
Com apunta Barriach, membre també dels Regants de Riudecanyes, "els pagesos del Baix Camp han passat de tenir terra de regadiu a una de secà" i la manca d'aigua està limitant el desenvolupament agrícola i la indústria alimentària que se'n deriva: vi, oli i fruita seca. Les afectacions comprenen tots els conreus d'oliveres, garrofers i ametllers, però són dramàtiques en el cas dels avellaners, molt més nombrosos en superfície i molt menys resistents.
“Si no canvia en pocs dies, les finques que no es van regar l'any passat s'hauran d'acomiadar: alguns arbres estan condemnats a morir”
josep zacaries ferré, president de la cooperativa de riudoms
"Hi ha aproximadament mil hectàrees d'avellaners relacionades amb el pantà de Riudecanyes, no totes en depenen exclusivament i s'han pogut regar amb pous i mines de les finques, però les explotacions van quedar afectades en un 80-90%", descriu Martí Macias. I continua: "Si no canvia en pocs dies i plou molt, les finques que no es van regar l'any passat s'hauran d'acomiadar, alguns arbres estan condemnats a morir". "Necessitem garantir l'aigua a les contrades del Baix Camp perquè cada dia que passa, ho estem perdent tot", apunta Josep Zacaries Ferré, pagès i president de la cooperativa de Riudoms.
En el cas de les oliveres, Ferré assenyala que "els productors porten entre un 10 i un 15% de les collites dels últims anys". Encara que la meteorologia ha sigut més benèvola i s'ha reduït l'estrès hídric dels arbres, "les oliveres tenen força flor, però no han fet brosta nova; no hi ha un brancatge mínim perquè la producció sigui la desitjable" i aquells que van collir olives l'any passat, si enguany no han regat, amb aquesta collita faran buit, assegura Macias.
Cases sense subministrament i vinyes sense reg
En altres zones de la demarcació, la sequera ha afectat greument també el subministrament d'aigua de boca. Nou mesos han estat sense aigua potable a Margalef i la Vilella Baixa, al Priorat; pobles com Bràfim i Cabra del Camp, a l'Alt Camp, estan invertint en infraestructures per garantir el tractament de l'aigua; municipis de la Conca de Barberà comencen a aixecar el cap amb la projecció d'obres per a l'abastiment d'aigua del CAT i, també, es preveu el projecte de la depuradora de Santa Oliva, al Baix Penedès.
Tot i ser un conreu de secà, que en molts llocs no es rega, la vinya tampoc ha escapat de les conseqüències d'aquesta manca d'aigua. Actualment, els productors del Priorat i el Baix Penedès estan necessitant un reg de suport perquè molts ceps estan morint. "Si al fet de ser tradicionalment de secà, sumem que no plou, estem completament al límit", exposa Josep Sedó, pagès i membres dels Joves d'Unió de Pagesos.
“Si al fet de ser tradicionalment de secà, sumem que no plou, estem completament al límit”
josep sedó, pagès i membre dels joves d'unió de pagesos
"La gent fa números i no pot guanyar-se la vida", afirma alhora, ja que la sequera no només compromet la qualitat de vida de la població i les necessitats més bàsiques -es trenca la cadena alimentària-, sense aigua, el paisatge i els entorns naturals pateixen un fort impacte i es perjudiquen moltes altres activitats econòmiques. I aquestes, de retruc, fan minvar el turisme i el potencial del territori.