S'acaba l'emergència per sequera... però part de la pagesia continua sense aigua

Els embassaments del Camp de Tarragona estan per sota del 4% i els regants de l'Alt Empordà continuen amb restriccions màximes

Mobilització de pagesos del Baix Llobregat la setmana passada a la seu del Departament d'Acció Climàtica
Mobilització de pagesos del Baix Llobregat la setmana passada a la seu del Departament d'Acció Climàtica | ACN
14 de maig del 2024
Actualitzat el 22 de maig a les 11:28h

No plou sempre al gust de tothom. Mai més ben dit. Malgrat l'aixecament d'unes restriccions històriques en consum d'aigua, gràcies a les darreres precipitacions i a l'augment de les reserves hídriques, algunes comarques catalanes encara pateix una sequera extrema que posa en perill la supervivència dels seus cultius.

Aquest dilluns el DOGC va publicar el decret que aixecava oficialment l'estat d'emergència per al sistema Ter-Llobregat, augmentant així el topall de consum diari per habitant (de 200 a 230 litres) per a més de 200 municipis, així com flexibilitzant les restriccions per a l'ús agrari (del 80 al 40% de l'aigua disponible), ramader (del 50 al 30%) i industrial (del 25 al 15%) i permetent l'ompliment de piscines -en les d'ús particular, només es permet el reompliment-.

Però la situació continua sent difícil a molts indrets. En alguns casos, el Departament d'Acció Climàtica assegura haver pogut garantir la campanya "fent una gestió quirúrgica", com ho van acordar recentment amb els regants del Baix Ter i del Baix Llobregat. Però en altres zones la situació és, a curt termini, irresoluble. Es tracta de la que pateixen els pagesos del Camp de Tarragona i l'Alt Empordà, que ja no tenen reserves per als seus cultius.

Situació crítica a l'Alt Empordà i al Camp de Tarragona

Bona part de l'Alt Empordà es mantenen en una situació d'emergència, que en 12 municipis han escalat fins al segon nivell. Allí sofreixen unes limitacions endèmiques d'aigua a causa de la seva dependència de les conques de la Muga i del Fluvià i de les unitats dels embassaments Darnius-Boadella. Malgrat haver millorat aquesta primavera -ha passat de l'11 al 17% de capacitat-, es manté onze punts per sota l'any passat. Acció Climàtica estudia en les setmanes vinents passar d'emergència 2 a 1, però la situació es mantindrà crítica aquest estiu.

Però en altres comarques, com les del Camp de Tarragona, es viu una situació encara més paradoxal. Malgrat que els seus municipis no es troben sotmesos tècnicament dins d'un estat d'emergència amb el nou decret (ni tan sols d'excepcionalitat en la major part del territori), els seus agricultors continuen sense regar amb normalitat perquè no tenen aigua. "És com si regaléssim un televisor a una família que no té electricitat a casa", manifesten alguns pagesos com a exemple.

Els embassaments de Guiamets, Siurana, Margalef i Riudecanyes es troben tots sota el 4% de la seva capacitat i els pagesos no poden utilitzar-ne ni una sola gota. Hi ha alternatives, però cap de les actualment plantejades són d'execució imminent. De fet, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) de la que depèn la major part d'aigua que arriba a Tarragona, ha dit que en aquest cicle de planificació (que acaba el 2027) no s'estudiaran noves concessions de reg. Centenars de pagesos i prop de 8.000 hectàrees de cultius, la majoria de vinya, ametllers i oliveres, no poden regar per manca de reserves. "Estem fotuts", va resumir Martí Macias, el coordinador d'Unió de Pagesos al Tarragonès en roda de premsa la setmana passada.

“Estem secs i que no ens vinguin amb històries: si l’ACA no deixa els pagesos participar en la gestió de l’aigua la sobirania alimentària de Catalunya està compromesa”

ramon rojo, agricultor del baix camp i membre de revolta pagesa

Els regants ja venen d'una sequera persistent. Els membres de la comunitat del Baix Priorat, que beuen del pantà de Guiamets, xifraven l'any 2023 en 29 milions d'euros les pèrdues per la manca de reg prolongada. La campanya passada es va perdre el 70% de producció de vinya, el 80% d'olivers i el 100% de cirerers i ametllers. La comunitat, formada per 600 famílies amb unes 2.000 hectàrees de cultius, reclama que l'Estat destini sis milions d'euros per obres d'emergència i que estengui una canonada des del riu Ebre, on tenen una concessió vigent, fins a un punt de la xarxa d'abastament que permeti aportar un reg de suport. "Estem sols a vuit quilòmetres de distància de l'Ebre, tenim la concessió aprovada i els projectes per a la canonada ja estan redactats", recorda el secretari de la comunitat, Eugeni Vecino.

Els altres tres embassaments tarragonins, com Siurana, Margalef i Riudecanyes, es troben també a les últimes, pràcticament sota el nivell de comportes. Els regants d'aquest últim pantà fa molt temps que estan reclamant aprofitar l'aigua de l'estació depuradora de Reus, mentre que la resta intenten connectar amb la comunitat del Garrigues Sud. En aquest darrer cas, sols caldria una connexió de poc més d'un quilòmetre de recorregut.

“El sector està empipat, s’ha tornat a obrir la veda per a les ciutats, les piscines i els sistemes hotelers, i els més perjudicats continuem sent nosaltres”

josep cuscó, responsable d'aigua d'unió de pagesos

De moment, no es preveu que les solucions proposades acabin materialitzant-se immediatament. Aquest estiu els pagesos tornaran a dependre sols del cel. Per això, els tractors han tornat a sortir als carrers. Desenes d'ells van manifestar-se la setmana passada a Tarragona ciutat, convocats per Revolta Pagesa, per reclamar actuacions immediates a l'administració. "Això és un drama, continuarem arrencant arbres si la sequera continua i ja no es recuperaran les finques abandonades", alerta Ramon Rojo, pagès del Baix Camp i membre de la plataforma que va encapçalar les mobilitzacions de fa uns mesos.

A part de les actuacions més immediates de modernització, una gran part del sector pagès exigeix tenir participació en els òrgans decisoris de l'Agència Catalana de l'Aigua i, sobretot, modificar el decret de sequera. "Nosaltres no podem ser sempre els últims", es lamenta Josep Cuscó, responsable del sector de l'aigua a Unió de Pagesos.

“Només surt a la llum pública la problemàtica de les conques internes i nosaltres tenim un greu problema”

eugeni vecino, secretari de la comunitat de regants del baix priorat

"L'aigua és un recurs vital per al sector agrícola i per al medi ambient i no podem permetre que la gestió d'aquest recurs prioritzi els interessos de les ciutats per sobre de les necessitats del territori", afegeixen per la seva banda portaveus de JARC.

Solucions d'última hora

L'administració catalana va salvar in extremis la setmana passada diversos conflictes amb els pagesos. Com deia recentment el conseller en funcions d'Acció Climàtica, David Mascort, "estem fent una gestió quirúrgica per garantir al màxim la disponibilitat d'aigua per a tots els usos".

En aquest sentit, la setmana passada la conselleria va arribar a un acord d'última hora amb els regants del canal dret del Baix Llobregat, que protestaven per la baixa dotació d'aigua que tenien concedia per aquest estiu sota el nou estat d'excepcionalitat. Els sindicats van admetre que s'havia arribat a un acord "força satisfactori" en augmentar de 285 a 400 litres per segon el cabal d'aigua per regar l'horta entre maig i octubre. Malgrat tot, les reivindicacions inicials eren de més de 500.

En qualsevol cas, la quantitat fixa d'aigua acordada permetrà garantir la campanya de carxofes a la zona. Sols en aquest marge del canal es planten 600 hectàrees d'aquesta hortalissa. "L'administració ha d'explicar ja quin model de país vol", va avisar Ramon Figueras, coordinador d'Unió de Pagesos al Baix Llobregat.

Un altre foc que l'administració va poder apagar recentment va ser al Baix Ter. Allí, en una reunió del conseller amb els membres de la seva comunitat de regants, es va garantir una dotació de 17 hectòmetres cúbics per a aquesta campanya agrària a través del desembassament que es farà des del Pasteral i de diverses mesures addicionals de l'ACA. Precisament Mascort va vanagloriar-se de recuperar el cabal ambiental del Ter (2.000 litres per segon) gràcies a les pluges d'aquesta primavera. S'intenta solucionar així un altre dels grans problemes (el de la salinitat dels aqüífers) que pateixen els regants que es concentren a la desembocadura del Ter.

Descontent a la conca del Segre

A la plana de Lleida, els regants del Canal d'Urgell, que depenen de la conca del Segre i estan sota la gestió hídrica de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), viuen una incertesa que ja ha aixecat moltes crítiques. De fet, gran part del malestar l'està canalitzant una altra plataforma, la del Manifest del Gran Urgell, que demana fins i tot la dimissió de tota la junta directiva de la comunitat de regants per la seva suposada mala gestió en aquesta campanya de regs.

“El retard en l’obertura del canal d’Urgell i les baixes dotacions d’aigua durant els primers quinze dies de reg ens poden acabar passant factura”

jaume perera, portaveu del manifest del gran urgell

Els regants del canal d'Urgell, una infraestructura molt envellida que rega més de 50.000 hectàrees a la plana de Lleida, estan a les portes de tenir garantits fins a quatre torns de reg per a aquest estiu gràcies a la millora del sistema Rialb-Oliana (actualment disposa de 252 hectòmetres cúbics, pràcticament la meitat de la seva capacitat màxima).

"Els actuals directius estan perdent la poca credibilitat que tenen, perquè els regants veuen com se'ls està enganyant, amb dotacions mínimes d'aigua que fa impossible avançar en els torns de reg", denuncien responsables de la plataforma. I és que aquesta comunitat s'ha replantejat per primer cop el sistema de repartiment d'aigua amb un model de gestió proporcional i equitatiu a la superfície de reg de cadascuna de les finques, independentment del tipus de cultiu existent. A partir d'ara, cada regant hauria de conèixer en cada moment de l'aigua que disposarà per a les seves parcel·les, però els crítics consideren que l'execució està sent "pèssima".

En qualsevol cas, la CHE va declarar a principis d'abril el final de la situació excepcional per sequera extraordinària a tota la unitat del riu Segre després d'onze mesos, mentre que es manté la incertesa entre els regants si les seves collites estan completament assegurades.