El sistema Ter-Llobregat, que abasta 202 municipis de la regió metropolitana, l'àrea de Girona, la Costa Brava sud i part de la Catalunya Central, ha tornat avui oficialment a l'escenari d'excepcionalitat per sequera. El DOGC ha publicat l'alleugeriment de les restriccions anunciades pel conseller David Mascort la setmana passada. Les reserves actuals permeten assegurar que, en el pitjor dels casos, Catalunya no tornarà a l'emergència fins a inicis del 2025.

El consum en emergència, menor de l'esperat

L'Agència Catalana de l'Aigua estimava que durant l'emergència el sistema Ter-Llobregat consumiria 0,24 hm3 per dia -per comparar: l'embassament de Sau ple en té 165,26-. Tanmateix, segons a les dades que ha tingut accés Nació, l'estalvi que han assolit tots els sectors ha superat les expectatives i entre gener i abril del 2024 el consum diari va ser de 0,20 hm3.

Ara, l'alleugeriment de restriccions fa pensar que el consum augmentarà significativament. Per fer els seus càlculs, Aigües Ter Llobregat ha pres com a referència el consum en excepcionalitat del primer trimestre del 2023. Aleshores, segons han explicat fonts de l'ACA a Nació, cada dia al conjunt del sistema es van gastar 0,27 hm3.

75 hm3 de noves reserves

Els embassaments del Ter, el Llobregat i el Cardener van tocar fons el 8 de març. Tot just tenien 90 hm3, el mínim històric -malgrat que des de fa dos anys les dessaladores funcionen al 100%- i amb la possibilitat real d'entrar en emergència 2 abans de l'estiu.

Evolució de les reserves del sistema Ter-Llobregat (2020-2024)

Tanmateix, aquell dia es va produir un punt d'inflexió. Un episodi de precipitacions general i generós -amb força neu al Pirineu-, va permetre que els embassaments comencessin a guanyar reserves. La tendència es va mantenir les següents setmanes, però va ser l'episodi del 29 d'abril -el dia més plujós dels dos darrers anys i mig-, cosa que va permetre fer un contundent salt endavant que ha permès que aquest dilluns es derogui oficialment l'emergència.

La setmana comença amb quasi 165 hm3 als embassaments del sistema Ter-Llobregat, que suposen un 27%. A banda de ser una quantitat ja lleugerament per sobre de l'any passat (153), són uns 75 hm3 més que dos mesos enrere. Una quantitat que, segons el Govern, permet afrontar l'estiu amb les mateixes restriccions que el 2023.

Un coixí de més de 7 mesos

Els actuals 165 hm3 de reserves suposen un coixí de 65 hm3 respecte a una possible segona entrada al llindar d'emergència (100). Tanmateix, està previst que els dies vinents aquesta quantitat continuï augmentant: encara queda neu a les capçaleres i les previsions són favorables -començant per aquest dimarts- per a la segona part del maig.

En el supòsit que es tornés a tancar l'aixeta, quin marge hi hauria? Els càlculs facilitats per l'ACA a Nació són clars: hi ha reserves per uns 240 dies. Això vol dir, que en el pitjor dels casos, no es podria tornar a entrar en emergència fins d'aquí a quasi vuit mesos, és a dir, a inicis del 2025. És amb aquest marge tan ampli que Acció Climàtica considera que està més que justificat haver derogat l'emergència per sequera.

Des de l'ACA, es matisa que tot plegat són estimacions: "L'evolució de les reserves no són lineals i depenen de molts factors, a banda de les pluges i les aportacions que encara no han arribat als embassaments, com la demanda d'aigua i la possible evaporació, així com l'aportació de recursos no convencionals i l'activació d'obres d'emergència, entre altres". En aquest sentit, el Govern manté que vol tirar endavant el projecte d'instal·lar una dessalinitzadora portàtil al port de Barcelona -que podria aportar fins a 14 hm3 anuals-, malgrat que ha reconegut que encara no s'ha formalitzat la compra amb l'empresa Coxabengoa (antiga Abengoa).

El mapa de la sequera

L'entrada del sistema Ter-Llobregat en excepcionalitat modifica substancialment el mapa de la sequera a Catalunya, amb bona part del país tenyit de taronja. En aquest sentit, només queden en emergència l'Alt Empordà -amb 12 dels seus municipis en emergència 2-, així com els dos pobles que depenen de l'embassament de Riudecanyes i tres municipis de l'entorn de Barcelona que no estan connectats a la gran xarxa de distribució.