Nova estratègia del Govern per fer front a la sequera. Aquest dijous ha anunciat l'adquisició de 13 dessalinitzadores -una de flotant al Port de Barcelona i 12 de mòbils a l'Alt Empordà- per "blindar-se" davant d'un possible agreujament de la crisi hídrica. La decisió, poques setmanes abans de les eleccions i amb una inversió directa d'uns 110 milions d'euros, permet assegurar que la regió metropolitana de Barcelona tampoc veurà agreujades les restriccions a la tardor. A més, suposa descartar definitivament l'arribada de vaixells, malgrat l'oferiment constant per part del govern espanyol de l'aigua de Sagunt. 10 preguntes amb resposta sobre l'anunci d'aquest dijous.
1. Quina quantitat d'aigua produirà la dessalinitzadora flotant al port de Barcelona?
Aportarà 14 hm3 anuals (equivalent al consum de dos mesos de la ciutat de Barcelona o el 6% anual de l'àrea metropolitana) i una producció màxima diària de 40.000 m3.
2. Com serà el vaixell on s'instal·larà la dessalinitzadora?
Una barcassa que ens podria recordar a la gavarra de l'Athletic Club. A la zona on atracarà -el moll de l'Energia- no hi poden arribar vaixells de gran calat. Estarà a 30-50 metres d'un dipòsit intermedi -que estarà operatiu al juny- i des d'on l'aigua anirà directe a la xarxa de distribució. En principi, l'aigua es captarà de la mateixa zona -per sota de la superfície, es considera que l'aigua té prou qualitat-, però si no fos suficient es podria agafar a major distància.
3. Quin cost suposarà la dessalinitzadora flotant?
La inversió directa és de 100 milions d'euros. Ara bé, el seu cost s'amortitzarà durant cinc anys. D'aquesta manera, al preu de produir aigua dessalinitzada des del vaixell -4,4 euros/m3- se li haurà d'afegir 1,6 euros per amortització. Per comparar-ho: la producció d'aigua a la dessalinitzadora del Prat és d'1 euro/m3 (sense tenir en compte la inversió).
4. Per què descarten els vaixells?
La Generalitat mai s'havia mostrat entusiasmada en portar aigua amb vaixells, malgrat l'acord amb el Ministeri de Transició Energètica. L'argument per descartar-ho és que l'operació de Sagunt només permetria aportar uns 7-8 hm3 i que ho faria a quasi el doble de preu. Concretament, Acció Climàtica calculava pagar a 10 euros el metre cúbic el transport, cost que no tindria en compte la producció de l'aigua a la dessalinitzadora infrautilitzada de Sagunt, que assumiria l'Estat. Fonts d'Aigües Ter-Llobregat, per la seva banda, assenyalen que des del Port de Barcelona prefereixen aquesta opció perquè té una logística molt menys complexa.
5. A partir de quan estarà en funcionament?
A la tardor. Tal com va avançar Nació, les pluges del març han permès que en el pitjor dels escenaris -que no plogués- no s'entraria en emergència 2 fins a l'octubre. En aquest cas, el nou recurs que ara es planteja, segons la versió d'Acció Climàtica, permetria ajornar encara més un possible enduriment de les restriccions.
6. Era en el full de ruta del Govern?
Públicament, mai s'havia plantejat l'opció d'instal·lar una dessalinitzadora al port de Barcelona. El conseller David Mascort ha explicat que "sempre han tingut sobre la taula totes les opcions". També ha justificat l'elecció, ja que podrà cobrir el període de cinc anys fins a la posada en funcionament de les dues noves grans dessalinitzadores (Tordera II i Foix) així com les noves plantes de regeneració. I després què? El conseller apunta que segurament s'optaria per revendre-la i, de fet, la mateixa constructora Abengoa té una opció preferent de recompra.
7. On s'instal·laran dessalinitzadores mòbils a l'Alt Empordà?
- Quatre a la platja de Roses (entrada en funcionament aquest estiu), per donar servei a aquest municipi turístic.
- Quatre a la potabilitzadora d'Empuriabrava per tractar aigua salobre procedent de la depuradora de Figueres (entrada en funcionament aquest estiu) i per donar servei també a Cadaqués, Llançà, Roses, Mancomunitat de Pau, Palau-saverdera, Vilajuïga, Garriguella, Pedret i Marzà, el Port de la Selva i Selva de Mar.
- Quatre a la platja d'Empuriabrava (entrada en funcionament al setembre-octubre), que també donarien servei als mateixos municipis.
8. Quina producció d'aigua aportaran?
Les 12 instal·lacions sumaran una aportació conjunta de 1.000 m3 al dia. Segons el Departament d'Acció Climàtica, suposa el 35% de la demanda del sector Costa Brava Nord que abasteix el Consorci de la Costa Brava, ens dependent de la Diputació de Girona. Cal tenir en compte que aquests municipis -conjuntament amb Figueres- són els únics del país en emergència 2.
9. Quina inversió suposaran i qui les assumirà?
Les dessalinitzadores mòbils -com la que ja funciona al Port de la Selva- estan ubicades en mòduls prefabricats. Tenen un cost unitari de 400.000 euros, però cada instal·lació requereix moltes obres complementàries. En aquest sentit, la inversió directa -no hi haurà amortització- és de 10 milions d'euros que assumiran a parts iguals el Govern i el Consorci de la Costa Brava.
10. Què passa amb els pous d'emergència?
David Mascort ha assegurat que feia sis mesos que estudiaven les dessalinitzadores mòbils a l'Alt Empordà. Tanmateix, no constaven en el paquet de 4,5 milions d'euros en obres d'emergència que el Consorci de la Costa Brava va anunciar el passat febrer. Més de la meitat de la inversió estava destinada a recuperar o perforar nous pous, un fet que va provocar la mobilització dels pagesos que denunciaven se salinitzaria l'aqüífer. De fet, van ser sabotejats coincidint amb una mobilització. Ara, el conseller d'Acció Climàtica ha admès que aquestes obres no es faran.