L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) està tornant a buidar l'embassament de Sau. És la tercera vegada que ho fa en poc més d'un any. De nou, l'objectiu és concentrar la major quantitat d'aigua de bona qualitat a Susqueda. Però, a diferència de fa un any, en aquesta ocasió no es complementarà en principi amb cap retirada de peixos per part de barques de pescadors.
Sau ja torna a perdre volum envasat
En els pitjors moments de la sequera, Sau va arribar a acostar-se a l'1% del volum màxim, un nivell mai vist abans. Aquest fet va provocar que emergissin construccions com el molí i la central elèctrica i, fins i tot, la part superior del vell pont romànic.
La reducció del cabal de sortida i, sobretot, la pluja i el desgel van aconseguir estabilitzar el volum envasat a inicis de març. Posteriorment, els nous episodis de precipitació van permetre un punt d'inflexió i que l'embassament passés de l'1 al 8%.
Tanmateix, en els darrers dies el nivell d'aigua ha tornat a baixar. Una vegada va sedimentar tota l'aportació de l'aigua que arribava a Sau, es va constatar que la qualitat era bona. Aleshores, segons expliquen fonts de l'ACA, es va tornar a desguassar aigua amb un volum de 6 m3/s -i puntualment de 10-.
Evolució del volum envasat de Sau (2020-2024)
Aquest fet, juntament amb l'aturada de les pluges i la reducció del desgel, ha suposat que el volum de l'embassament osonenc hagi tornat a reduir-se. Concretament, aquest dimecres al matí era d'un 6,1% i a punt de baixar dels 10 hm3 totals.
Per què cal buidar Sau?
L'embassament de Sau té diverses característiques que el fan força sensible respecte a la qualitat de l'aigua. Tot i estar molt lluny de la capçalera, no en té cap altre per sobre, i això provoca que sigui el que acumula bona part dels sediments. Per altra banda, és una zona molt assolellada, fet que pot afavorir processos com el desenvolupament d'algues.
Sense calor, el conjunt de l'aigua envasada acostuma a tenir un bon estat. Però a partir de la primavera el pantà es pot estratificar en tres parts. La part inferior, molt lligada als sediments, pot tenir condicions anòxiques i la presència d'algun element contaminant. La part superior, en contacte amb l'ambient càlid, pot patir la formació d'algues. D'aquesta manera, només queda la capa intermèdia com a aigua de qualitat. Com més avanci el calendari (i la calor), més en perill es pot trobar aquest recurs.
A Susqueda, en canvi, l'equilibri no és tan fràgil. Fonts de l'ACA expliquen que és un embassament amb pocs sediments -comença quan acaba Sau-, molt més ombrívol i més allargat. Allà, precisament, l'objectiu és tenir el màxim volum d'aigua de qualitat. Ara mateix, frega el 23% amb més de 53 hm3.
Susqueda té tres comportes per fer sortir l'aigua cap al petit pantà de Pasteral -punt on es transvasa l'aigua cap a la regió metropolitana de Barcelona-. Com que no s'acostumen a formar algues, la millor aigua està en les zones superiors. Si el pantà està ple, aleshores es pot utilitzar també la sortida superior.
Sense operatiu de retirada de peixos
Serà la tercera vegada en poc més d'un any que l'ACA opta per buidar l'embassament de Sau. La primera va ser el març de 2023 i va suposar que el pantà arribés a poc més del 5%. En aquella ocasió, a diferència d'ara, es va muntar un important operatiu per retirar peixos amb fins a cinc barques. Tanmateix, només se'n van pescar 1,3 tones -es parlava d'un màxim teòric entre 45 i 60- i no es va produir cap gran mortaldat que afectés, encara més, la qualitat de l'aigua.
El segon buidatge va començar a finals de desembre i es va allargar fins a inicis de març, quan un embassament agònic pràcticament fregava l'1%. Això no obstant, les precipitacions del mes passat i el posterior desglaç van permetre recuperar les reserves fins al 8%. Ara, de nou, l'ACA torna a optar per enviar aigua cap a Susqueda, però sense portar barques de pescadors. "No es preveu aquesta mesura i s'anirà fent un seguiment continuat de la qualitat i de qualsevol possible alteració", expliquen a Nació des de l'administració hidràulica.
Les diferències amb el Cardener
El Ter en sequera suposa gestionar un "fràgil equilibri". Ara bé, per què això no passa en un altre dels rius amb dos embassaments com el Cardener. Els pantans de la Llosa del Cavall i Sant Ponç, a diferència de Sau i Susqueda, estan situats a la capçalera del riu. Això suposa que l'aigua per se tingui més qualitat i una menor pressió, expliquen des de l'ACA.