28
de febrer
de
2024, 11:30
Actualitzat:
29
de febrer,
9:27h
Sau és un embassament que agonitza. El buidatge cap a Susqueda, per concentrar tota l'aigua en un sol pantà, l'ha deixat a tocar de l'1% de capacitat. Tot plegat ha provocat que en plena emergència per sequera hagin emergit construccions de l'antic poble de Sant Romà que no s'havien vist mai des de l'entrada en servei el 1963. De fet, aquest dimarts es va començar a veure el vell pont medieval, l'últim element que quedava colgat per les aigües.
Aquest dimarts es va començar a veure. Tot just ha sobresortit la part superior del pont i ja es pot veure com la part interna -entre els dos murs- està colgat de fang. En aquest sentit, un dels dubtes és si també els sediments hauran reomplert els arcs (si és que el nivell continua baixant prou per comprovar-ho).
Abans del pont, ja havien quedat al descobert la resta de construccions de Sant Romà. A banda de les cases i el cementiri -que ja s'havien pogut veure fa un any-, aquest hivern ha acabat apareixent bona part del molí fariner i de la central elèctrica.
Es tracta d'una construcció molt singular, que disposava de fonda i un petit comerç de queviures. A mesura que l'aigua va anar baixant, es va poder veure els merlets d'una torre, element que recordava un castell. Res més lluny de la realitat: es tracta de la part més alta de l'edificació principal del complex. Aquests dies, a més, ja es pot veure la pràctica totalitat de l'antiga capella, després que en les darreres setmanes comencés a aparèixer la teulada.
Cal recordar que l'embassament de Sau, que va entrar en servei l'any 1963, mai havia tingut tan poca aigua. De fet, l'anterior rècord històric datava del 20 d'abril de 1990, quan en el moment més àlgid de la pitjor sequera del segle XX es va situar en un 5,77%, quasi el doble que actualment.
De moment, segons confirma la mateixa administració hidràulica a Nació, l'operació es mantindrà perquè la qualitat de l'aigua es manté. Les fonts consultades admeten que els està "sorprenent" aquest fet i que, per tant, es pot continuar transvasant aigua.
Després del buidatge de l'any passat -i les pluges de maig i juny-, el pantà osonenc va recuperar reserves fins a acostar-se al 29%. Tanmateix, la manca de pluges va tornar-se a notar al llarg de la tardor. Finalment, a partir del desembre es va iniciar una operació de transvasament que encara no s'ha aturat. Ara bé, si inicialment el cabal de sortida era de 6 m3/s, posteriorment es va rebaixar fins a 4, per tal de poder monitorar amb més precisió que es mantenia la qualitat de l'aigua.
Tot plegat ha situat Sau com l'embassament de totes les conques internes amb menys percentatge d'aigua, fins i tot per sobre dels petits i buits pantans de Siurana i Riudecanyes. Aquest dimecres està a l'1,18% i tot just 1,95 hm3. Cal recordar que, de mitjana, cada setmana el sistema Ter-Llobregat consumeix dels embassaments una quantitat que s'acosta als 2 hm.
El conjunt dels embassaments de les conques internes estan al 14,61% i l'única bona notícia és que el de Darnius-Boadella, en emergència fa mesos, ha trencat la tendència constant a la baixa gràcies a les darreres plubes i se situa a l'11,29%. El sistema Ter-Llobregat, per la seva banda, ha baixat del llindar dels 92 hm3 per primera vegada.
Un pont construït el 1390
Una de les construccions més antigues de l'antic poble de Sant Romà de Sau és el pont. Construït cap al 1390 i format per cinc arcs i quatre pilastres, no havia emergit mai d'ençà que es va començar a inundar l'embassament el 1962.Detall de la part superior del vell pont medieval de Sau. Foto: Emili Vilamala
Aquest dimarts es va començar a veure. Tot just ha sobresortit la part superior del pont i ja es pot veure com la part interna -entre els dos murs- està colgat de fang. En aquest sentit, un dels dubtes és si també els sediments hauran reomplert els arcs (si és que el nivell continua baixant prou per comprovar-ho).
Abans del pont, ja havien quedat al descobert la resta de construccions de Sant Romà. A banda de les cases i el cementiri -que ja s'havien pogut veure fa un any-, aquest hivern ha acabat apareixent bona part del molí fariner i de la central elèctrica.
Es tracta d'una construcció molt singular, que disposava de fonda i un petit comerç de queviures. A mesura que l'aigua va anar baixant, es va poder veure els merlets d'una torre, element que recordava un castell. Res més lluny de la realitat: es tracta de la part més alta de l'edificació principal del complex. Aquests dies, a més, ja es pot veure la pràctica totalitat de l'antiga capella, després que en les darreres setmanes comencés a aparèixer la teulada.
Antic molí de Sant Romà de Sau. Foto: Cedida per Antoni Prat a Nació
Cal recordar que l'embassament de Sau, que va entrar en servei l'any 1963, mai havia tingut tan poca aigua. De fet, l'anterior rècord històric datava del 20 d'abril de 1990, quan en el moment més àlgid de la pitjor sequera del segle XX es va situar en un 5,77%, quasi el doble que actualment.
A l'estiu fregava el 30%
El buidatge de Sau cap a Susqueda es fa per tal de concentrar aigua de qualitat en un sol embassament. I és que el temor de l'ACA és que a mesura que avanci la primavera i les temperatures pugin, la formació d'algues en les capes més superficials i fòsfor en les més profundes dificulti l'operació de transvasament, un fet que va ser complicat la primavera del 2023.De moment, segons confirma la mateixa administració hidràulica a Nació, l'operació es mantindrà perquè la qualitat de l'aigua es manté. Les fonts consultades admeten que els està "sorprenent" aquest fet i que, per tant, es pot continuar transvasant aigua.
Després del buidatge de l'any passat -i les pluges de maig i juny-, el pantà osonenc va recuperar reserves fins a acostar-se al 29%. Tanmateix, la manca de pluges va tornar-se a notar al llarg de la tardor. Finalment, a partir del desembre es va iniciar una operació de transvasament que encara no s'ha aturat. Ara bé, si inicialment el cabal de sortida era de 6 m3/s, posteriorment es va rebaixar fins a 4, per tal de poder monitorar amb més precisió que es mantenia la qualitat de l'aigua.
Evolució mensual % embassament Sau 1965-2024
Tot plegat ha situat Sau com l'embassament de totes les conques internes amb menys percentatge d'aigua, fins i tot per sobre dels petits i buits pantans de Siurana i Riudecanyes. Aquest dimecres està a l'1,18% i tot just 1,95 hm3. Cal recordar que, de mitjana, cada setmana el sistema Ter-Llobregat consumeix dels embassaments una quantitat que s'acosta als 2 hm.
El conjunt dels embassaments de les conques internes estan al 14,61% i l'única bona notícia és que el de Darnius-Boadella, en emergència fa mesos, ha trencat la tendència constant a la baixa gràcies a les darreres plubes i se situa a l'11,29%. El sistema Ter-Llobregat, per la seva banda, ha baixat del llindar dels 92 hm3 per primera vegada.