La sequera s'havia convertit en un dels principals maldecaps de Pere Aragonès. I un dels pitjors escenaris -en clau de l'actual executiu- és que la situació hagués continuat empitjorant a mesura que s'acostés la data de les eleccions. Tanmateix, la situació va canviar com un mitjó just el 8 de març. Des d'aleshores, el sistema Ter-Llobregat ha guanyat 20 hm3 -el consum de quasi tres mesos- i ha permès al Govern certificar que aquest estiu no hi haurà noves restriccions.
Per què no hi haurà noves restriccions?
La reunió del consell interdepartamental de sequera, celebrada aquest dijous al Palau de la Generalitat, ha permès fer balanç d'un març que s'ha convertit en el mes més plujós dels darrers dos anys. L'aigua ha suposat un punt d'inflexió en boscos -la situació a inicis d'any era dramàtica- i també a cultius.
No obstant això, el dubte és fins a quin punt les precipitacions es notarien als embassaments. I, el fet que hagin estat generals, ben repartides i persistents han permès un punt d'inflexió que s'ha anat consolidant setmana rere setmana. D'un mínim de 90,7 hm3 al sistema Ter-Llobregat s'ha passat als actuals 110 hm3. D'aquesta manera, queda més a prop el llindar de l'excepcionalitat (145), que no pas el de l'emergència 2 (67).
Evolució del sistema Ter-Llobregat (2020-2024)
És aquesta darrera xifra la que explica l'anunci del Govern que aquest estiu no hi haurà noves restriccions. Ho havia avançat Nació fa un parell de dies: el marge de 42 hm3 permetia en els pitjors dels casos -sense pluja ni desglaç-, arribar fins a l'octubre sense entrar a l'emergència 2. Ara s'ha oficialitzat així com el fet que aquest estiu no arribaran vaixells amb aigua potable, malgrat que el govern espanyol apostava per fer-la arribar des de la dessalinitzadora de Sagunt a partir del juny.
L'obertura de piscines municipals, cada vegada més a prop
En les darreres setmanes el Govern, lluny d'ampliar les restriccions, n'ha flexibilitzat algunes, especialment vinculades al sector primari, però també per la possibilitat d'instal·lar dessalinitzadores privades per omplir piscines d'hotels.
Tanmateix, hi ha una qüestió que fa setmanes que s'arrossega: l'obertura de les piscines municipals. L'estiu serà molt càlid i els alcaldes metropolitans fa molt temps que adverteixen que són uns refugis climàtics imprescindibles.
Josep Vidal, secretari general d'Acció Climàtica, ha insistit aquest dijous que continuen les converses amb les associacions municipalistes per pactar aquesta modificació de pla de sequera -en emergència no es poden reomplir-. Tot apunta que les setmanes vinents es concretarà i es traurà de l'equació electoral una restricció que hagués pogut comportar un greuge comparatiu difícilment explicable: clubs esportius amb piscines obertes al costat d'instal·lacions públiques tancades.
Els embassaments del sistema Ter-Llobregat han superat aquest dijous el llindar dels 110 hm3, quasi 20 més que el 7 de març. Malgrat la clara recuperació, la situació continua sent molt complicada. "No voldríem que s'instal·lés la percepció que el país ha deixat d'estar en una situació d'extrema gravetat", ha verbalitzat Patrícia Plaja, portaveu del Govern.
No es tracta d'una frase més, sinó de la realitat de les dades. Encara avui la situació és pitjor que les altres dues grans sequeres de les darreres dècades. Els pantans del conjunt de les conques internes, per exemple, se situen al 17,3%, mentre que fa un any estaven al 26,6%. Més encara: en la darrera dècada, el 4 d'abril els embassaments s'han situat de mitjana al 72,8.
- 4 d'abril de 2024: 120,81 hm3 (17,29%)
- 4 d'abril de 2023: 184,95 hm3 (26,63%)
- Mitjana darrers 5 anys (4 d'abril): 484,76 hm3 (69,80%)
- Mitjana darrers 10 anys (4 d'abril): 505,89 hm3 (72,81%)
Ara bé, la diferència -en positiu- respecte al 2023 són les reserves de neu. Fa un any el Pirineu estava pelat, mentre que avui el paisatge es manté molt blanc. En aquest sentit, des del Govern admeten que els dies vinents, malgrat que no es preveuen noves pluges, les reserves continuaran pujant gràcies al desgel.