Aquest estiu Barcelonano necessitarà rebre vaixells amb aigua potable. Després d'un març molt plujós -en bona part de les conques internes, les precipitacions han duplicat la mitjana-, els embassaments del sistema Ter-Llobregat han guanyat 20 hm3 de reserves en només tres setmanes. Des del Departament d'Acció Climàtica es reitera que els vaixells només s'activarien en emergència 2, un escenari del pla de sequera que amb les dades actuals -calculades per Nació i confirmades per l'ACA- no es produiria abans de sis mesos.
 

De 90 a 109 hm3

El sistema Ter-Llobregat abasteix 202 municipis, entre els quals tota la regió metropolitana de Barcelona. El 7 de març passat, abans d'un dels episodis de pluja i neu més important dels darrers anys, només tenien unes reserves de 90,7 hm3.

La situació, en només tres setmanes, ha canviat com un mitjó. Aquest dimarts, just després de Setmana Santa i de les precipitacions vinculades al temporal Nelson, la quantitat d'aigua acumulada als pantans del Ter, el Llobregat i el Cardener ja supera els 109 hm3.
 

Evolució del sistema Ter-Llobregat (2020-2024)

No només es tracta d'haver guanyat més de 15 hm3, sinó del fet que s'hagi pogut superar el llindar dels 100 hm3, el que marca l'emergència per sequera. Ara bé, com ja va explicar el Govern la setmana passada, no està previst que en les setmanes vinents -si no hi ha un nou canvi d'opinió-, es pugui plantejar la reducció de les restriccions.
 

Els vaixells amb aigua potable, descartats a l'estiu

La reducció constant de reserves d'aigua des del juliol passat havia provocat que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ho tingués tot a punt per a un possible trasllat d'aigua amb vaixells fins al port de Barcelona. Hi havia acord amb el Ministeri per a la Transició Ecològica per portar-ne de la dessalinitzadora de Sagunt, mentre Acció Climàtica buscava un segon origen, probablement des de Tarragona.

El mateix conseller David Mascort havia apuntat que aquest operatiu només s'activaria si el sistema Ter-Llobregat entrava en emergència 2. I, per fer-ho, cal que les reserves dels embassaments baixin de 67 hm3.

Evidentment, ara la situació ha canviat molt. Els actuals 109 hm3 deixen 42 hectòmetres de marge, però està previst que els pantans continuïn augmentant els dies vinents, ja que hi ha força neu a les muntanyes del Pirineu Oriental.

Amb el supòsit pessimista que no plogués més, els càlculs confirmats per l'ACA a Nació estimen que hi ha un marge de sis mesos abans d'entrar en emergència 2. D'aquesta manera, en el pitjor dels casos l'operatiu dels vaixells no s'hauria d'activar fins a l'octubre.

Això sí, des d'Acció Climàtica, no es descarta aquesta possibilitat a mitjà termini. "Es continua treballant en aportacions d'aigua per l'abastament en cas que fos necessari", puntualitzen les fonts consultades. Aquesta i altres qüestions vinculades a les restriccions es podrien discutir en la reunió de la comissió interdepartamental de sequera prevista per aquest dijous.
 

L'Alt Empordà, en emergència 2

Si el sistema Ter-Llobregat millora notablement, la situació es manté estable dins de la gravetat a l'Alt Empordà. El pantà de Darnius-Boadella no ha notat tant l'efecte del Nelson -sí que ho va fer amb les precipitacions d'inicis de març- i es manté per sota del 12%.

De fet, cal tenir en compte que els 12 municipis que s'abasteixen d'aquest embassament -entre els quals Figueres i Roses- són els únics del país que estan en emergència 2, és a dir, que tenen limitat el consum a només 180 litres per habitant i dia.

Per evitar quedar-se sense aigua aquest estiu, el Consorci de la Costa Brava ha impulsat l'obertura de pous d'emergència per valor de 4,5 milions d'euros. De fet, des de l'administració hidràulica no es descarta que l'emergència 3 pugui ser una realitat entre el juny i el juliol.