17
de març
del
2024
Actualitzat
el
18
de març
a les
8:23h
Les pluges de les darreres setmanes i la reducció del cabal de sortida han permès una certa recuperació del pantà de Sau. El malalt continua a l'UCI, ja que tot just ha passat de l'1 al 3,5% de capacitat. Aquest increment ha tornat a submergir el vell pont medieval, una infraestructura que es va poder veure uns dies per primera vegada d'ençà que es va omplir el pantà.
L'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) ha cedit a Nació diverses imatges del pont. Es tracta de testimonis realitzats pel fotògraf Enric Mateu i Bordàs que van ser preses el desembre de 1952, una dècada abans que l'aigua comencés a inundar l'antiga vall de Sau.
Després de setmanes amb la incògnita, a finals de febrer es va començar a veure. Tot just va sobresortir la part superior del pont i es va poder veure com la part interna -entre els dos murs- estava colgat de fang. Sempre quedarà el dubte si els sediments van reomplir els grans arcs d'aquesta infraestructura. Ara, amb l'augment del volum ja torna a estar totalment submergit i és molt díficil que en els propers anys es torni a veure.
L'aparició del pont i de la resta de construccions va tornar a disparar el denominat turisme de sequera fins al punt que l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona va haver d'activar el sistema de reserva a l'aparcament de Sau. Aquesta fascinació per les construccions emergides també genera certa preocupació. “És un desastre. Algun dia s'hi quedarà algú”, lamenta Joan Lagunas, un dels màxims coneixedors del pantà com a autor del llibre Història de la construcció del pantà de Sau.
Les aigües de Sau van afectar un territori on hi vivien quasi 800 persones. Al vell poble de Sant Romà només eren 45 i 112 més en masies arreu de la vall. Curiosament, l'afectació va ser major al terme municipal de Masies de Rodes, ja que en dues colònies industrials hi residien quasi 540 veïns més.
El pont, ara de nou submergit, era un dels llocs d'esbarjo del municipi. “La gent de la vall de Sau tenia el consum de banyar-se en aquest punt”, destaca Lagunas en una conversa amb Nació. De fet, va localitzar un ban del 1907 on s'instava als veïns a mantenir el decòrum en aquest paratge. En ser una zona relativament fonda, també era habitual passejar-hi en barca des de la resclosa del molí.
Joan Lagunas explica que es tracta d'una construcció molt singular. No només per combinar la funció de molí fariner i central hidroelèctrica amb la presència d'una fonda i un petit comerç de queviures, sinó per la seva forma. “Que fos dissenyat per un enginyer i no pas per un arquitecte explica que sigui un edifici tan únic”, explica l'estudiós del pantà.
L'impulsor de la construcció era Teodoro de Mas, propietari rural de Vic i polític carlí, amb l'objectiu de fer arribar l'electricitat a la capital d'Osona. Entre altres elements, va apostar per culminar la construcció amb uns merlets, fet que en el moment que l'edifici va començar a emergir semblés una torre.
L'edifici, que data del 1904, va merèixer fins i tot una portada d'un suplement de La Vanguardia. Però la seva història va ser curta perquè 60 anys després ja estava sota les aigües d'un embassament que s'acabaria convertint en el termòmetre de les sequeres a Catalunya.
Les imatges del pont medieval de Sant Romà
Una de les construccions més antigues de l'antic poble de Sant Romà de Sau és el pont. Construït cap al 1390 i format per cinc arcs i quatre pilastres, no havia emergit mai d'ençà que es va començar a inundar l'embassament el 1962. El dimarts 27 de febrer, en plena emergència per sequera, es va poder començar a veure, però pocs dies després ja tornava a estar totalment submergit.L'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) ha cedit a Nació diverses imatges del pont. Es tracta de testimonis realitzats pel fotògraf Enric Mateu i Bordàs que van ser preses el desembre de 1952, una dècada abans que l'aigua comencés a inundar l'antiga vall de Sau.
Després de setmanes amb la incògnita, a finals de febrer es va començar a veure. Tot just va sobresortir la part superior del pont i es va poder veure com la part interna -entre els dos murs- estava colgat de fang. Sempre quedarà el dubte si els sediments van reomplir els grans arcs d'aquesta infraestructura. Ara, amb l'augment del volum ja torna a estar totalment submergit i és molt díficil que en els propers anys es torni a veure.
L'església de Sant Romà de Sau, al fons, entre un dels arcs del vell pont medieval. Foto: Enric Mateu i Bordàs / Cedida per Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya
L'aparició del pont i de la resta de construccions va tornar a disparar el denominat turisme de sequera fins al punt que l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona va haver d'activar el sistema de reserva a l'aparcament de Sau. Aquesta fascinació per les construccions emergides també genera certa preocupació. “És un desastre. Algun dia s'hi quedarà algú”, lamenta Joan Lagunas, un dels màxims coneixedors del pantà com a autor del llibre Història de la construcció del pantà de Sau.
Senyal d'accés prohibit a un pantà de Sau en mínims històrics. Foto: Frederic Esteve
Reconstruït el 1940 per una riuada
Una de les curiositats del pont medieval de Sant Romà de Sau -de la mateixa època que l'església- és que se'l va emportar la riuada de Sant Lluc del 1940. Va ser reconstruït sense saber que li quedava poc temps de vida. Les expropiacions per construir l'embassament van començar el 1945, en un llarg procés que va culminar el 1963 amb la inauguració oficial. L'any abans, l'aiguat de Sant Andreu va permetre omplir-ne el 60% en només dues setmanes, segons explica Joan Lagunas.Les aigües de Sau van afectar un territori on hi vivien quasi 800 persones. Al vell poble de Sant Romà només eren 45 i 112 més en masies arreu de la vall. Curiosament, l'afectació va ser major al terme municipal de Masies de Rodes, ja que en dues colònies industrials hi residien quasi 540 veïns més.
El pont de Sant Romà de Sau emergit, el passat 2 de març. Foto: Emili Vilamala
El pont, ara de nou submergit, era un dels llocs d'esbarjo del municipi. “La gent de la vall de Sau tenia el consum de banyar-se en aquest punt”, destaca Lagunas en una conversa amb Nació. De fet, va localitzar un ban del 1907 on s'instava als veïns a mantenir el decòrum en aquest paratge. En ser una zona relativament fonda, també era habitual passejar-hi en barca des de la resclosa del molí.
El molí, una construcció molt singular
Abans del pont, ja havien quedat al descobert la resta de construccions de Sant Romà. A banda de les cases i el cementiri -que ja s'havien pogut veure fa un any-, aquest hivern va acabar emergint el conjunt del molí fariner i de la central elèctrica (ara, de nou, parcialment submergit).El molí de Sau, pràcticament emergit del tot, el 25 de febrer. Foto: Frederic Esteve
Joan Lagunas explica que es tracta d'una construcció molt singular. No només per combinar la funció de molí fariner i central hidroelèctrica amb la presència d'una fonda i un petit comerç de queviures, sinó per la seva forma. “Que fos dissenyat per un enginyer i no pas per un arquitecte explica que sigui un edifici tan únic”, explica l'estudiós del pantà.
L'impulsor de la construcció era Teodoro de Mas, propietari rural de Vic i polític carlí, amb l'objectiu de fer arribar l'electricitat a la capital d'Osona. Entre altres elements, va apostar per culminar la construcció amb uns merlets, fet que en el moment que l'edifici va començar a emergir semblés una torre.
L'edifici, que data del 1904, va merèixer fins i tot una portada d'un suplement de La Vanguardia. Però la seva història va ser curta perquè 60 anys després ja estava sota les aigües d'un embassament que s'acabaria convertint en el termòmetre de les sequeres a Catalunya.