15
de desembre
de
2023, 10:43
Actualitzat:
18
de desembre,
10:21h
L'embassament de Sau torna a presentar un aspecte desolador. Aquest divendres no supera l'11% de la seva capacitat, amb poc més de 18 hm3 d'aigua envasada (el consum anual de la ciutat de Barcelona supera els 90 hm3). Malgrat que la caiguda de reserves dels embassaments de les conques internes s'ha frenat els darrers dies, en el cas de pantà osonenc s'ha accelerat.
L'Agència Catalana de l'Aigua, en ple compte enrere per decretar l'emergència per sequera, admet que s'està concentrant l'aigua a Susqueda -pocs quilòmetres per sota-, però nega que sigui una operació de buidatge com es va fer a la primavera.
Tanmateix, en un mes i mig, el pantà osonenc ha vist com les reserves tornaven a caure en picat, del 17 a l'11%. Malgrat que al conjunt de les conques internes el volum total ha continuat baixant -ara estan al 17,5%-, no ha estat ni de bon tros al ritme de Sau.
Des de l'ACA s'admet que aquestes setmanes s'està concentrant aigua a Susqueda, en un procés habitual de controlar la qualitat dels recursos hídrics. Ara mateix, amb les temperatures hivernals, no es formen algues a la superfície de pantà i això permet deixar anar aigua de manera més fàcil, un fet que quan torni a fer calor es complicarà.
En aquell context, es considerava que no si no es feia res, i les temperatures continuaven augmentant, es podia trencar aquests tres estrats i acabar deixant tota el recurs hídric pràcticament inservible per al consum humà. La solució optada va ser extreure l'aigua de profunditat intermèdia cap a l'embassament de Susqueda, mentre es retiraven peixos per evitar una gran mortaldat que encara empitjorés la qualitat.
La retirada de peixos va tenir uns resultats discrets -2,6 tones d'una estimació total entre 45 i 60-, mentre que es van alliberar un total 13 hm3. De fet, una vegada finalitzada, l'ACA va admetre que havia augmentat massa la concentració d'amoni. Tanmateix, les pluges de maig i juny van permetre recuperar tant la quantitat d'aigua -del 6 al 32%-, com sobretot la seva qualitat fins a llindars habituals.
Ara, en canvi, l'aigua superficial de Sau té moltes menys algues, fet que permet desembassar amb més quantitat i amb menys problemes tècnics. Cal recordar que just després de Susqueda, hi ha la petita presa del Pasteral d'on es capta aigua per fer el transvasament del Ter fins a la regió metropolitana de Barcelona.
Concretament, es passarà dels actuals 2.000 m3/s a només 600, en el tram entre el Pasteral -on es transvasa l'aigua cap a la regió metropolitana de Barcelona- i la desembocadura a l'Estartit. La mesura també afecta el Llobregat -250 litres per segon després de la captació de Sant Joan Despí- i la Muga -40 l/s a Pont de Molins-.
El volum total que s’espera contenir als embassaments és de 4,52 hm3/mes, quasi el 50% de l'aigua que s'allibera actualment. En aquest sentit, l'ACA estima que s'endarreria l'esgotament de les reserves del sistema Ter-Llobregat un total de 136 dies.
La mesura ha generat preocupació entre científics i crítiques de les entitats ambientalistes com Aigua és Vida. La Xarxa per la Conservació de la Natura ha criticat la decisió i ha instat l'executiu a buscar alternatives. Per mitigar l'impacte ambiental de reduir el cabal ecològic, dos dies per setmana durant sis hores es deixarà anar més aigua, maniobra coneguda com a hidropunta.
L'Agència Catalana de l'Aigua, en ple compte enrere per decretar l'emergència per sequera, admet que s'està concentrant l'aigua a Susqueda -pocs quilòmetres per sota-, però nega que sigui una operació de buidatge com es va fer a la primavera.
L'embassament que més es buida
Sau estava a inicis de novembre al 17% de la seva capacitat. Una dada molt baixa -a inicis de juliol s'havia recuperat fins al 32%-, però lluny del mínim històric del 6,5% assolit quan es va fer una operació de buidatge i de retirada de peixos a la primavera.Tanmateix, en un mes i mig, el pantà osonenc ha vist com les reserves tornaven a caure en picat, del 17 a l'11%. Malgrat que al conjunt de les conques internes el volum total ha continuat baixant -ara estan al 17,5%-, no ha estat ni de bon tros al ritme de Sau.
Des de l'ACA s'admet que aquestes setmanes s'està concentrant aigua a Susqueda, en un procés habitual de controlar la qualitat dels recursos hídrics. Ara mateix, amb les temperatures hivernals, no es formen algues a la superfície de pantà i això permet deixar anar aigua de manera més fàcil, un fet que quan torni a fer calor es complicarà.
No és un buidatge com a la primavera
La primavera passada l'ACA va optar per buidar fins al 6,5% l'embassament de Sau. Les altes temperatures per l'època -sumat a la manca de pluges- van augmentar l'empitjorament de la qualitat de l'aigua. A la superfície s'hi havien format algues mentre que les aigües més profundes -en contacte amb els sendiments- tenien una concentració elevada de fòsfor.En aquell context, es considerava que no si no es feia res, i les temperatures continuaven augmentant, es podia trencar aquests tres estrats i acabar deixant tota el recurs hídric pràcticament inservible per al consum humà. La solució optada va ser extreure l'aigua de profunditat intermèdia cap a l'embassament de Susqueda, mentre es retiraven peixos per evitar una gran mortaldat que encara empitjorés la qualitat.
La retirada de peixos va tenir uns resultats discrets -2,6 tones d'una estimació total entre 45 i 60-, mentre que es van alliberar un total 13 hm3. De fet, una vegada finalitzada, l'ACA va admetre que havia augmentat massa la concentració d'amoni. Tanmateix, les pluges de maig i juny van permetre recuperar tant la quantitat d'aigua -del 6 al 32%-, com sobretot la seva qualitat fins a llindars habituals.
Ara, en canvi, l'aigua superficial de Sau té moltes menys algues, fet que permet desembassar amb més quantitat i amb menys problemes tècnics. Cal recordar que just després de Susqueda, hi ha la petita presa del Pasteral d'on es capta aigua per fer el transvasament del Ter fins a la regió metropolitana de Barcelona.
Reducció del cabal ecològic en emergència
Més enllà d'aquestes operacions habituals de jugar amb les reserves de Sau i Susqueda per garantir la qualitat de l'aigua per a abastament humà -també per a l'àrea urbana de Girona i la costa Brava Sud-, la gran novetat d'aquesta setmana ha estat l'anunci que es reduiria el cabal ecològic del Ter quan al gener es decreti l'emergència.L'ACA aposta per reduir els cabals ecològics dels rius per endarrerir 136 l'esgotament de les serves dels embassaments
Concretament, es passarà dels actuals 2.000 m3/s a només 600, en el tram entre el Pasteral -on es transvasa l'aigua cap a la regió metropolitana de Barcelona- i la desembocadura a l'Estartit. La mesura també afecta el Llobregat -250 litres per segon després de la captació de Sant Joan Despí- i la Muga -40 l/s a Pont de Molins-.
El volum total que s’espera contenir als embassaments és de 4,52 hm3/mes, quasi el 50% de l'aigua que s'allibera actualment. En aquest sentit, l'ACA estima que s'endarreria l'esgotament de les reserves del sistema Ter-Llobregat un total de 136 dies.
La mesura ha generat preocupació entre científics i crítiques de les entitats ambientalistes com Aigua és Vida. La Xarxa per la Conservació de la Natura ha criticat la decisió i ha instat l'executiu a buscar alternatives. Per mitigar l'impacte ambiental de reduir el cabal ecològic, dos dies per setmana durant sis hores es deixarà anar més aigua, maniobra coneguda com a hidropunta.