El govern espanyol aposta per la dessalinitzadora de Sagunt com la solució d'emergència si la sequera a Catalunya s'agreuja de cara a l'estiu. La ministra Teresa Ribera, que s'ha reunit aquest dilluns a Barcelona amb el conseller David Mascort, ha anunciat que l'Estat assumirà el cost de produir l'aigua i ho ha defensat per ser "l'alternativa tècnicament més viable a curt termini". La Generalitat, per la seva banda, assumirà la despesa de transportar-la.

Ara bé, per què aposta prioritàriament per aquesta infraestructura gestionada per l'empresa estatal Acuamed? Més enllà de la viabilitat tècnica, destaca per estar totalment infrautilitzada. Tot i que pot produir 8,4 hm3 anuals, només té un únic client, amb una concessió màxima d'un 3% de la capacitat de la infraestructura. De fet, durant anys va ser una infraestructura fantasma on la poca aigua que es produïa es tirava al mar.
 

Cinc anys sense clients

La dessalinitzadora de Sagunt es va acabar a finals del 2013 i va costar uns 45 milions d'euros. Tanmateix, durant més de cinc anys no va tenir cap client. Segons explica el periodista Rafa Herrero en les seves cròniques periodístiques a Levante, Sagunt i comarca tenien assegurada l'aigua del Xúquer en el marc de la llei de reconversió industrial pel tancament d'Altos Hornos del Mediterráneo. D'aquesta manera, ni ajuntaments ni empreses locals comptaven amb cap incentiu en comprar aigua a la dessalinitzadora.

Més enllà de la manca d'ús, la planta també es va veure envoltada de polèmica judicial. El procés d'adjudicació va acabar a l'Audiència Nacional, on va quedar documentat negre sobre blanc alguns dels elements més escandalosos. Per exemple, només es va activar la producció al 100% una sola vegada a finals del 2013. Posteriorment, s'engegava cada quatre o cinc dies i aquella aigua -que no tenia destinataris- s'abocava al mar.
 
Va ser l'any 2020 que la dessalinitzadora de Sagunt va aconseguir el primer i únic client. Es tracta de l'empresa Oxigen de Sagunt SL, dedicada a la producció, comercialització i venda de gasos. Té una concessió de 270.000 m3 anuals -això no vol dir que la gasti tota-, un 3,2% del potencial de la planta.

 

Per què l'Estat aposta per la dessalinitzadora de Sagunt?

"És la solució tècnicament més senzilla i viable". Aquest és l'argument de la ministra Teresa Ribera, que aquest dilluns s'ha reunit amb el conseller David Mascort a Barcelona, per justificar l'elecció de Sagunt.

La principal raó és, evidentment, que es tracta d'una planta infrautilitzada. Això sí, a mitjà termini deixarà d'estar-ho. La construcció de la gigafactoria de bateries, vinculada a Volkswagen, suposarà que el 2027 ja consumeixi uns 3 hm3 i, a partir del 2032, la totalitat de la producció.

La dessalinitzadora de Sagunt és una planta infrautilitzada, però a mitjà termini deixarà de ser-ho amb la gigafactoria de bateries

Aquest fet evita activar un conflicte territorial que seria incòmode de gestionar. "No competirà amb els usos locals actuals ni futurs", ha reiterat la ministra. Tot i això, va trucar al president valencià i l'alcalde saguntí, del PP el primer i del PSPV-PSOE el segon, abans que la notícia es filtrés.

L'altra qüestió clau és que l'explotació de la dessalinitzadora va a càrrec d'Acuamed, empresa estatal dependent del Ministeri de Transició Ecològica. Quin cost tindrà el metre cúbic produït a Sagunt i traslladat en vaixell fins a Barcelona ha preguntat Nació? "No ho sabem, però serà Acuamed qui posi a disposició de la Generalitat aquesta aigua", ha respost Ribera.
 

Uns 7 hm3 d'aigua fins a final d'any

Cada vaixell podria transportar uns 20.000 metres cúbics d'aigua. L'operació de càrrega tarda unes 12 hores, fet que en el millor dels casos cada dia quasi se'n podrien carregar dos.

Els càlculs més optimistes del ministeri són transportar 7 hm3 d'aigua des de Sagunt. Barcelona en gasta 90 cada any

Ara mateix, això sí, la conducció entre la dessalinitzadora i el port de Sagunt té capacitat de 7.200 m3. L'ampliació fins als 20.000 aniria a càrrec d'Acuamed i podrà estar a punt al juny. Cal recordar que les obres del port de Barcelona, consistents en adequar la infraestructura utilitzada en la sequera del 2008, ja estan a la recta final.

Pel ministeri, l'operatiu a ple rendiment podria permetre traslladar uns 7 hm3 fins a final d'any. Per posar en context: Sau en té 165 i només la ciutat de Barcelona en gasta 90. "És una solució puntual per als equipaments estratègics. Portar aigua amb vaixells no solventa la sequera a Catalunya", ha insistit Mascort.
 

La Generalitat no descarta combinar-ho amb un segon origen

Mentre el ministeri parla de quasi dos vaixells diaris des de Sagunt, el conseller David Mascort s'ha referit a un. En aquest sentit, ha deixat clar que l'opció del Camp de Morvedre no és ni serà l'única que es tingui en compte. Setmanes enrere, de fet, des de l'ACA s'havia assenyalat Tarragona -aigua del minitransvasament de l'Ebre- com l'alternativa més viable.

La Generalitat, de fet, haurà d'assumir el cost del transport. El preu no dependrà tant de l'origen de l'aigua -no haurà de pagar per la de Sagunt-, com si de la distància i, és en aquest context, que tindria sentit combinar Sagunt amb Tarragona -el 2008 va ser Marsella i Tarragona-. I a quin cost? El Departament d'Acció Climàtica explica que encara no té aquesta informació, però que assegurar els vaixells és precisament l'element més complicat de l'operació.