05
de febrer
del
2024
Actualitzat
a la
13:52h
Les dues noves dessalinitzadores, que haurien de mitigar noves sequeres com l'actual a Catalunya, podran ser una realitat el 2028 i el 2029, respectivament. Ho han acordat David Mascort, conseller d'Acció Climàtica, i Teresa Ribera, ministra de Transició Ecològica, en una reunió celebrada aquest dilluns a Barcelona. Per fer-ho possible, l'Estat aportarà 500 milions d'euros a través de l'empresa Acuamed a càrrec de fons europeus.
La reunió entre Mascort i Ribera ha arribat tres dies després que el sistema Ter-Llobregat entrés en emergència per sequera. Actualment, les reserves se situen en poc més de 98,3 hm3 mentre que els embassaments de les conques internes continuen en marcant mínims històrics i ja se situen per sota del 15,6%.
La voluntat és licitar l'ampliació de la dessalinitzadora de Blanes -que passaria de 20 a 80 hm3- enguany, començar les obres el 2025 i inaugurar-se el 2028. El calendari de Foix, en canvi, amb una producció màxima de 20 hm3, aniria un any després i seria una realitat el 2029, quatre anys abans del previst, segons el titular d'Acció Climàtica.
Les dessalinitzadores, una vegada construïdes, es traspassarien a la Generalitat i les explotaria l'empresa pública Aigües Ter Llobregat. "Hem optat perquè les construeixi Acuamed perquè permet els tràmits més ràpids", han coincidit ministra i conseller.
El cost d'aquestes infraestructures, com de la resta de dessalinitzadores, s'haurà de recuperar a través de la factura que paguen els veïns dels municipis abastits pel sistema Ter-Llobregat.
El ministeri, a través d'Acuamed, assumiria el cost de produir l'aigua mentre que la Generalitat pagaria els vaixells. L'operatiu podria entrar en vigor al juny amb, en principi, un vaixell diari amb 20.000 metres cúbics d'aigua. El màxim d'aigua fins a final d'any podria ser de 7 hm3, més que la poca aigua que queda ara mateix a Sau.
És propietat de l'empresa estatal Acuamed, però la ministra Ribera -abans que es fes públic- va trucar al president valencià, Carlos Mazón. Va assegurar que ho acceptava com una mostra de "solidaritat hídrica entre regions" i va defensar que l'aigua transportada tingués un ús prioritari i gairebé exclusiu per a emergències de consum de boca, "no per a regadiu".
Des de la Generalitat Valenciana també es va reclamar que l'augment de la producció prevista a la dessalinitzadora de la capital del Camp de Morvedre no suposés un impacte major a la costa per l'abocament de salmorra.
Per la ministra, és "l'alternativa tècnicament més senzilla i viable". En aquest sentit, ha explica que, si fos necessari, a principi de juny estaria a punt per enviar quasi 2 vaixells diaris cap a Barcelona.
En aquest context, el també ministre Jordi Hereu, ha aprofitat una visita a la patronal vallesana Cecot per reafirmar l'aposta per sumar esforços entre administracions així com per "apel·lar a la responsabilitat de tots els agents".
Des del Ministeri d'Indústria, ha assegurat després de reunir-se amb Xavier Panés, president de la patronal, que monitoraran les conseqüències de la sequera en activitats industrials i turístiques. La Cecot, tal com s'explicava en aquest reportatge de Nació, insisteix que cal "trobar les millors solucions per evitar tancaments d'empreses o reducció de personal". Cal recordar que l'emergència per sequera suposa que el sector industrial tingui una restricció del 25% de l'aigua, fet que acabarà impactant en l'ocupació.
També Pedro Sánchez s'ha sumat al discurs general de col·laboració entre administracions, no només amb Catalunya sinó també amb Andalusia. En una entrevista a La Sexta, ha recordat que l'aigua és competència de les comunitats autònomes, i ha destacat que el seu executiu ha fet una planificació hidrològica entre 2022 i 2027 que ja ha comportat inversions de 13.000 milions d'euros que hauran arribat a 27.000 el 2027 per duplicar la capacitat de dessalinització i de reutilització de l'aigua.
La reunió entre Mascort i Ribera ha arribat tres dies després que el sistema Ter-Llobregat entrés en emergència per sequera. Actualment, les reserves se situen en poc més de 98,3 hm3 mentre que els embassaments de les conques internes continuen en marcant mínims històrics i ja se situen per sota del 15,6%.
La voluntat és licitar l'ampliació de la dessalinitzadora de Blanes -que passaria de 20 a 80 hm3- enguany, començar les obres el 2025 i inaugurar-se el 2028. El calendari de Foix, en canvi, amb una producció màxima de 20 hm3, aniria un any després i seria una realitat el 2029, quatre anys abans del previst, segons el titular d'Acció Climàtica.
Les dessalinitzadores, una vegada construïdes, es traspassarien a la Generalitat i les explotaria l'empresa pública Aigües Ter Llobregat. "Hem optat perquè les construeixi Acuamed perquè permet els tràmits més ràpids", han coincidit ministra i conseller.
El cost d'aquestes infraestructures, com de la resta de dessalinitzadores, s'haurà de recuperar a través de la factura que paguen els veïns dels municipis abastits pel sistema Ter-Llobregat.
Aigua dessalinitzada des de Sagunt
En la trobada també s'ha analitzat la proposta del ministeri de portar en vaixell aigua dessalinitzada des de la planta de Sagunt, al País Valencià. Es tracta d'una planta inaugurada el 2009 amb una capacitat de producció de 8,4 hm3 -cal recordar que la del Prat de Llobregat arriba als 60 anuals-.El ministeri, a través d'Acuamed, assumiria el cost de produir l'aigua mentre que la Generalitat pagaria els vaixells. L'operatiu podria entrar en vigor al juny amb, en principi, un vaixell diari amb 20.000 metres cúbics d'aigua. El màxim d'aigua fins a final d'any podria ser de 7 hm3, més que la poca aigua que queda ara mateix a Sau.
És propietat de l'empresa estatal Acuamed, però la ministra Ribera -abans que es fes públic- va trucar al president valencià, Carlos Mazón. Va assegurar que ho acceptava com una mostra de "solidaritat hídrica entre regions" i va defensar que l'aigua transportada tingués un ús prioritari i gairebé exclusiu per a emergències de consum de boca, "no per a regadiu".
Des de la Generalitat Valenciana també es va reclamar que l'augment de la producció prevista a la dessalinitzadora de la capital del Camp de Morvedre no suposés un impacte major a la costa per l'abocament de salmorra.
Per la ministra, és "l'alternativa tècnicament més senzilla i viable". En aquest sentit, ha explica que, si fos necessari, a principi de juny estaria a punt per enviar quasi 2 vaixells diaris cap a Barcelona.
Hereu aposta per sumar esforços entre administracions
La reunió entre Mascort i Ribera ha servit per mostrar la bona entesa entre els dos governs per afrontar la crisi hídrica. "Tenim negociacions molt fluides des de l'abril de l'any passat", ha assegurat el conseller, afirmació que ha confirmat la ministra.En aquest context, el també ministre Jordi Hereu, ha aprofitat una visita a la patronal vallesana Cecot per reafirmar l'aposta per sumar esforços entre administracions així com per "apel·lar a la responsabilitat de tots els agents".
Des del Ministeri d'Indústria, ha assegurat després de reunir-se amb Xavier Panés, president de la patronal, que monitoraran les conseqüències de la sequera en activitats industrials i turístiques. La Cecot, tal com s'explicava en aquest reportatge de Nació, insisteix que cal "trobar les millors solucions per evitar tancaments d'empreses o reducció de personal". Cal recordar que l'emergència per sequera suposa que el sector industrial tingui una restricció del 25% de l'aigua, fet que acabarà impactant en l'ocupació.
També Pedro Sánchez s'ha sumat al discurs general de col·laboració entre administracions, no només amb Catalunya sinó també amb Andalusia. En una entrevista a La Sexta, ha recordat que l'aigua és competència de les comunitats autònomes, i ha destacat que el seu executiu ha fet una planificació hidrològica entre 2022 i 2027 que ja ha comportat inversions de 13.000 milions d'euros que hauran arribat a 27.000 el 2027 per duplicar la capacitat de dessalinització i de reutilització de l'aigua.