04
de febrer
del
2024
Actualitzat
el
05
de febrer
a les
10:48h
Divendres va entrar en vigor l'emergència per sequera. La situació és excepcional perquè, malgrat l'aposta per la dessalinització i la reutilització, mai abans els embassaments havien estat tan buits. Entre les moltes restriccions, destaca el 25% que ha d'afrontar la indústria.
Un impacte directe en la producció i que, molt probablement, tindrà conseqüències en l'ocupació. De fet, des d'algunes organitzacions empresarials es compara amb la crisi de la pandèmia de la Covid-19. Tant per l'afectació com per les solucions per afrontar-les. Entre les empreses hi ha preocupació, malgrat que les restriccions seran més flexibles per aquelles indústries que en els darrers anys hagin presentat i acreditat plans d'estalvi a l'Agència Catalana de l'Aigua. Ho analitzem amb la veu de patronals com Pimec i Cecot així com empreses com Damm i Girbau.
El directiu de Pimec destaca l'impacte en l'ocupació: "Sequera és sinònim de reducció de la producció i això vol dir menys ocupació" i recorda que el sector transformador agroalimentari dona feina a més de 90.000 treballadors, la meitat dels quals es poden trobar en zones d'emergència. S'hi han d'afegir els 31.000 ocupats en les indústries auxiliars, com pinsos i pesticides. Per això, Pimec ha reclamat l'activació d'ERTO per a les empreses.
Com ho notarà el consumidor? Josep Casas, director de l'Oficina per a la Transformació Energètica de Cecot, la patronal terrassenca, compara la situació amb la crisi energètica i l'augment de preus de l'electricitat: "Hi haurà efecte en tota la cadena de producció. En un primer moment, les empreses van assumir l'increment dels costos amb els seus marges, perquè ningú vol incrementar els preus sobre els clients, però si la situació s'allarga això no pot mantenir-se. En el cas de l'electricitat, es va passar de pagar 50 euros el megawatt hora a 300. Després es va reduir però ha quedat entorn dels 130".
Josep Casas, per la seva banda, aposta per augmentar l'oferta hídrica. A curt i mitjà termini amb el reaprofitament d'aqüífers així com la polèmica interconnexió amb el minitransvasament de l'Ebre. Més a llarg termini, aposta per recuperar el vell projecte d'Artur Mas del transvasament del Roine així com la modernització dels regadius. "Estem regant com fa segles, per inundació, i cal invertir en nous sistemes de regadiu i arreglar les xarxes d'aigua que funcionen de manera precària". El dirigent de la Cecot critica les polítiques dels governs: "A l'anterior sequera del 2008 es van anunciar dessalinitzadores que no s'han fet", i reclama que les administracions escoltin els empresaris a l'hora de decidir mesures d'emergència.
Carles Mas, de Pimec, es mostra més comprensiu amb el Govern: "Crec que no ha improvisat i ha aplicat el pla de sequera, que estableix allargar l'aigua al màxim. Però sí que hem aguantat tres anys seguits de sequera i s'ha jugat amb la baixa probabilitat d'un quart any, i ja el tenim aquí. Quan passi l'emergència, caldrà pensar en com ser més resilients i tenir l'aigua que calgui. Sobretot, hem d'impedir que cap empresa tanqui per manca d'aigua", conclou.
A Girbau expliquen que fa temps que treballen amb els seus clients per oferir solucions per a un menor consum de l'aigua. Vilaseca explica que han aconseguit reduccions entre el 30 i el 50% i, en aquests moments, els seus laboratoris ja disposen de prototipus industrials per recuperar un 80% de l'aigua.
I es mostra molt explícit quan assenyala que el que els passi als seus clients és clau: "Una reducció del 25% de consum vol dir un 25% menys de producció. Si una cadena hotelera es veu obligada a reduir la seva producció, nosaltres també ens veiem afectats". Creu que la comparació amb la crisi pandèmica seria exagerada, perquè ara no s'atura l'activitat, però sí que l'efecte pot ser molt greu en cas d'empreses que no hagin engegat un pla de sostenibilitat.
Des de Damm, subratllen que l'aigua utilitzada a la fàbrica del Prat de Llobregat l'extreuen de l'aqüífer, no és potable, i la que no s'utilitza directament en el producte cerveser s'envia cap a la potabilitzadora de Sant Joan Despí. En aquests moments, els directius de Damm "treballen de manera intensa per aplicar les mesures d'emergència i reduir encara més el consum de l'aigua". Ho fan en col·laboració amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), amb la qual, subratllen, "la relació és excel·lent".
Joan Vilaseca, de Girbau, repeteix l'únic full de ruta viable per combatre la crisi de l'aigua: "Reduir el consum, reutilitzar al màxim i tractaments intensius similars al reciclatge de residus". Per damunt de tot, la crisi evidencia una realitat de la qual la societat no sempre n'és conscient. El responsable de l'empresa osonenca ho expressa així: "Formem part d'una cadena de valor de la qual nosaltres en som només una part. Per sobreviure, ens necessitem els uns als altres".
Un impacte directe en la producció i que, molt probablement, tindrà conseqüències en l'ocupació. De fet, des d'algunes organitzacions empresarials es compara amb la crisi de la pandèmia de la Covid-19. Tant per l'afectació com per les solucions per afrontar-les. Entre les empreses hi ha preocupació, malgrat que les restriccions seran més flexibles per aquelles indústries que en els darrers anys hagin presentat i acreditat plans d'estalvi a l'Agència Catalana de l'Aigua. Ho analitzem amb la veu de patronals com Pimec i Cecot així com empreses com Damm i Girbau.
Afectació en l'ocupació
En l'àmbit de la indústria, els sectors més afectats són l'agroalimentari, el químic i farmacèutic, el paperer i part del metall. Carles Mas, director d'Economia i Empresa de Pimec, la patronal de les pimes, assenyala que especialment en l'agroalimentari "hi ha preocupació i incertesa" perquè pateix de primera mà l'afectació dels proveïdors agrícoles. "Un sector l'agrari -reflexiona- al qual sovint es menysté pel seu pes reduït en el PIB, però que té un impacte directe en la resta de l'economia".El directiu de Pimec destaca l'impacte en l'ocupació: "Sequera és sinònim de reducció de la producció i això vol dir menys ocupació" i recorda que el sector transformador agroalimentari dona feina a més de 90.000 treballadors, la meitat dels quals es poden trobar en zones d'emergència. S'hi han d'afegir els 31.000 ocupats en les indústries auxiliars, com pinsos i pesticides. Per això, Pimec ha reclamat l'activació d'ERTO per a les empreses.
Com ho notarà el consumidor? Josep Casas, director de l'Oficina per a la Transformació Energètica de Cecot, la patronal terrassenca, compara la situació amb la crisi energètica i l'augment de preus de l'electricitat: "Hi haurà efecte en tota la cadena de producció. En un primer moment, les empreses van assumir l'increment dels costos amb els seus marges, perquè ningú vol incrementar els preus sobre els clients, però si la situació s'allarga això no pot mantenir-se. En el cas de l'electricitat, es va passar de pagar 50 euros el megawatt hora a 300. Després es va reduir però ha quedat entorn dels 130".
Ajudes com a la Covid?
Per la Pimec, caldria adoptar algunes de les mesures que es van prendre davant la pandèmia: "S'ha anunciat que es faran convocatòries d'ajudes, però serà per cada direcció general. El que caldria és fer, com durant la Covid, una única convocatòria de ràpida concessió, que no hagués d'esperar mesos. En aquell moment, es van tramitar ajudes a través de declaracions responsables de les empreses", apunta Carles Mas.Josep Casas, per la seva banda, aposta per augmentar l'oferta hídrica. A curt i mitjà termini amb el reaprofitament d'aqüífers així com la polèmica interconnexió amb el minitransvasament de l'Ebre. Més a llarg termini, aposta per recuperar el vell projecte d'Artur Mas del transvasament del Roine així com la modernització dels regadius. "Estem regant com fa segles, per inundació, i cal invertir en nous sistemes de regadiu i arreglar les xarxes d'aigua que funcionen de manera precària". El dirigent de la Cecot critica les polítiques dels governs: "A l'anterior sequera del 2008 es van anunciar dessalinitzadores que no s'han fet", i reclama que les administracions escoltin els empresaris a l'hora de decidir mesures d'emergència.
Carles Mas, de Pimec, es mostra més comprensiu amb el Govern: "Crec que no ha improvisat i ha aplicat el pla de sequera, que estableix allargar l'aigua al màxim. Però sí que hem aguantat tres anys seguits de sequera i s'ha jugat amb la baixa probabilitat d'un quart any, i ja el tenim aquí. Quan passi l'emergència, caldrà pensar en com ser més resilients i tenir l'aigua que calgui. Sobretot, hem d'impedir que cap empresa tanqui per manca d'aigua", conclou.
Joan Vilaseca (Girbau): "Estem preocupats i preparats"
Girbau és una empresa internacional de béns d'equip per a bugaderies industrials, des de comerços a hospitals i hostaleria, radicada a Vic. Joan Vilaseca, responsable de sostenibilitat corporativa i negoci, explica a Nació com viuen la situació d'emergència: "La immediatesa de les mesures genera estrès i estem preocupats, però alhora les nostres factories segueixen un full de ruta amb sistemes de reutilització d'aigua. Mai es pot dir que s'està del tot preparat, però de moment podrem mantenir la nostra activitat".A Girbau expliquen que fa temps que treballen amb els seus clients per oferir solucions per a un menor consum de l'aigua. Vilaseca explica que han aconseguit reduccions entre el 30 i el 50% i, en aquests moments, els seus laboratoris ja disposen de prototipus industrials per recuperar un 80% de l'aigua.
I es mostra molt explícit quan assenyala que el que els passi als seus clients és clau: "Una reducció del 25% de consum vol dir un 25% menys de producció. Si una cadena hotelera es veu obligada a reduir la seva producció, nosaltres també ens veiem afectats". Creu que la comparació amb la crisi pandèmica seria exagerada, perquè ara no s'atura l'activitat, però sí que l'efecte pot ser molt greu en cas d'empreses que no hagin engegat un pla de sostenibilitat.
Damm: reducció del 34% d'aigua per litre de cervesa
La companyia Damm és una de les més afectades per les restriccions d'aigua perquè és un element clau en la producció. Fonts de la cervesera expliquen a Nació que "l'ús responsable dels recursos naturals, entre ells l'aigua, forma part de l'ADN de la companyia". I aporten algunes dades significatives de la seva implicació: "Des de la darrera gran sequera, la del 2008, hem reduït en un 34% el consum d'aigua per litre de cervesa, sense que ningú ho reclamés, vam fer importants inversions per un ús més responsable, i això malgrat que la producció ha crescut en el mateix període un 60%".L'aigua és un element clau per a la producció de cervesa Foto: Cedida per Damm
Des de Damm, subratllen que l'aigua utilitzada a la fàbrica del Prat de Llobregat l'extreuen de l'aqüífer, no és potable, i la que no s'utilitza directament en el producte cerveser s'envia cap a la potabilitzadora de Sant Joan Despí. En aquests moments, els directius de Damm "treballen de manera intensa per aplicar les mesures d'emergència i reduir encara més el consum de l'aigua". Ho fan en col·laboració amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), amb la qual, subratllen, "la relació és excel·lent".
Joan Vilaseca, de Girbau, repeteix l'únic full de ruta viable per combatre la crisi de l'aigua: "Reduir el consum, reutilitzar al màxim i tractaments intensius similars al reciclatge de residus". Per damunt de tot, la crisi evidencia una realitat de la qual la societat no sempre n'és conscient. El responsable de l'empresa osonenca ho expressa així: "Formem part d'una cadena de valor de la qual nosaltres en som només una part. Per sobreviure, ens necessitem els uns als altres".