01
de febrer
del
2024
Actualitzat
el
02
de febrer
a les
7:21h
Més de 6 milions de catalans ja estan en emergència per sequera. Es tracta d'un escenari desconegut perquè malgrat tenir les dessalinitzadores a ple rendiment i la regeneració en màxims històrics, mai abans els embassaments havien tingut tan poques reserves.
Una primavera plujosa podria mitigar la situació, però en cas contrari ens podríem dirigir, en paraules del conseller David Mascort, a "temps vertiginosos". Imaginar la declaració d'emergència 2 -o, fins i tot, emergència 3- hauria estat impossible fa pocs mesos, però ara mateix ja no es pot descartar.
Ara bé, el Govern es manté ferm en descartar la interconnexió amb el minitransvasament de l'Ebre que reclamen part dels poders econòmics. "No serviria per a aquesta sequera i la solució per al futur ja la tenim escrita: un pla de gestió amb més dessalinització, reutilització i eficiència", ha assegurat el titular del Departament d'Acció Climàtica.
A diferència d'aquella ocasió, el Govern ha mantingut una posició molt clara i unívoca per rebutjar aquest transvasament d'aigua de l'Ebre fins a Barcelona. Ho van dir ara fa un any quan la regió metropolitana de Barcelona entrava en excepcionalitat i ho mantenen ara que l'emergència ja és una realitat.
La reclamació l'abanderen quatre col·legis professionals -els d'enginyers i el d'economistes- aplegats en el denominat Observatori de l'Aigua. Asseguren que formaria part d'un futur corredor de l'aigua que enllaçaria totes les xarxes de distribució en alta i que només s'activaria en cas d'emergència. En aquest sentit, intenten per tots els mitjans negar que es tracti d'un transvasament, malgrat que qualsevol transferència d'aigua entre conques ho sigui.
En les darreres hores també s'han afegit a aquesta reclamació dos pesos pesants dels poders econòmics. Ho explicava aquest dijous Josep Santacreu, president de la Cambra de Comerç de Barcelona: "Si el balanç entre cost i la inversió i els beneficis són positius, crec que està més que justificat en un moment tan crític com aquest". També Foment del Treball reclama aquesta obra que podria convertir la sequera en una crisi territorial.
Ara bé, l'argument de Govern per oposar-s'hi és difícilment rebatible. Aquesta obra -segons els mateixos promotors- tardaria entre 12 i 18 mesos a executar-se. "Aquesta interconnexió no és solució per la sequera d'avui", ha assegurat David Mascort després de declarar l'emergència. "La solució per al futur està escrita i planificada: el pla de gestió", en referència als més de 2.400 milions d'inversió per augmentar la dessalinització, la regeneració i l'eficiència en l'ús dels recursos hídrics a les conques internes de Catalunya.
Tot i l'enèsim cop de porta a la interconnexió, el mateix conseller d'Acció Climàtica es va reunir aquesta setmana amb representants de l'Observatori de l'Aigua impulsat pels col·legis d'enginyers. "La reunió va anar molt bé", s'ha limitat a explicar Mascort, en un context en què el creixement del cabal d'Ebre ha fet augmentar la pressió -també mediàtica- per recuperar una obra que sectors com la Plataforma en Defensa de l'Ebre o científics com l'ecòleg Narcís Prat consideren que acabaria esdevenint un transvasament estructural.
El conseller assegura que la relació amb el ministeri és molt fluida. "La col·laboració és màxima i segur que trobarem la fórmula perquè, si és necessari, portem aigua", ha indicat. "No és tan rellevant d'on ve, sinó que ho tinguem tot preparat", ha afegit.
Una altra de les qüestions a abordar és el finançament i el calendari de les grans obres que permetin preparar Catalunya per a les sequeres del futur, especialment l'ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera i la construcció de la del Foix.
En canvi, segur que no es parlarà de la interconnexió. Un projecte que requeriria modificar la llei del minitransvasament i que obriria un meló complicat pel govern espanyol tant a nivell intern -el PP podria tornar a reclamar el transvasament cap al País Valencià i Múrcia- com a escala europea, poc favorables a aquest tipus de transferències d'aigua.
Una primavera plujosa podria mitigar la situació, però en cas contrari ens podríem dirigir, en paraules del conseller David Mascort, a "temps vertiginosos". Imaginar la declaració d'emergència 2 -o, fins i tot, emergència 3- hauria estat impossible fa pocs mesos, però ara mateix ja no es pot descartar.
Ara bé, el Govern es manté ferm en descartar la interconnexió amb el minitransvasament de l'Ebre que reclamen part dels poders econòmics. "No serviria per a aquesta sequera i la solució per al futur ja la tenim escrita: un pla de gestió amb més dessalinització, reutilització i eficiència", ha assegurat el titular del Departament d'Acció Climàtica.
La Cambra i Foment s'afegeixen al reclam de la interconnexió
La interconnexió de xarxes és com el riu Guadiana, apareix i desapareix cada cert temps. No només ha estat un projecte històric sinó que es va començar a executar en el pitjor moment de la sequera del 2008. Només una primavera plujosa va provocar la cancel·lació de les obres, així com de la portada de vaixells des de Tarragona i Marsella.A diferència d'aquella ocasió, el Govern ha mantingut una posició molt clara i unívoca per rebutjar aquest transvasament d'aigua de l'Ebre fins a Barcelona. Ho van dir ara fa un any quan la regió metropolitana de Barcelona entrava en excepcionalitat i ho mantenen ara que l'emergència ja és una realitat.
La reclamació l'abanderen quatre col·legis professionals -els d'enginyers i el d'economistes- aplegats en el denominat Observatori de l'Aigua. Asseguren que formaria part d'un futur corredor de l'aigua que enllaçaria totes les xarxes de distribució en alta i que només s'activaria en cas d'emergència. En aquest sentit, intenten per tots els mitjans negar que es tracti d'un transvasament, malgrat que qualsevol transferència d'aigua entre conques ho sigui.
En les darreres hores també s'han afegit a aquesta reclamació dos pesos pesants dels poders econòmics. Ho explicava aquest dijous Josep Santacreu, president de la Cambra de Comerç de Barcelona: "Si el balanç entre cost i la inversió i els beneficis són positius, crec que està més que justificat en un moment tan crític com aquest". També Foment del Treball reclama aquesta obra que podria convertir la sequera en una crisi territorial.
El Govern insisteix que no soluciona l'actual sequera
Els arguments dels contraris a la interconnexió són molt amplis i diversos. Des d'apel·lar a l'impacte del canvi climàtic sobre el delta de l'Ebre -un ecosistema molt fràgil que necessita més aigua i sediments- a la necessitat d'apostar per un model territorial que freni la hipercentralització de la regió metropolitana de Barcelona.Ara bé, l'argument de Govern per oposar-s'hi és difícilment rebatible. Aquesta obra -segons els mateixos promotors- tardaria entre 12 i 18 mesos a executar-se. "Aquesta interconnexió no és solució per la sequera d'avui", ha assegurat David Mascort després de declarar l'emergència. "La solució per al futur està escrita i planificada: el pla de gestió", en referència als més de 2.400 milions d'inversió per augmentar la dessalinització, la regeneració i l'eficiència en l'ús dels recursos hídrics a les conques internes de Catalunya.
Aragonès i Mascort en la roda de premsa on han anunciat l'emergència per sequera. Foto: Rubén Moreno / Govern
Tot i l'enèsim cop de porta a la interconnexió, el mateix conseller d'Acció Climàtica es va reunir aquesta setmana amb representants de l'Observatori de l'Aigua impulsat pels col·legis d'enginyers. "La reunió va anar molt bé", s'ha limitat a explicar Mascort, en un context en què el creixement del cabal d'Ebre ha fet augmentar la pressió -també mediàtica- per recuperar una obra que sectors com la Plataforma en Defensa de l'Ebre o científics com l'ecòleg Narcís Prat consideren que acabaria esdevenint un transvasament estructural.
Reunió dilluns amb la ministra Ribera
Mentre augmenta la pressió dels poders econòmics a favor de la interconnexió amb l'Ebre, el Govern es planteja com actuar en escenaris encara més crítics que l'actual. En aquest sentit, es manté com a alternativa d'emergència la portada d'aigua amb vaixells. Aquesta i altres qüestions les abordarà David Mascort en una reunió amb la ministra Teresa Ribera el dilluns vinent a Barcelona.El conseller assegura que la relació amb el ministeri és molt fluida. "La col·laboració és màxima i segur que trobarem la fórmula perquè, si és necessari, portem aigua", ha indicat. "No és tan rellevant d'on ve, sinó que ho tinguem tot preparat", ha afegit.
Una altra de les qüestions a abordar és el finançament i el calendari de les grans obres que permetin preparar Catalunya per a les sequeres del futur, especialment l'ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera i la construcció de la del Foix.
En canvi, segur que no es parlarà de la interconnexió. Un projecte que requeriria modificar la llei del minitransvasament i que obriria un meló complicat pel govern espanyol tant a nivell intern -el PP podria tornar a reclamar el transvasament cap al País Valencià i Múrcia- com a escala europea, poc favorables a aquest tipus de transferències d'aigua.