El Govern ha anunciat aquest dimarts que derogava l'emergència per sequera. De fet, les pluges de la setmana passada feien preveure que la decisió fos qüestió de dies. Les dades són clares: les reserves actuals permeten assegurar que no s'hi tornarà abans d'acabar l'any. Ara bé, que s'hagi anunciat a sis dies de les eleccions ha despertat tota mena de comentaris. La campanya ho impregna tot, però tampoc tenia massa sentit mantenir una restricció del 80% d'aigua a la pagesia amb els embassaments per sobre del 25%. A continuació, cinc preguntes amb resposta i una coda sobre la fi de l'emergència per sequera.
1. Què diuen les dades? Tornarem a entrar en breu en emergència?
El sistema Ter-Llobregat va superar aquest dilluns el 25%, xifra que no s'hi arribava des de finals d'agost. A més, els actuals 155 hm3 -dades d'aquest dimarts a les 18.00- ja superen lleugerament a les reserves de fa un any. Més enllà que les previsions de pluja per a les setmanes vinents no són dolentes, hi ha un factor diferencial respecte al 2023: el Pirineu continua carregat de neu i s'espera que el desglaç s'intensifiqui els pròxims dies.
Acció Climàtica espera que a finals de setmana les reserves ja siguin de 160 hm3, un coixí que assegura, en el pitjor dels casos, no tornar a l'escenari d'emergència fins a final del 2024. No és cert que suavitzar les restriccions ara, suposi que s'hagin de tornar a imposar després de l'estiu.
Evolució de les reserves del sistema Ter-Llobregat (2020-2024)
2. És electoralista?
En una lògica de campanyes que s'encavalquen, quasi qualsevol decisió és subjecte de ser criticada per electoralista. De fet, encara que el conseller David Mascort s'hagi sentit "ofès" quan se li ha qüestionat, no es pot negligir que s'anuncia quan falten sis dies per les eleccions i no s'aplicarà fins al dilluns 13 de maig. S'hauria pogut esperar a la setmana vinent? Sí. I la setmana anterior? També. Ara bé, costa molt de justificar que amb els embassaments al 25% es mantinguessin el màxim nivell de restriccions amb l'impacte que té per a sectors econòmics com la pagesia i la indústria.
3. Es manté la instal·lació de la dessalinitzadora flotant al port de Barcelona?
Sí. El Govern -tot i que encara no ha executat l'operació- manté la intenció de comprar una dessalinitzadora flotant i instal·lar-la al port de Barcelona. Es continua amb la idea que estigui a punt a l'octubre, però que només es posi en funcionament si és necessari. "És la mateixa filosofia que amb les dessalinitzadores de la Tordera i el Prat, que a l'inici de la sequera estaven al 15%, ha explicat el conseller David Mascort.
Acció Climàtica justifica l'operació per tenir "un element de seguretat" si el 2025 es torna a complicar la situació a l'espera de les dues noves dessalinitzadores -Tordera II i Foix-. Ara bé, es tracta d'unaactuació que no estava inclosa en el pla de gestió de conca -valorat en 2.437 milions d'euros- i que en les setmanes vinents caldrà veure si acaba tirant endavant.
4. Hi ha una amnistia per a les piscines aquest estiu?
Pràcticament. El Govern ha decidit mantenir la situació de l'estiu passat. Inicialment, l'escenari d'excepcionalitat no permetia l'ompliment de piscines de cap classe, però en el marc de la llei de mesures extraordinàries per fer front a la sequera es va flexibilitzar per permetre-ho en el cas de les col·lectives.
D'aquesta manera, aquest estiu es podran reomplir piscines municipals, d'hotels, càmpings, comunitàries, cases de colònies i clubs esportius, entre altres. En el cas de les estrictament d'ús privat, es podran reomplir per motius sanitaris, però no omplir-les de nou.
Per tot plegat, no serà necessari que les piscines es registrin com a refugis climàtics ni es limitarà el consum d'aigua als turistes als municipis que incompleixin les dotacions màximes. Són mesures que formaven part d'un decret que la diputació permanent del Parlament no ha arribat a convalidar. Ara bé, també és cert que l'executiu hagués pogut recuperar alguna d'aquestes mesures extra, per tal d'endurir l'excepcionalitat -com s'havia fet en altres ocasions-.
5. I tindrà un impacte positiu als rius?
Passar de l'emergència a l'excepcionalitat suposa una reducció de les restriccions a sectors com l'agrícola (del 80 al 40%), ramader (del 50 al 30%) i a l'industrial (del 25 al 15%). Però també suposa rebaixar la pressió sobre els cursos baixos de rius com el Ter o el Llobregat, on s'havien aplicat els denominats cabals d'emergència. Una mesura que, per cert, li ha costat al director de l'ACA una denúncia a la Fiscalia.
Cabals mínims als rius en cada escenari
En el cas del Ter, malgrat que no es va baixar dels 1.000 m3/s, l'estat d'emergència permetia reduir el cabal fins a 600. Ara, en excepcionalitat, caldrà assegurar un mínim de 2.000 m3/s, encara lluny dels 5.500 que dicta el pla de cabals de manteniment en una situació de normalitat.
Coda: l'aigua sí que cau del cel
El conseller David Mascort, amb una satisfacció poc dissimulada, ha pogut anunciar la fi de l'emergència només tres mesos després de declarar-la. De fet, a inicis de març, el marc era comptar quants dies faltaven per l'emergència 2 i es va arribar a unes reserves de 90 hm3. Des d'aleshores, han augmentat més d'un 70%.
L'anunci l'ha fet des d'un faristol amb el lema "L'aigua no cau del cel". I sí, més enllà d'algunes actuacions d'emergència i d'aconseguir un estalvi de quasi el 10%, del pitjor moment de la sequera se n'ha sortit quan ha començat a ploure.
La campanya va ser criticada per alguns sectors ambientalistes, però Mascort l'ha defensada precisament perquè va generar debat. "Quan d'una campanya se'n parla tant, alguna cosa bona té", ha assegurat a preguntes de Nació: "El missatge era que calia estalviar aigua i ha funcionat, però això no treu necessitem la pluja per a la biodiversitat, els boscos i la pagesia". Pel titular d'Acció Climàtica, si a la sequera del 2008 es va fer un canvi de xip en l'àmbit domiciliari, ara ha passat als sectors econòmics.