El Govern reduirà dràsticament els cabals dels rius malgrat la denúncia a la Fiscalia

Mascort justifica la mesura per allargar 136 dies l'esgotament de les reserves dels embassaments: "Si hem d'anar al jutjat, hi anirem"

El cabal del tram final del Llobregat es reduirà dràsticament
El cabal del tram final del Llobregat es reduirà dràsticament | Hugo Fernández
01 de febrer del 2024
Actualitzat a les 16:06h
El Govern es manté ferm i reduirà dràsticament els cabals dels rius amb l'entrada en vigor de l'emergència per sequera. La mesura, anunciada fa dues setmanes, pretén estalviar un 40% de l'aigua que cada mes s'allibera dels embassaments. Tanmateix, ha estat molt criticada per entitats com la Xarxa per a la Conservació de la Natura i, fins i tot, ha suposat una denúncia d'Ecologistes de Catalunya a la Fiscalia contra el director de l'ACA. "Si hem d'anar al jutjat, hi anirem", ha assegurat el conseller David Mascort.
 

Endarrerir 136 dies l'esgotament de les reserves

El pla de sequera preveu que el Govern fixi uns cabals mínims -denominats d'emergència- que quedin molt per sota del pla sectorial de cabals de manteniment. L'executiu ja aplica la mesura a la Muga i ho farà també al Ter i el Llobregat tan bon punt l'emergència entri en vigor.

Concretament, s'espera retenir als embassaments 4,52 hm3 dels 11 que s'alliberen cada mes. Segons les dades de l'ACA, aquest estalvi d'un 40% del consum de l'aigua envasada ha de permetre reduir en 136 dies l'esgotament de les reserves al sistema Ter-Llobregat, fet que es passaria a produir el 5 de març del 2025. Les reduccions del cabal circulant respecte a la situació d'excepcionalitat se situen entre el 50 i el 73%.

"És l'obligació del Govern garantir l'aigua per a les persones del país", ha afirmat Mascort a preguntes de Nació. En aquest sentit, ha recordat que aquesta mesura -que no requereix reunir les comissions de desembassament- no només està prevista en el pla de sequera sinó també en els acords de la Taula del Ter. A més, ha assenyalat que la seva aplicació no serà de cop sinó progressiva. "Pot tardar fins a dos mesos a arribar en aquests cabals d'emergència", ha afegit.
 

Cabals en normalitat, excepcionalitat i emergència



Aquests són els cabals d'emergència aprovats:
  • Llobregat (Sant Joan Despí fins a la desembocadura): 250 litres/segon (actualment són 500)
  • Ter (Pasteral fins a la desembocadura): 600 litres/segon (actualment són 2.000)
  • Muga (Pont de Molins fins al mar): 40 litres/segon (actualment són 135)

Per limitar l'impacte de la reducció, s'aplicaran les denominades hidropuntes. L'alliberament puntual de cabals superiors dues vegades per setmana i durant sis hores.
  • Llobregat: 500 litres/segon
  • Ter: 3.000 litres/segon
  • Muga: 300 litres/segon
  
Aquests són els cabals ecològics en normalitat (depenent dels mesos):
  • Llobregat: entre 3.500 i 5.700 litres/segon
  • Ter: entre 4.400 i 5.500 litres/segon
  • Muga: entre 800 i 1.200 litres/segon
 

Denúncia a la Fiscalia contra el director de l'ACA

El Govern ha mantingut la reducció dels cabals en el marc de la declaració d'emergència per sequera, just tres dies després que la federació Ecologistes de Catalunya denunciés el director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Samuel Reyes, a la Fiscalia de Medi Ambient.

El conseller d'Acció Climàtica considera que la mesura és plenament legal i que la denúncia no els ha fet replantejar-la. "Si la denúncia tira endavant, anirem al jutge i ho explicarem", ha assenyalat.

Cal recordar que els responsables d'EdC han demanat que s'obrin diligències contra Reyes, a qui fan responsable d'una mesura que "atempta contra la biodiversitat". Critiquen que la proposta plantegi "reduir en un 92% de mitjana els cabals de manteniment aprovats" i alerten que causarà importants afeccions ambientals i sobre la qualitat de l'aigua. A més, calculen que en els trams afectats hi ha 48 espècies en perill d’extinció.

“No hi ha cap precedent a la història hidrogràfica del país en què ningú s’hagi atrevit a aplicar aquestes reduccions”, va assegurar dilluns Joan Vàzquez, president d'aquesta federació d'entitats, que ha recordat que es tracta de rius que passen per espais de la Xarxa Natura i que, per tant, estan protegits.