El Govern ha aprovat finalment el pla de gestió de les conques internes de Catalunya per al període 2022-2027. Ho fa amb mig any de retard, un incompliment que li ha costat un expedient de la Comissió Europea, juntament amb altres territoris de l'Estat com Andalusia i les Canàries. El document preveu una inversió de 2.437 milions d'euros, dels quals 1.400 els aportarà l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). "Servirà per afrontar aquesta i les futures sequeres. I no dependre tan del cel", ha assegurat la portaveu Patrícia Plaja després de la reunió del consell executiu.

Samuel Reyes, director de l'ACA, ha justificat el retard per l'aturada a l'hora de formar Govern el 2021. “El pla es va redactar entre el 2019 i el 2020. Però no es va posar a informació pública fins després del canvi de direcció el setembre del 2021”, ha explicat. “Els mesos que va estar en un calaix són el retard que hem acumulat”, ha afegit. A més, ha assegurat que no hi haurà sanció per part de les institucions europees i que l'expedient obert acabarà en no res.
 

Un pla adaptat a la realitat de l'emergència climàtica

El pla de gestió de les conques internes per al període 2022-2027 és el full de ruta de la planificació hidrològica i preveu les mesures per a garantir l'abastament, millorar l'estat de les masses d'aigua i definir actuacions per a la millora de l'estat del medi. Aquesta planificació està elaborada en el context d'emergència climàtica, amb una distribució cada cop més irregular de les pluges i amb fenòmens meteorològics més extrems. Cal tenir en compte que hi ha projeccions que preveuen, de cara a l'horitzó del 2050, una reducció de fins a un 18% de la disponibilitat d'aigua a Catalunya.

Les inversions per als sis anys vinents per complir amb les directrius del pla de gestió estan recollides en un programa de mesures que preveu una inversió de 2.437 milions d'euros, xifra que suposa gairebé triplicar la del pla fins ara vigent (950 milions).

Quasi un 60% d'aquest pressupost es destinarà a actuacions per augmentar la disponibilitat d'aigua, especialment a partir de la dessalinització, el foment de la regeneració i reutilizació així com la modernitzacio de regadius. De fet, les actuacions han de permetre augmentar un 30% l'oferta de recursos hídrics, segons ha detallat la portaveu de l'executiu. També destaquen quasi 900 milions per millorar la qualitat ambiental del medi hídric.

 

El doble del consum anual de Barcelona

El pla de gestió de conca preveu aportar 182 hm3 de nous recursos hídrics, el doble del consum anual de la ciutat de Barcelona. A la sequera del 2008, es va ampliar la capacitat de producció en 122 hm3. Així es distribueixen:

 80 hm3 de la dessalinització
 56 hm3 de la reutilització i de millores en plantes potabilitzadores
 6,3 hm3 en millores d’eficiència de la xarxa
 15 hm3 de recuperació de pous
 25 hm3 per intensificar l’aprofitament del riu Besòs

 

Les pluges han aturat el buidatge dels embassaments

L'aprovació del pla de gestió arriba en plena sequera, en un moment on 495 municipis tenen l'excepcionalitat declarada. Tot i això, les pluges van reaparèixer a finals d'abril i, des d'aleshores, quasi ada dia ha plogut poc o molt, especialment al nord-est. Tanmateix, les precipitacions no estan permetent guanyar reserves als embassaments. De fet, només ha servit per frenar-ne el buidatge i estabilitzar-ne el volum cap al 25,3% de la seva capacitat.

L'únic embassament que clarament ha guanyat reserves en les darreres tres setmanes és Sau. Aquest dilluns ha superat el llindar del 10%, després que inicis d'abril assolís el seu mínim del segle XXI amb un 6,5%.


Les pluges no alteren els plans de l'ACA, però han donat tres o quatre setmanes més de marge, segons ha admès el director Samuel Reyes: “Calen episodis més generals, de major durada i extensió”, assenyalen fonts de l'administració hidràulica a Nació. Tot i celebrar que s'hagi trencat la tendència decreixent es manté l'horitzó del setembre per tal que l'àmbit Ter-Llobregat entri en emergència.