El missatge de cada gota compta i l'aplicació de les restriccions per sequera estan funcionant. Els municipis de la regió metropolitana de Barcelona han aconseguit reduir un 9% el consum per habitant en el darrer any. Un esforç que en el cas de la capital catalana ha permès arribar a només 160 litres per ciutadà i dia: el llindar establert en un hipotètic escenari d'emergència 3, que només es declararia si la situació fos extremadament crítica.
 

De 183 a 166 litres

El darrer dia de febrer del 2023 es va declarar l'excepcionalitat per sequera al sistema Ter-Llobregat. Es va fer sense esperar que els embassaments arribessin al 25%, un llindar que no es va assolir ni a la primavera ni en tot l'estiu. De fet, les precipitacions relativament generoses de maig i juny van permetre afrontar la temporada de calor -també en el cas dels incendis- amb relativa tranquil·litat.

El febrer va ser, per tant, l'últim mes que la major part de la població catalana estava en l'escenari d'alerta, que permetia consumir un total de 250 litres per habitant. En aquell moment, el consum dels quasi 150 municipis de la regió metropolitana de Barcelona se situava en 183 litres per habitant i dia.

Des d'aleshores ha passat molt de temps -i ha plogut poc-. El Govern va apostar primer per crear l'escenari de preemergència (210 litres) abans d'acabar decretant l'emergència l'1 de febrer, amb un màxim de 200. La reducció del consum ha estat notable: el mes es va tancar amb una mitjana de 166 litres, fet que representa un 9,3% menys que un any enrere.

La reducció encara és més notable a dues zones més del país que també beuen dels grans embassaments. A l'àrea urbana de Girona i la Costa Brava Sud, s'ha passat de 222 litres a 191, fet que representa un 14% menys, una reducció que encara és superior (20%) al conjunt dels municipis de la Catalunya Central que depenen dels pantans del Cardener i del Llobregat i que han passat de 206 a 165.

“És una prova objectiva que tots els gestos sumen. Cal fer un agraïment a tota la ciutadania per l'esforç”, ha assegurat Patrícia Plaja, portaveu del Govern, després de la reunió quinzenal de la comissió interdepartamental de sequera on no s'ha realitzat cap modificació en les restriccions.

 

Les grans ciutats, en consums mínims

Les grans ciutats metropolitanes sempre han quedat lluny dels consums màxims establerts en el pla de sequera. En aquest sentit, cal recordar que l'actual xifra de 200 litres per habitant i dia inclou tots els usos d'un municipi i no només els exclusivament domèstics, que en representen la meitat.
 

Consum d'aigua de les cinc ciutats més grans

En el cas de Barcelona, la reducció també ha estat d'un 9% fins a arribar als 160 litres, el llindar màxim que contempla una hipotètica emergència 3, que es declararia si els embassaments baixen fins a només 33 hm3 -avui estan a 97-. L'Hospitalet i Badalona, per la seva banda, només gasten uns 140 litres, mentre que Terrassa, que ara fa un any fregava els 200 litres, ha aconseguit una rebaixa molt notable del 17,6%.
 

L'Empordà continua gastant massa

Una de les zones zero de la sequera a Catalunya és l'Empordà. No només per la manca de precipitacions, sinó perquè no està connectada a la xarxa dels embassaments del Ter i el Llobregat.

En aquest sentit, els 12 municipis que beuen del pantà de Darnius-Boadella -entre els quals Figueres i Roses- s'han convertit en els primers en entrar en emergència 2, que limita el consum a 180 litres. Malgrat que en un any han aconseguit gastar un 12% menys d'aigua (de 221 a 194), continuen sense complir.
 

Consum d'aigua de les principals unitats hidrogràfiques

Sense sortir de l'Alt Empordà, encara és pitjor el compliment a l'aqüífer Fluvià-Muga. Amb una reducció de només un 4% -de 243 a 233-, es mantenen molt per sobre del consum màxim establert ja fa vuit mesos.
 

Fins a 128 milions d'euros en ajuts als ajuntaments per reparar fuites

El consell d'administració de l'Agència Catalana de l'Aigua ha aprovat aquest dimarts un increment de vuit milions d'euros del pressupost per a la línia d'ajuts destinada a millorar l'eficiència de les xarxes municipals. En total seran 128 milions, que arribaran a 707 municipis en forma de 824 subvencions.

Es tracta d'una partida que inicialment era de 50 milions d'euros, després es va ampliar fins a 120 i, finalment, han estat 128 per acollir totes les peticions. De fet, només n'han quedat fora 19 de 12 ajuntaments per complir amb les bases.

Les actuacions principals seran per reduir pèrdues en la xarxa. També es faran rehabilitacions o impermeabilitzacions de dipòsits, digitalització de xarxes en baixa i campanyes de recerca i reparació de fuites.

Serviran tant per finançar obres ja realitzades com encara per fer, ja que el període comprèn de gener de 2023 a octubre de 2025. "Volem premiar als que ja han fet els deures", ha afirmat la vicepresidenta Laura Vilagrà en roda de premsa. En aquest sentit, ha assegurat que el pagament serà "immediat" tant bon punt se certifiquin els treballs. "Estem fent els deures des de tots els punts de vista i col·laborant amb tots els actors", ha conclòs.