No hi havia perspectives de millora
L'últim episodi significatiu de precipitacions va ser la llevantada dels dies 6 i 7 de febrer. Tanmateix, bona part de l'aigua i la neu es va infiltrar i no es va notar en els embassaments. "Només ens va servir per aturar durant una setmana la caiguda de les reserves hídriques", explicaven aleshores des de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) en declaracions a Nació.Era el 20 de febrer i les previsions oficials situaven la declaració de l'excepcionalitat per a inicis de primavera. Tanmateix, segons ha pogut saber Nació, des de finals de gener ja es començava a explorar la possibilitat de fer un pas més i avançar-ne la declaració.
Si el pla de sequera ho estableix amb el llindar del 25%, per què s'ha acabat fent quan s'està poc per sota del 28%? Des del Departament d'Acció Climàtica s'assenyala que la comissió interdepartamental –formada per Presidència, Acció Climàtica, Empresa, Interior, Salut, l'ACA i el Meteocat- ha optat per "guanyar temps". Destaquen que no hi havia perspectives de millora i les previsions estacionals no són especialment favorables. En aquest sentit, avançar mesures menys traumàtiques com les actuals, pot allargar o evitar restriccions més dures, especialment a l'aigua de boca.
Un altre element clau és que no hi ha hagut canvis en el consum d'aigua. A diferència de la sequera de fa 15 anys on l'estalvi va ser molt important –especialment en els moments més crítics-, ara no s'ha notat. La declaració d'excepcionalitat afecta alguns usos privats com la prohibició de regar zones verdes, però també situa la població en un marc on augmenta la percepció que tota gota compta.
[noticia]237176[/noticia]
Restriccions d'aigua de boca, l'últim recurs
Un dels sectors més afectats per la declaració de la fase d'excepcionalitat és l'agricultura, just a les portes de la campanya de rec. La dotació se'ls redueix en un 40%, sempre que no puguin substituir-la com es fa en el curs baix del Llobregat per aigua regenerada. També ho notaran els usuaris industrials –reducció del 15%- i els ajuntaments, amb la prohibició de neteja de carrers si es fa amb aigua potable, entre altres mesures.A les cases, en canvi, els efectes continuen sent limitats. Aquells que en tinguin no podran regar el jardí –només per garantir la supervivència i utilitzant regadora o gota a gota- i les úniques superfícies de gespa irrigables seran les destinades als esports federats.
Evidentment, les restriccions en l'ús d'aigua de boca seran l'últim recurs i abans caldria declarar l'estat d'emergència, el semàfor vermell del pla de sequera. El director de l'Agència Catalana de l'aigua, Samuel Reyes, ha advertit aquests dies que no és un escenari descartable de cara a finals d'any.
Es tracta d'una situació que ja han hagut d'afrontar en els darrers mesos –de manera puntual o continuada- desenes de municipis del país que no estan connectats a les grans xarxes d'abastament. Pobles que han vist com els seus pous s'assecaven, que la demanda vinculada a la població estacional superava l'oferta o que l'aigua no tenia prou qualitat a causa de l'increment de concentració de contaminants com l'arsènic o els pesticides. Davant d'aquest fet, han hagut d'optar per reduir les hores amb servei d'aigua o portar-la als pobles amb camions cisternes.
És realment la pitjor sequera de la història?
En situacions complicades és fàcil caure en la hipèrbole. És aquesta sequera la pitjor d'ençà que es tenen registres a inicis del segle XX? El físic Vicent Altava, expert en sequera del Servei Meteorològic de Catalunya, matisa algun dels titulars apareguts els darrers dies.Explica que la gravetat d'un episodi ve marcat per la seva intensitat, l'extensió i la duració, i només aquest darrer cas es pot considerar absolutament excepcional. En aquest sentit, són dos anys sencers plovent molt per sota de la mitjana climàtica en una mateixa àrea geogràfica, la meitat est de Catalunya.
El mapa de l'índex de precipitació estàndard (IPE) dels darrers 24 mesos és eloqüent. Situa en condicions de sequera excepcional l'arc litoral i prelitoral entre el Baix Penedès i l'Alt Empordà que inclou zones com el Barcelonès, tot el Vallès, el sud d'Osona i el Bages, part de la Selva i també el Gironès. "És una sequera molt persistent i que es concentra en zones de molta demanda d'aigua", destaca Altava.
Es dona la circumstància que a les Terres de l'Ebre hi ha zones amb més pluja de l'habitual –especialment als Ports- mentre que a plana de Lleida, malgrat patir un dèficit hídric, “no és ni molt menys històric”, destaca el tècnic del Meteocat.
Més enllà de dades meteorològiques, tampoc el país està en la mateixa situació del 2008 quan es va desencadenar una greu crisi política i territorial i es van intentar mesures desesperades com portar aigua en vaixells, un transvasament fantasma del Segre al Llobregat o, fins i tot, el conseller Francesc Baltasar apel·lant a la Moreneta. En aquell moment només hi havia la meitat de l'actual dessalinitzadora de la Tordera i la reutilització d'aigües era pràcticament anecdòtica.
[impacte]
En aquest sentit, la consellera Teresa Jordà ha volgut posar en valor aquest dimarts que recursos alternatius com la dessalinització, la regeneració i l'ús dels denominats pous de sequera "han ajornat sis mesos la declaració d'excepcionalitat". "El 2022 i aquest inici del 2023 han aportat més aigua que la capacitat total dels pantans de Sau i Sant Ponç”, ha destacat gràficament.
[noticia]253246[/noticia]
