El Govern fa el primer pas per als pressupostos i situa el sostre de despesa en 37.783 milions d'euros

La consellera Paneque situa els nous comptes com una “prioritat”, però assegura que també es pot obrir una “via de negociació en paral·lel” per avançar en la reforma del finançament pactada amb ERC

El president Illa i la consellera Romero, en una reunió de Govern
El president Illa i la consellera Romero, en una reunió de Govern | Gerard Artigas / ACN
17 de setembre de 2024, 12:57
Actualitzat: 13:53h

Primer pas per als pressupostos. El Govern ha aprovat aquest dimarts el sostre de despesa, pas previ per a l'elaboració d'uns comptes que la consellera d'Economia, Alícia Romero, ja ha començat a tramitar. La prioritat és pactar-los amb ERC i els comuns, socis d'investidura de Salvador Illa, i que entrin en vigor l'1 de gener, que només ha passat un cop sota les ordres del conseller Jaume Giró. Per complir els terminis, els pressupostos haurien d'entrar al Parlament al novembre a tot estirar.

La consellera portaveu, Sílvia Paneque, ha detallat que el sostre de despesa —que fixa la capacitat de despesa no financera— per als pressupostos de 2025 serà de 37.783 milions d'euros, que suposa un increment del 12,8% respecte dels últims comptes de 2023. Respecte dels de 2024, suposa un increment del 3%, però aquells pressupostos no es van aprovar. Per calcular la xifra es tenen en compte tres paràmetres: d'una banda, la previsió d'ingressos no financers, però també l'objectiu de dèficit establert per l'exercici, que és del 0,1%, i els ajustos que fixa la normativa europea.

El sostre de despesa va estretament lligada a l'objectiu de dèficit que fixa el govern espanyol. La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ho portarà al Congrés per segona vegada, on espera reunir els suports necessaris perquè tiri endavant. Abans de l'estiu, Junts va tombar-ho i el Govern ja pressiona perquè la formació independentista cedeixi els vots aquesta vegada. La consellera Romero ho va fer dilluns al Parlament, quan va detallar les línies mestres que guiaran el Departament.

Pressupostos i finançament, “en paral·lel”

Paneque ha deixat clar que els pressupostos són “una prioritat”. “Necessitem nous pressupostos per desenvolupar totes les polítiques necessàries per afrontar els reptes que tenim com a país i recuperar el lideratge econòmic”, ha dit la portaveu. La prioritat serà pactar-los amb els socis d'investidura, però ERC ja ha advertit que si no hi ha passos ferms en relació amb la reforma del model de finançament, difícilment es podrà avançar en la negociació pressupostària. Fins ara només hi ha hagut algunes converses “incipients”, però també n'hi ha amb “altres grups” polítics.

Respecte del calendari, Paneque ha dit que, ara com ara, es dona el tret de sortida als pressupostos. Com hi encaixa, en això, la reforma del finançament? “No té uns terminis temporals fixats com el pressupost, es poden iniciar les negociacions, però caldran setmanes i mesos per negociar”, ha explicat. La prioritat, doncs, són els pressupostos, però es pot “negociar en paral·lel” també el finançament. L'acord estableix que l'any 2026 Catalunya ja hauria de recaptar tot l'IRPF de 2025

"El finançament és una qüestió complexa i estructural", ha dit la portaveu, que ha insistit que s'anirà "treballant en paral·lel". En aquells àmbits en què es pugui avançar, es farà. "Complirem l'acord", ha garantit Paneque.

Vincula el pressupost amb el desplegament de l'acord d'investidura

Primer serà el Departament d'Economia qui treballarà la proposta de pressupostos, però negociarà amb els socis prioritaris. La portaveu ha recordat que els acords d'investidura van molt lligades al fet que Catalunya pugui tenir pressupostos. “El camí no és fàcil, però estem convençuts que els socis voldran desplegar les polítiques que van marcar en l'acord d'investidura”, ha dit, i ha demanat “responsabilitat” a ERC i els comuns. Paneque ha confiat que el procés congressual d'ERC no afectarà les negociacions pressupostàries.

La portaveu ha refermat el compromís del Govern amb aquest “lideratge” de Catalunya i les maneres de fer que el país sigui “atractiu” per a les empreses. Un d'aquests elements és l'energia renovable. “Si no hi ha energia verda, no hi haurà indústria”, ha dit. Així mateix, la voluntat de l'executiu és que hi hagi “estabilitat” per tal que les companyies s'estableixin al país. “Crearem el marc necessari perquè les empreses se sentin atretes per Catalunya i generin llocs de treball per recuperar el lideratge”, ha remarcat.