L'aliança amb els comuns que va fer possible la tramitació dels pressupostos s'ha tornat a reeditar aquest dimecres per fer prosperar el decret de renovables del Govern. Es tracta d'una altra aposta estratègica del president de la Generalitat, Pere Aragonès, que ha topat amb el vot contrari de la CUP i que, com els comptes, s'ha salvat gràcies a un acord amb En Comú Podem, amb qui els republicans portaven setmanes treballant l'entesa. La condició que han posat els de Jéssica Albiach és que la consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, comparegui una vegada a l'any per tal de retre comptes sobre l'assoliment dels objectius que fixa el decret. 

Els comuns han anunciat el seu vot afirmatiu i han argumentat que aquest és el decret que s'hauria d'haver aprovat fa deu anys per accelerar el ritme d'implantació de les renovables a Catalunya. Aragonès, que ha definit el decret com una "necessitat política" de primer nivell, va escenificar la rellevància que per a ell té aquesta proposta amb una presentació pública de la mà de la consellera Jordà. Republicans i comuns han tancat files també a l'hora d'oposar-se a tramitar el decret com una proposició de llei, com han reclamat partits com el PSC i com inicialment volia Junts, perquè consideren que hi ha qui "vol reobrir el projecte mirant enrere" i per evitar "més mesos d'incertesa jurídica". Junts finalment presentarà esmenes al decret en la línia de tenir una avaluació externa que permeti "alliberar certs requeriments" per a les empreses si no s'assoleixen a temps els objectius. 

L'aposta formulada des del Govern és aconseguir una Catalunya descarbonitzada l'any 2050 amb un model propi que pivoti en la implicació del territori i de la ciutadania i la complicitat del món rural a l'hora de determinar on s'ubiquen els parcs d'energia renovable. Entre els objectius també s'ha fixat el tancament de les nuclears l'any 2040. L'aprovació del decret és concep com el primer pas i durant el primer semestre del 2022 l'executiu té previst aprovar la llei de transició energètica. Així ho ha explicat Jordà aquest dimecres al Parlament durant el debat, on ha subratllat que Catalunya entoma amb aquest decret "el major repte del segle XXI". 

Jordà ha argumentat que s'ha de produir "un gir dràstic en la generació d'energia" i ha advertit que s'equivoquen els que consideren que hi ha "més temps per reaccionar" o els que aposten per tramitar el decret com a projecte de llei per la "inestabilitat" que això suposarà. "Ens cal regular, en cap cas aturar", ha advertit, tot afegint que el seu objectiu no és "substituir" el model energètic si no "transformar-lo" amb un model d'energies renovales "responsable" que punxi la "bombolla especulativa" derivada de l'anterior decret.

El plantejament del Govern, però, és insuficient a ulls de la CUP, que considera que no es fa prou costat al territori i no s'aposta per un model energètic "democràtic i descentralitzat". La CUP ha solemnitzat el seu vot en contra malgrat reconèixer que "hi ha un avanç" respecte l'anterior, al qual també van votar en contra fa dos anys. El diputat Dani Cornellà ha recordat que la seva formació va defensar derogar els macroprojectes i no la moratòria i que el territori pogués participar de la negociació del nou decret, cosa que considera que no s'ha complert. "S'han sentit exclosos", ha denunciat.

El PSC, per la seva banda, ha considerat que el decret no serà útil per situar Catalunya "al capdavant" de la descarbonització en base als objectius fixats. La diputada socialista Sílvia Paneque ha acusat ERC de voler "invalidar i esmenar el decret impulsat per Junts" fa només dos anys i de canviar els criteris segons els quals moltes empreses han presentat projectes que estan aturats. La dirigent ha advertit que Catalunya funciona amb més d'un 90% d'energia fòssil mentre que s'ha instal·lat un sol aerogenerador en deu anys

Els comuns, en canvi, sostenen que aquest decret millora el de l'exconseller Damià Calvet de fa dos anys. "La transició energètica ha de ser una oportunitat per al conjunt de Catalunya", ha assegurat el diputat d'En Comú Podem Lucas Ferro, que ha considerat que el decret garanteix mecanismes de concertació i de resolució de conflictes amb el territori, frena "la cultura" dels macroprojectes i protegeix els espais agraris.