El Govern ha aprovat aquest dimarts la modificació del decret d'energies renovables, una iniciativa administrativa que aspira a fer avançar en l'objectiu de descarbonitzar Catalunya en l'horitzó del 2050, com van assenyalar la setmana passada el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà. Aquesta última ha estat l'encarregada d'explicar els detalls de la modificació, que haurà de ser validada al Parlament, on encara no té garantits els suports. La consellera, de fet, ha situat el nou text com una "necessitat política de primer nivell", i ha indicat la necessitat de "descarbonitzar" el dia a dia de la ciutadania en els propers anys. Es posen les bases d'una energètica pública que, segons va remarcar Jordà en una entrevista a NacióDigital, tindrà estipulades les tasques en els propers sis mesos.

"No és simplement un canvi de recursos, es tracta de tenir un model energètic propi", ha ressaltat la consellera d'Acció Climàtica, que també ha demanat la implicació de les ciutats en el repartiment territorial de l'energia a l'hora de "pacificar" aquelles zones del país on s'han fet més projectes en els últims anys. "El model ha de ser distribuït i descentralitzat", ha apuntat Jordà, que veu "impossible" concebre els canvis necessaris sense una nova planificació a través del decret, que el Govern espera aprovar amb el suport de la CUP i que també té un impacte en els pressupostos de la Generalitat.

Qualsevol projecte haurà de comptar amb el compromís dels propietaris de les finques que representin com a mínim un 50% de la superfície ocupada. La immensa majoria de projectes presentats són en finques rústiques i afecten diversos propietaris. Si no s'aporta el vistiplau de la majoria de la propietat de les terres que ocupi el parc solar o eòlic, el projecte decaurà automàticament. Els propietaris hauran de deixar escrit i signat que "no els sembla malament" el projecte. En una fase més avançada, però, caldrà donar el sí definitiu amb la venda o el lloguer del terreny per al projecte.

L'objectiu d'aquesta modificació és clar: evitar les diferències entre territoris a l'hora d'establir nous projectes. Ara, el nou decret pretén ser aplicable no només en sòls no urbanitzables -com l'anterior-, sinó que també augmenti la disponibilitat afegint-hi sòls urbanitzables. S'enfoca, segons s'explica al document, a fer de les ciutats un actor més en la transició energètica. El preu, però, no és el mateix i és un condicionant important.

[noticiadiari]2/226035[/noticiadiari]
L'executiu no només pretén més implicació dels afectats sinó que altres ciutadans i administracions també es puguin adherir als projectes. Per això, qualsevol promotor d'un projecte haurà d'obrir a qualsevol persona o administració -també als ajuntaments- per participar en un mínim del 20% sigui en la propietat o en el finançament. L'única condició es posarà a les cooperatives energètiques, a les quals se'ls exigirà tenir un mínim de 50 socis locals.

A més, la modificació ve acompanyada de mesures específiques perquè la ciutadania conegui els projectes. En primer lloc, qualsevol iniciativa haurà de ser publicada i explicada a dos mitjans de comunicació locals -siguin municipals o comarcals. Fins ara només es contactava els propietaris i es demanaven els permisos a la Generalitat i els ajuntaments. Per altra banda, els promotors d'un projecte hauran de convocar a un acte de presentació del projecte obert als veïns al municipi o municipis afectats.

[noticiadiari]2/225936[/noticiadiari]
La Generalitat té en aquests moments aproximadament 600 projectes energètics d'empreses sobre la taula. Amb el nou decret, segons explica Jordà, no es preveu excloure ningú, però sí que es vol prioritzar unes iniciatives per sobre de les altres. Per això, el text prioritza el tràmit per les instal·lacions que connectin a mitja tensió o siguin inferiors a cinc megawatts tendint a instal·lacions més petites. Els projectes que puguin presentar el consens i l'acord amb els propietaris del 85% dels terrenys afectats podran agilitzar els tràmits.