Les comarques gironines són una de les últimes illes fòssils de la península Ibèrica. No té cap parc eòlic en servei i tot just dues instal·lacions solars fotovoltaiques sobre terreny de petites dimensions. Aquest estiu, la Generalitat ha donat llum verda a dos parcs de dimensions notables -un d'eòlic i un de solar- a l'Alt Empordà. Tanmateix, encara necessiten el vistiplau d'Urbanisme, un fet que demorarà encara més els projectes.
Navata tindrà el primer gran parc solar de les comarques gironines
Navata és un petit municipi de l'Alt Empordà, a tocar del Pla de l'Estany, molt cobejat pels promotors d'energia solar per la proximitat a la subestació de Santa Llogaia. De fet, el consistori -que s'oposa a aquests projectes- celebra que n'ha aconseguit tombar quatre dels cinc que s'han presentat.
La que sí que ha avançat preveu instal·lar uns 74.000 panells solars en una superfície de quasi 60 hectàrees. L'impulsa Clean Future Energy, SLU i tindria una potència de 49,99 MW, just per sota el màxim que la Generalitat pot tramitar. Això sí, la capacitat d'evacuació és menor (43 MW), una diferència pensada per optimitzar-ne la producció al mateix temps que se'n facilita el manteniment.
L'autorització de la direcció general d'Energia data del passat 3 d'agost, però fins aquesta setmana no s'ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) -un cost que ha de pagar el promotor-. Tanmateix, al projecte encara li manca el projecte d'actuació específica, que ha d'atorgar Urbanisme, un tràmit que ara mateix -segons dades publicades pel consultor en renovables Jaume Morron- té aturats un total de 41 parcs que sumen 723 MW. De fet, la consellera Sílvia Paneque aposta per avaluar en paral·lel els temes energètics i els urbanístics per reduir-ne els terminis. En el cas de Navata, a més, encara caldrà tramitar com un projecte independent tota la infraestructura d'evacuació.
Oposició frontal de l'Ajuntament de Navata
L'Ajuntament de Navata ha mostrat una oposició frontal des de l'inici de la tramitació. De fet, arran de l'autorització administrativa de construcció -el darrer pas en l'àmbit purament energètic i ambiental-, el consistori va anunciar la interposició d'un recurs d'alçada.
Al llarg del procés també hi ha hagut informes desfavorables de l'entitat ecologista IADEN i de la Unió de Pagesos. A més, al poble s'ha constituït una plataforma opositora que titlla el projecte com un exemple de "model especulatiu".
Una posició radicalment diferent és la del col·lectiu Renovem-nos. El seu portaveu Sergi Nuss, que també és investigador de la Universitat de Girona, celebra que les comarques gironines avancin per deixar de ser un "oasi antirenovables". "Són projectes que ja han passat tots els filtres i que, una vegada es desenvolupin, poden permetre que d'una vegada per totes treballem per mitigar el canvi climàtic", explica en declaracions a Nació.
Des de Renovem-nos són conscients que part dels ajuntaments de l'Empordà amb projectes de renovables s'hi oposen, però consideren que una vegada estiguin en funcionament "se superin barreres i s'entengui que s'hi pot conviure" ja que són "elements inevitables". Tot i això, recorden que la mateixa legislació europea els considera com "d'interès públic superior" i reclamen fermesa a l'Estat i a la Generalitat per fer-ho valdre.
Sense data per iniciar la construcció del parc eòlic de l'Empordà
El DOGC també va publicar aquest dilluns 23 de setembre l'autorització administrativa de construcció del parc eòlic Galatea, a la Jonquera, el primer que podria entrar en servei a l'Alt Empordà.
Es tracta, tanmateix, d'oficialitzar el tràmit que es va fer públic el juliol passat -no es publica fins que l'empresa en paga les taxes-. Ara bé, és impossible pronosticar quan començaran les obres d'un projecte format per nou aerogeneradors i 48,94 MW -potències unitàries que freguen els 5,5 MW, encara inèdites a Catalunya-.
Enel Green Power España, SL, empresa del grup Endesa, ja ha fet les modificacions al projecte per aconseguir el certificat de compatibilitat urbanística, segons han explicat fonts de la companyia a Nació. Si acaba rebent llum verd -possiblement a la comissió del novembre vinent-, després també caldria modificar l'autorització administrativa de construcció.
Una vegada acabés aquest tràmit, l'empresa tindria tres mesos per comunicar la data d'inici de les obres, amb un termini no superior a inicis de 2028. Cal recordar que el temps de construcció previst és de 18 mesos.
Per altra banda, les mateixes fonts assenyalen que no descarten reiniciar el projecte de parc eòlic Cronos, que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va aturar a instàncies de l'Ajuntament de Campmany en contra la decisió de la Generalitat de donar-hi el primer dels vistiplaus necessaris.