L'Energètica pública assumirà d'aquí a dues setmanes la seva primera minicentral hidroelèctrica. Ho fa després que des d'Ajuntament de Sant Quirze de Besora es demostrés que la concessió de 75 anys caducava i s'hagi treballat per què revertís en mans públiques. “Marca el camí per a la resta d'instal·lacions”, ha assegurat el conseller David Mascort que ha celebrat que “es converteixi en públic un recurs que ha estat en mans de pocs”.
La central d'una fàbrica tancada a finals del segle XX
Can Trinxet és una de les moltes fàbriques tèxtils implantades a mitjan segle XIX a tocar del riu Ter. Ubicada a Sant Quirze de Besora, va funcionar entre 1858 i 1993. I tal com va passar en molts altres casos d'Osona i el Ripollès, en cessar l'activitat es va vendre el salt d'aigua per produir energia elèctrica.
La fàbrica -actualment propietat d'un banc- va quedar totalment abandonada i, fins i tot, el 2019 va patir un incendi que en va afectar bona part de les instal·lacions. Mentrestant, la concessió hidroelèctrica se la va quedar l'empresa Edificios Ben, SA, dedicada a l'explotació d'aquest tipus d'instal·lacions energètiques. Consta d'una petita presa que condueix l'aigua a través d'un canal de 750 metres. A la central hi ha dues turbines amb una potència de 560 i 100 kW -els darrers molins que es projecten a Catalunya són de fins a 6 MW-.
La producció anual s'estima en 1600 MWh. L'energia obtinguda es dedicarà a satisfer el consum de diversos edificis i depuradores de l'Agència Catalana de l'Aigua, mentre que una part servirà per compensar el municipi del Bisaura.
La possibilitat de recuperar la propietat pública de la central la va posar sobre la taula la candidatura Som Poble, vinculada a la CUP. De fet, les investigacions que van dur a terme van servir per demostrar que la concessió acabava el 30 de juliol de 2024. Malgrat que des de l'Ajuntament s'apostava inicialment per la municipalització, la creació de L'Energètica pública va servir com a paraigua per evitar que anés a parar a una multinacional.
“No és el que havíem plantejat, però estem molt contents del mecanisme de reversió i que pugui servir per a la resta de minicentrals del país i enfortir L'Energètica”, ha assegurat l'alcalde David Solà. “Han estat cinc anys de reivindicació, de recollir signatures, de moltes reunions”, ha afegit.
Tres minicentrals més
La primavera de 2022 Nació va avançar que el Govern començava els tràmits per revocar la concessió de tres minicentrals hidràuliques. La més fàcil era la de Sant Quirze de Besora, ja que no hi havia cap dubte que la concessió acabava el juliol de 2024. També s'incloïa la Cúbia de Ripoll -amb un document que demostraria la concessió podria haver vençut- i la de Vilanna a Bescanó -amb múltiples sancions per incompliments-.
El cas més clar ha estat el de Sant Quirze de Besora, on no hi havia dubte que la concessió de 75 anys caducava aquest 2024. Els altres dos casos, tal com han explicat Mascort i Ferran Çivit, president de L'Energètica, s'hi continua treballant. A la Cúbia no està clar l'any d'inici de l'activitat mentre que a Vilanna -que acumula diversos expedients sancionadors- considera que s'acabarà fent tard o d'hora.
Paral·lelament, es treballa en el cas de la minicentral dela de la Colònia Llaudet de Sant Joan de les Abadesses. Es tracta també d'una antiga fàbrica tèxtil -que va ser propietat d'Enric Llaudet, president del Barça (1961-1967)-, que el 2016 va adquirir l'Incasòl. Des d'aleshores, s'hi han instal·lat noves empreses i també s'ha rehabilitat part del conjunt. Tanmateix, fa anys que el salt d'aigua no s'utilitza i ara L'Energètica treballa per tal de tornar a produir energia. El titular d'Acció Climàtica ha assenyalat que es negocia amb l'Incasòl per tal que sigui traspassada. Cal recordar que a les conques internes hi ha un total de 229 instal·lacions d'aquestes característiques.