La tragèdia de la DANA del País Valencià ha obligat el Govern a reaccionar. Ja fa uns dies, que la consellera Sílvia Paneque va anunciar que s'actualitzarien els mapes d'inundabilitat i va obrir la porta a “allunyar” empreses i habitatges de les zones amb més risc. Aquesta setmana, el focus s'ha posat en els càmpings assenyalant-ne 16 en situació crítica tant a l'Alt Pirineu com a la costa. Tanmateix, més enllà de la Catalunya ja construïda, es continuen projectant nous barris en zones inundables que sumen milers d'habitatges. Malgrat algunes veus que ho demanen, el Govern descarta una moratòria que aturi la seva tramitació perquè considera que Catalunya ja aplica una legislació molt exigent.
Milers de pisos en zones inundables de la regió metropolitana de Barcelona
La crisi per l'accés a l'habitatge i la recuperació del sector immobiliari han provocat que en els darrers anys s'hagin projectat o recuperat projectes per construir nous barris a la regió metropolitana de Barcelona. I n'han de venir més en diferents punts del país. Si ja actualment el 9% de la població viu en zones inundables, no és tan estrany que una part important de les noves promocions s'acabin projectant en aquests espais, en zones això sí amb períodes de retorn de 500 anys. "Més enllà del reciclatge urbà, tampoc queda tant on triar", admet el geògraf Josep Bàguena, president de la Societat Catalana d'Ordenació Territorial (SCOT).
Un dels casos més emblemàtics és el futur barri de les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs, la "darrera gran peça estratègica" del litoral metropolità, que inclou 1.800 habitatges, però també un espai d'activitat econòmica que es pretén que sigui un referent en creació digital, audiovisual i videojocs. Ara bé, menys mediàtics són altres casos com els del Pla Ponent de Gavà, el de Ribera-Salines de Cornellà o el Calderí de Mollet del Vallès -aturat poques hores després de publicar aquesta notícia- que, conjuntament amb el pla urbanístic de Sant Adrià, sumen 11.000 nous pisos.
Un mapa no exhaustiu -els exemples són incomptables- també inclou projectes residencials en localitats turístiques de la Costa Brava a Platja d'Aro. Tanmateix, també es projecten nous equipaments en zones inundables com el futur Hospital Trueta de Girona -malgrat que precisament les mesures correctores farien que hi deixés d'estar- o un gran centre logístic als terrenys de l'antiga tèrmica del Foix a Cubelles.
No hi haurà moratòria per als plans urbanístics en tramitació
Arran dels efectes de les inundacions al País Valencià, una de les possibilitats que s'ha posat sobre la taula és una moratòria als nous projectes en zones inundables. “Caldria aprovar un decret que ho justifiqués. Però crec que s'entendria molt socialment”, apunta Josep Bàguena, president de l'SCOT. És la via que defensa Ecologistes en Acció, que ha enviat un requeriment en aquest sentit a la Generalitat.
Una moratòria per fer què? El geògraf Josep Bàguena considera que hauria de servir per tornar a revisar tota la documentació i “assumir quin nivell de risc es vol acceptar políticament”. En aquest sentit, també reclama que es tingui en compte una visió de conca hidrogràfica: “L'anàlisi de la inundabilitat no té sentit si se circumscriu a la realitat d'un sol municipi”, apunta en declaracions a Nació. “Els projectes s'han de revisar i adaptar-los a la nova realitat apostant per solucions basades en la natura que redueixin el risc”, afegeix Isabelle Anguelovski, experta en planificació urbana i territorial i investigadora de l'ICTA-UAB.
Fonts del Departament de Territori descarten aquesta opció. En aquest sentit, consideren que “la normativa urbanística i de seguretat hídrica ja incorpora, des de fa anys, criteris adaptats al canvi climàtic, amb regulacions estrictes i preventives en les àrees amb risc d’inundació” i insisteixen que la problemàtica és major en zones ja construïdes on ara el risc d'inundabilitat hagi pogut augmentar.
Recuperar la legislació prèvia al 2017
Una de les preguntes a respondre és si s'ha de permetre urbanitzar en zones amb risc d'inundació. El president de l'SCOT veu “molt difícil no fer-hi res”. Ara bé, considera que a banda de revisar els plans en tramitació o aprovats tenint en compte les dades actualitzades, també hi ha molt marge per actualitzar la legislació, com també reclama Isabelle Anguelovski.
“És urgent i necessari tornar almenys a la legislació que hi havia el 2010”, apunta Josep Bàguena. Ha estat precisament la demanda que els Comuns han portat aquest dimarts al Parlament, tot assenyalant que el 2017 es van flexibilitzar els criteris que permeten la urbanització en zones inundables a partir d'una modificació de la llei d'urbanisme i del seu reglament. Salvador Illa, per la seva banda, s'ha limitat a respondre que ho estudiaran.
Des d'Ecologistes en Acció es considera que caldria anar més enllà. “La llei espanyola del sòl de 2015 és molt clara en prohibir la urbanització en zones inundables i, en canvi, amb la legislació catalana comencen les rebaixes”, apunta Josep Hurtado. Aquesta entitat, de fet, proposa desclassificar els sòls urbanitzables amb risc: “Mentre no s'hagin construït, no comportaria cap mena d'expropiació”, assenyalen en declaracions a Nació.
Hi ha un bon nombre de plans urbanístics que es tramiten en zones parcialment inundables amb períodes de retorn de 500 anys. Aquests són alguns dels exemples.
Les Tres Xemeneies: un nou barri de 1.800 pisos a tocar de la desembocadura del Besòs
El passat 26 d'octubre la consellera Sílvia Panequevisitava la zona on està previst un dels principals projectes urbanístics situats en zones inundables: les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs. Allà s'hi preveuen 1.783 pisos nous -el 40% de protecció oficial- així com el denominat hub audiovisual. Amb el projecte aprovat definitivament per la Comissió d'Urbanisme el març de 2023, el Departament de Territori confia a iniciar les obres d'aquest nou barri d'uns 4.400 habitants a principis de 2027.
El projecte el va avalar Protecció Civil perquè considera que la gestió del parc fluvial del Besòs dona marge per prevenir l'impacte d'inundacions. “Que un espai sigui inundable, no vol dir que no es pot fer res. A les Tres Xemeneies es pot edificar amb determinades condicions”, va explicar fa unes setmanes el subdirector Sergi Delgado. En aquest sentit, està pendent un estudi encarregat per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per analitzar quines mesures ha d'incorporar el projecte per disminuir-ne el risc. Sigui com sigui, una plataforma veïnal considera aquest pla és un perill i ja ha presentat un recurs contenciós a la justícia perquè s'anul·li.
Nous barris en zones inundables del Baix Llobregat
La crisi de l'habitatge impulsa la creació de nous barris, alguns dels quals en zones inundables. És el cas del polèmic Pla Ponent de Gavà que preveu quasi 5.000 nous pisos, 1.800 dels quals de protecció oficial, a tocar de la riera de Canyars. El ple municipal va aprovar precisament el passat 31 d'octubre, en ple impacte per la DANA al País Valencià, l'aprovació definitiva del conveni urbanístic enmig de protestes d'una plataforma opositora.
El projecte Ribera-Salines, amb un total de 2.400 habitatges a tocar del Llobregat a Cornellà, també entra a la llista de plans urbanístics en zones inundables. En aquest cas, també hi ha una plataforma opositora que recorda que és el darrer espai agrícola de la ciutat i que actua com a protecció per a altres barris en cas de crescudes del riu.
Salvem el Calderí: Mollet preveu un nou barri de 2.800 habitatges
Els plans urbanístics en zones inundables també afecten el Vallès on destaca la urbanització de 35 hectàrees del paratge del Calderí de Mollet. Precisament, fa poques setmanes el ple va tirar endavant l'aprovació inicial del pla d'ordenació urbanística (POUM) que preveu aquest nou barri amb 2.800 habitatges, la meitat de les quals de protecció oficial. La plataforma Salvem el Calderí mantenia l'oposició al pla i, de fet, havia convocat per aquest divendres una protesta per evitar la urbanització d'aquest espai agrícola i natural a tocar de la ciutat vallesana. Ara bé, just aquest dijous 14 de novembre, l'Ajuntament de Mollet ha anunciat que en paralitza la tramitació.
Rubí i el record de la riuada del 1962
El passat desembre l'Ajuntament de Rubí va aprovar la modificació del POUM per tal d'urbanitzar la zona de l'Escardívol. Es tracta d'una zona inundable a tocar de la riera on es preveuen alçar tres blocs de pisos. Precisament el record funest de la riuada del 1962 -que a la ciutat vallesana va deixar uns 240 morts- es va fer sentir en el ple on va tirar endavant aquest projecte.
Un parc logístic a l'antiga tèrmica de Cubelles
Tal com passa amb les Tres Xemeneies, l'espai de l'antiga tèrmica del Foix es podria transformar amb un pla urbanístic que inclou un centre logístic de 100.000 metres quadrats. Precisament, aquesta setmana l'Ajuntament de Cubelles va aprovar-ne una modificació per evitar afectar el domini públic marítim tal com requeria la Comissió d'Urbanisme del Penedès. L'entitat SOS Plana Litoral denuncia que es tracta de terrenys inundables.
Preocupació sindical pels riscos d'inundabilitat del nou Trueta de Girona
Un dels grans projectes pendents a l'àrea urbana de Girona és el trasllat de l'hospital Trueta. Aquesta setmana, CCOO ha expressat la seva preocupació pels riscos d'inundabilitat i ha demanat nous estudis. Des de Salut, s'ha recordat que el ple de condicions del concurs ja inclouen una sèrie de mesures en el marc d'un estudi hidràulic encarregat per l'Ajuntament de Girona que haurien de permetre que la zona deixés d'estar en zona inundable amb un període de retorn de 500 anys. Concretament, es proposa la construcció d'una bassa de laminació així com augmentar la cota on es construirà el Campus de Salut de la universitat.
La Marina de Port d'Aro, més habitatges a tocar de la desembocadura del Ridaura
A la Costa Brava hi ha molts projectes d'urbanització, alguns dels quals en zones inundables. La plataforma Sos Costa Brava denuncia especialment el cas de l'ampliació de la Marina de Port d'Aro, un sector on es preveuen 350 habitatges, un hotel i 240 nous amarratges, afectant una pineda de 13 hectàrees, a tocar de la desembocadura del Riudaura.