La DANA del País Valencià ha situat la inundabilitat com una de les preocupacions del Govern. Una de les activitats que generen més neguit són els càmpings, especialment els situats a tocar de les desembocadures. Ho va admetre aquest dilluns el president Salvador Illa en una entrevista a Catalunya Ràdio, un fet que va molestar aquest sector per generar "una alarma innecessària". En tot cas, la mateixa Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ja havia plantejat almenys en un cas la possible expropiació. Ho va fer en una de les propostes per renaturalitzar i reduir el risc d'inundació del tram final de la Tordera, un pla que va quedar en stand by amb l'anterior executiu.
Els càmpings en zones inundables preocupen al Govern
Coincidint amb la fi del temporal a Catalunya: el president de la Generalitat va anunciar una revisió general de totes les activitats situades en zones inundables. Aquest dilluns, tanmateix, va apuntar cap a una direcció molt concreta: els càmpings.
"Hi ha càmpings que ens preocupen i hi estem treballant", va assegurar en una entrevista a Catalunya Ràdio. Això sí, no va detallar si la solució passa per una expropiació i el desmantellament o bé per adaptar l'activitat als riscos de riuades. "Si les activitats no ofereixen garanties, caldrà prendre decisions", va afegir.
L'ACA va plantejar dues grans propostes per al tram final de la Tordera
Les inundacions poden ser fluvials, pluvials i marítimes. A les zones a tocar de la desembocadura es poden combinar els diversos factors i augmentar-ne l'impacte. Un exemple és el delta de la Tordera, on una torderada -com es coneixen les avingudes d'aquest riu- en ple Glòria, l'any 2020, va negar-ne bona part del seu entorn i va provocar importants danys materials.
El temporal va fer mal -sortosament no es va produir cap víctima mortal- i això va obligar l'ACA a moure fitxa, amb la redacció d'un pla de motes que intentés solucionar dos reptes de cop: la reducció de la inundabilitat i la renaturalització del tram final del riu.
El document plantejava fins a tres alternatives. La zero -no fer cap gran actuació-, una de conservadora -amb el trasllat de les actuals motes per guanyar uns 40 metres d'amplada de la llera- i una de molt ambiciosa, que suposaria traslladar la mota fins a l'actual rec Viver, que era un antic braç de la Tordera, augmentant la superfície de laminació de les avingudes fins a 500 metres. A continuació, es pot veure l'anàlisi que va fer en aquell moment el grup de treball del Manifest de la Tordera.
L'ACA, que va plantejar en una sessió el maig de 2022 l'opció intermèdia, va quantificar la inversió en 20 milions d'euros. Fonts consultades de l'administració no tenen constància del cost de l'altra, que altres versions situen en una cinquantena. Sigui com sigui, l'ACA assegura que l'anterior Govern ho va deixar en stand by: "No s'ha avançat en dos anys", confirma Jordi Torallas, portaveu de l'entitat Naturalistes del Montnegre i la Tordera.
En aquesta mateixa línia, destaca el projecte realitzat per Javier Rubio, biòleg ambiental especialitzat en restauració de rius -la imatge principal d'aquest article-. "La nostra proposta passa per rebaixar les motes actuals aigües amunt per permetre el màxim de laminació d'aigua", explica a Nació. Entre les actuacions de renaturalització, també plantejava recuperar antics hàbitats formats per boscos i prats inundables, però que actualment es van reomplir amb sauló. "Tornant a reduir la cota, es podria reduir el risc d'inundació al mateix temps que s'afavoreix la biodiversitat", explica.
Una proposta que suposa expropiar dos càmpings
L'alternativa que recupera un antic llit del riu suposa augmentar molt l'amplada de la possible desembocadura. Això, tanmateix, impacta de ple en dos càmpings: el Pinar de Blanes -actualment tancat- i, especialment, el Capfun de Malgrat -propietat d'una cadena francesa-. "És inevitable treure'ls. El cost de no actuar és pitjor", assegura el naturalista local Javier Romera.
En aquest sentit, una de les preocupacions de les entitats i també de l'Ajuntament de Malgrat és que un temporal com el Glòria es produís en un període de l'any amb més afluència turística. "Amb el càmping ple, hauria estat una desgràcia", apunta Torallas. De fet, una desena de treballadors d'establiments propers van haver de ser rescatats en helicòpter. "L'actual situació suposa jugar amb la vida de la gent", afegeix el biòleg Javier Rubio.
Apostar per aquesta opció suposa augmentar el cost del projecte, però segons va plantejar l'ACA en el seu moment blindaria el risc a la resta dels càmpings de la zona i també a habitatges i altres activitats econòmiques. "No sabem si les declaracions del president han estat oportunistes, però ho considerem una oportunitat", assenyala el portaveu de Naturalistes del Montnegre i la Tordera en declaracions a Nació.
La Federació Catalana de Càmpings va lamentar aquest dilluns la "lleugeresa" amb què s'està abordant el possible risc d'inundacions als seus establiments i va lamentar l'"alarma innecessària" generada per les declaracions del president Illa amb qui han demanat una reunió urgent.
En un comunicat, han explicat que des del 2015 el sector està en converses amb l'administració per trobar solucions i comptabilitat dels usos i la gestió "més eficient". En aquest sentit, ha assenyalat que el 2018 ja es va elaborar una instrucció tècnica sobre criteris de redacció dels plans d'autoprotecció dels càmpings localitzats en zones inundables.
Des d'aleshores, asseguren que s'ha modificat en quatre ocasions fins a la darrera versió l'abril d'aquest any. "Durant aquests llargs sis anys, no s'ha pogut homologar cap pla d'autoprotecció de càmping situat en zona inundable, malgrat tots els intents", critica la federació. "Els riscos d'inundabilitat afecten molts sectors i territoris del país en zones urbanes altament poblades i no compartim perquè s'ha focalitzat la problemàtica en el sector del càmping", conclouen.