L'Energètica, l'empresa pública de renovables de la Generalitat, ha rebut l'oferiment formal per part de les empreses promotores del projecte per a la construcció d'una central hidroelèctrica reversible a la Baells de participar-hi com a inversor. D'entrada, optarien a un 10% de la titularitat, que els permetria formar part del consell d'administració. En tot cas, l'ens ha avançat que condicionarà la decisió a la valoració tècnica de la proposta i al posicionament del territori respecte del projecte.
"Hem rebut una proposta des de Verbund, l’empresa promotora del projecte de la Baells", ha expressat als mitjans el director general de L'Energètica, Daniel Pérez, detallant que si bé d'entrada s'ha posat sobre la taula aquest 10%, existeix la possibilitat que el percentatge pugui arribar al 20%, en funció de la disponibilitat pressupostària. Sigui com sigui, la xifra inicial ja permetria l'empresa pública seure al consell d'administració i, per tant, "participar en la presa de decisions d'aquesta central hidroelèctrica".
Ara bé, la decisió de L'Energètica no serà immediata. D'entrada, l'empresa vol analitzar els detalls del projecte, que encara no s'ha fet públic. "Hem de mirar que, tècnicament, la proposta s'ajusti als requisits que tenim", explica el director, que estima que podran accedir a la documentació les pròximes setmanes. Més temps requerirà el retorn de la iniciativa per part del territori, i més concretament dels consistoris dels municipis directament implicats en la central.
"Hem de comprovar que el projecte genera aquest consens territorial que és necessari perquè L'Energètica pugui invertir en projectes", ha apuntat Pérez, fent referència als ajuntaments de Cercs, la Nou de Berguedà i Vilada. D'aquesta manera, el director considera que "si els alcaldes veuen amb bons ulls aquest projecte, el que farem és entrar-hi i garantir que el Berguedà tingui veu i estigui a la taula on es prenen les decisions". Aquesta representació berguedana és un condicionant que ja ha marcat l'empresa respecte del seu futur lligam, en afegit a la possibilitat de tenir dret de vet en alguns aspectes clau.
Algunes de les casuístiques que L'Energètica vetllaria per garantir és el compliment dels hipotètics convenis que es puguin estipular amb els ajuntaments: "Si s'estableixen uns acords, hem de poder vetar els canvis que s'hi vulguin fer per tal que el territori tingui protecció i garantia que es compleixen durant tota la vida útil de la central", detalla Pérez. En aquest sentit, i malgrat que no s'ha avançat en cap negociació per definir les possibles mesures de compensació al territori, s'estimen opcions com beneficis en el preu de l'electricitat dels pobles implicats.
L'ocasió pel desmantellament de la tèrmica
A banda dels acords sobre el paper que puguin lligar les empreses promotores amb L'Energètica i les administracions locals, hi ha una peça sobre la taula de negociació que pot ajudar a decantar la balança a la comarca. Es tracta de l'antiga central tèrmica de Cercs, que 13 anys després del seu tancament veu en el diàleg per la reversible l'oportunitat de passar del tot a la història i complir amb el desig de l'ajuntament de desmantellar les instal·lacions. "Des de L'Energètica no tenim competències per decidir sobre la tèrmica de Cercs, però el que sí que s'ha fet des de la Generalitat és posar a l'agenda aquest tema", ha apuntat Pérez, fent referència a la carta que la consellera Sílvia Paneque ha adreçat a la ministra Sara Aagesendemanant-li la demolició dels equipaments, en desús i mal estat de conservació.
"Hem de fer la transició energètica, però també hem de treure les restes de l'anterior model energètic. I la central tèrmica de Cercs n'és un exemple", ha emfatitzat el director. D'aquesta manera, la situació actual respecte d'aquesta infraestructura és, tal com va explicar NacióBerguedà fa unes setmanes, determinar qui s'ha de fer càrrec dels treballs: "Hi ha unes qüestions tècniques que s'han de resoldre, com qui és el responsable del desmantellament i qui n'ha d'assumir el cost". De fet, Pérez també ha exposat que hi ha una segona possibilitat: que el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic assumeixi el cost i, posteriorment, el repercuteixi a l'empresa que li pertoca.
Tramitació en marxa
Passi el que passi des del prisma públic, L'Energètica considera que aquest projecte continuarà caminant. "Pensem que, el fet que hi entri o no L'Energètica, no implica que surti o deixi de sortir", comparteix el director, incidint que "és una central que ja ha iniciat la seva tramitació i serà autoritzada o no complint els criteris de legalitat, i de tenir els permisos hídrics, elèctrics i mediambientals". Així, tot i valorar que no és que els inversors hagin decidit definitivament fer realitat el projecte, consideren que "el fet que hi sigui L'Energètica pot ser una manera d'assegurar aquesta participació del territori i que generi unes garanties suficients per poder veure la central amb millors ulls que la veuria si fos un projecte 100% tramitat per empreses privades".
De moment, els promotors han fet la petició d'ús de l'aigua de l'embassament de la Baells, procediment que encara està en curs. Aquest és el primer pas d'un seguit de tràmits administratius que es poden allargar fins al 2028, situant la possible entrada en funcionament de la central de cara al 2032 -s'estima que la construcció s'allargarà quatre anys-. Tot plegat, constarà d'una inversió al voltant dels 500 milions d'euros.