Catalunya és un país que fa anys que no crema carbó. Tanmateix, manté un dels grans vestigis d'aquesta etapa: l'antiga central tèrmica de Cercs, al Berguedà. Clausurada el desembre de 2011, han fracassat tots els projectes de reconversió i quinze anys després manté les seves estructures gegantines. Més enllà de l'impacte visual, acumula residus de tota mena. Ara, la consellera Sílvia Paneque ha enviat una carta a la ministra Sara Aagesen -a la que ha tingut accés Nació- on reclama que s'impliqui en el desmantellament. L'opció més viable -ja apuntada des de la comarca- és que l'Estat ho assumeixi subsidiàriament i després en reclami el cost a la propietat.
Una antiga central plena de residus
La consellera de Territori expressa en la missiva “la preocupació per les conseqüències que pot tenir el deteriorament dels materials i del recinte en conjunt”. No en va, malgrat que teòricament està tancat, s'hi pot accedir amb certa facilitat. En aquest sentit, s'han produït robatoris de material, però també actes de vandalisme i la presència de persones que graven vídeos per a les xarxes socials.
“És una bomba ambiental i humana”, expressava fa pocs dies l'alcalde Urbici Malagarriga, en declaracions a Nació. En aquest sentit, més enllà del risc d'accidents, a l'antic esquelet s'hi acumulen tota classe de residus: ferro, fuel, amiant, hidròxid de sodi, àcid sulfúric i pneumàtics, entre altres. A tocar de l'embassament de la Baells, aquest és un dels motius que Paneque destaca a la carta envida a la ministra de Transició Ecològica: “La presència d'aquests elements tòxics és el motiu pel qual l'Ajuntament ha demanat el desmantellament de la central”.
La fórmula per desmantellar la tèrmica de Cercs
La majoria de les centrals tèrmiques de carbó de l'Estat han estat desmantellades o estan en ple procés per fer-ho. Tanmateix, la de Cercs és una excepció molt cridanera. Ha encadenat moltes empreses com a propietàries i també han fracassat alguns dels projectes que s'hi han plantejat: des d'una central de biomassa a un complex energètic i turístic passant per una incineradora que va despertar un gran moviment de rebuig al Berguedà.
En els darrers mesos s'han succeït els contactes entre el govern municipal, el Ministeri i la Generalitat, especialment a través de L'Energètica, l'empresa pública de renovables, que opta a ser un dels socis de la futura central hidràulica reversible de la Baells. El desmantellament de la tèrmica sembla, a hores d'ara, una de les condicions necessàries dels ajuntaments de la zona per acceptar aquest nou projecte.
Precisament, de les gestions dels darrers mesos a Madrid, tal com va explicar Nació, se'n deriva que la responsabilitat pot recaure en Repsol, ja que la parcel·la de la central està inscrita a nom de Viesgo, empresa que va ser adquirida parcialment per l'energètica espanyola. En la carta, Paneque assenyala que es “requereix la intervenció de totes dues administracions adaptada a la llei i a les seves competències”. Una opció és que el Ministeri de Transició Espanyola faci un requeriment a l'empresa -una vegada quedi clar quina n'és la responsable-, però la fórmula més viable -tal com s'havia apuntat des de la comarca- seria que ho assumís de manera subsidiària i, posteriorment, en carregués el cost al privat.
El moviment de la Generalitat per desencallar el desmantellament de la tèrmica coincideix en el temps amb un nou tràmit de la futura hidroelèctrica reversible de la Baells. Es tracta d'un projecte que inclou un petit nou embassament cap on es bombaria aigua a les hores que hi hagi un excedent d'electricitat -quan les renovables produeixin al màxim- i que després es faria caure cap al pantà actual per turbinar-la i generar energia quan hi hagi major demanda.
El projecte està impulsat per l'elèctrica austríaca Verbund i l'empresa espanyola Capital Energy i també compta amb l'interès de L'Energètica per esdevenir-ne sòcia minoritària. De fet, el pla del Govern implica invertir -i influir- en grans projectes com aquest o el parc eòlic marí de la Costa Brava a través de la seva empresa pública.
Recentment, els promotors han fet el primer tràmit per demanar la concessió d'aigua. Concretament, seria un cabal màxim bombejat de 77 m3/s -i 99,6 de cabal turbinat-. Cal recordar que la bassa superior tindria una capacitat de 5 hm3, una magnitud molt petita respecte als 109 de l'embassament convencional.
Amb aquest projecte considerat estratègic per la Generalitat, la missiva de la consellera Paneque a la ministra Aagesen acaba amb una invitació formal al Berguedà: “La visita permetria donar-vos detalls del projecte de la central hidroelèctrica reversible”.