L'Energètica, l'empresa pública de renovables de la Generalitat, també vol invertir en grans projectes estratègics. En les darreres setmanes ha transcendit l'interès a formar part de la futura central hidràulica reversible de la Baells, al Berguedà, però també voldrien poder participar en el desenvolupament de l'energia eòlica marina a Catalunya. Ara bé, tal com recorda el director general Daniel Pérez, una de les condicions -a banda de la rendibilitat econòmica- és comptar amb el vistiplau dels ajuntaments implicats. "És una línia vermella", adverteix.
De teulades solars a grans projectes estratègics
En els primers anys de vida de L'Energètica, la cartera d'actius està formada principalment per cobertes solars -en teulades, però també en infraestructures del cicle de l'aigua-, participacions minoritàries en parcs eòlics així com una primera central hidroelèctrica que li havia caducat la concessió.
En les setmanes vinents es vol fer un primer pas endavant amb l'adquisició dels dos primers parcs solars sobre terreny. De moment, s'han preseleccionat instal·lacions de Vidreres i Sant Fruitós de Bages que permetran arribar a una potència total de 25 MW.
Ara bé, són xifres que encara queden molt lluny de l'objectiu final de 1.000 MW per assolir l'autosuficiència de la Generalitat en l'horitzó 2040. Per arribar-hi, des de L'Energètica tenen clar que també són necessaris projectes mitjans i grans. "Un 20% vindran de teulades solars, un 20% en projectes en terrenys de l'Incasòl o terrenys degradats, però la resta ha de ser a partir de comprar parcs o participacions en projectes estratègics", explica Daniel Pérez a Nació.
De fet, el Parlament acaba de validar aquesta opció. En el marc del debat de política general, tots els partits excepte el PP i l'extrema dreta, van aprovar una proposta de resolució que, entre altres, reclamava que l'empresa pública entrés en l'accionariat d'aquestes grans instal·lacions renovables.
La Baells, el projecte més madur
La consellera Sílvia Paneque fa unes setmanes va presentar un informe al consell executiu sobre l'estat de la transició energètica a Catalunya. A banda de mesures per accelerar-la, va situar tres projectes com estratègics: dos d'hidràulica reversible -el del Berguedà i un al riu Ebre-, així com l'eòlica marina a la Costa Brava.
L'Energètica voldria poder-hi participar en els tres. "És important que en els grans projectes hi hagi una certa participació pública", assenyala Pérez. "És interès nostre, però també dels promotors que entenen que així poden ser més acceptats", afegeix.
Aquest cas és el que s'està produint amb la central hidràulica reversible de la Baells. La participació de L'Energètica -però també la incorporació d'un soci com Verbund, una de les grans empreses hidroelèctriques europees amb un capital majoritàriament públic- està facilitant un cert canvi en la percepció a la comarca.
La idea de l'empresa de renovables de la Generalitat és tenir en aquest tipus de projectes una participació minoritària -entre el 10 i el 30%-, tenir presència al consell d'administració així com un pacte de socis que els permeti participar en les decisions estratègiques de l'empresa mentre en duri la gestió.
Evidentment, la participació a la societat de la Baells -que compta amb Verbund i Capital Energy com a socis- és ara mateix la més madura, malgrat que no hi ha res tancat. En el cas de la reversible de l'Ebre hi ha dos grups empresarials competint per tirar-ho endavant mentre que en el parc eòlic comercial, abans que l'Estat hagi convocat el concurs, hi ha fins a set propostes sobre la taula. En qualsevol dels casos, la inversió inicial seria reduïda i, fins i que no s'arribés a la fase de construcció, no caldria aportar la part proporcional d'un pressupost que a la Baells es podria enfilar per sobre dels 500 milions d'euros.
L'Energètica, com altres departaments i empreses de la Generalitat, viu un any de transició per la manca de pressupostos. Els comptes d'enguany, que comptaven amb l'aval del PSC, ja preveien augmentar el pressupost fins a 65 milions d'euros i reforçar la plantilla amb 31 treballadors més.
Una de les operacions principals ha estat la compra -pendent de la corresponent due diligence- de dos parcs solars sobre terreny a Vidreres i Sant Fruitós de Bages a partir d'una crida pública. Disposaven de 10 milions d'euros -6 de fons propis i 4 de deute-, però finalment només se n'han gastat el 40%, ja que es van desestimar quatre projectes per manca de garanties econòmiques.
El director de L'Energètica explica que els dos milions que no s'han utilitzat es podrien destinar a comprar algun projecte abans d'acabar l'any o bé injectar-los a la partida de teulades, pràcticament exhaurida. Sigui com sigui, l'empresa manté converses "amb la pràctica totalitat del sector eòlic, solar, hidràulic i també de bateries" per analitzar possibles operacions. En aquest sentit, els projectes de més de 5 MW -en els quals es considera que hi ha menys competència-, es pot fer a través d'una negociació singularitzada.
A banda, malgrat que descarten construir directament, sí que tenen sobre la taula la possibilitat d'actuar com a promotors i desenvolupar un projecte des de zero. Això sí, la manca de capacitat disponible per connectar a la xarxa és un factor limitant i, per aquest motiu, considera que té menys risc adquirir projectes que desenvolupin constructors o promotors locals com han fet recentment.