Daniel Pérez Rodríguez (Madrid, 1987) es va convertir fa pocs mesos en el primer director de L'Energètica, l'empresa pública de renovables de la Generalitat. Amb una àmplia experiència tant en l'àmbit de la generació com de la comercialització, acaba de publicarLa superpotència renovable (Arpa Editores).
Argumenta ampliament per què a la península Ibèrica li ha "tocat la loteria" amb la fi del model fòssil i la transició energètica. El llibre traspua la mateixa visió optimista i el tarannà positiu de les seves intervencions i converses: "Aporto solucions i dades. Tinc la voluntat de desbloquejar problemes". I coincideix amb un moment clau per a L'Energètica: a punt per començar a invertir i amb un ampli consens al Parlament de Catalunya.
Planteja un futur a mitjà termini on tant el mar del Nord com la península Ibèrica siguin les piles d'Europa. Què vol dir aquest concepte?
Seran territoris on es generarà més energia de la que es consumeix actualment. Ens podem imaginar dos escenaris: vendre-la a fora o, en canvi, atraure més consum per absorbir l'oferta excedentària. Aquesta és una mica la clau del llibre: què farem amb l'energia excedentària. Atraurem indústries o l'exportarem a l'altre vessant del Pirineu i les indústries no es mouran?
Explica que la península Ibèrica passa de ser una de les grans perdedores del model fòssil a una de les grans guanyadores de les renovables. Quin és l'avantatge competitiu respecte a altres països d'Europa?
Les tres tecnologies del present i del futur són la hidràulica, l'eòlica i la solar. En el primer cas estem molt ben posicionats, ja que tenim molta potencialitat de bombeig; en el segon empatem amb el nord d'Europa i amb la solar tenim un gran avantatge: un 30% més de sol que França i un 50% més que Alemanya. Globalment, és una victòria clara.
A més, cal tenir en compte l'existència d'una Espanya buidada, que és un drama territorial perquè s'han fet molt malament les coses. Aquesta situació afavoreix ubicar renovables respecte a altres realitats territorials, com al centre d'Europa, on no s'ha produït aquest buidatge. Hi ha espai, hi ha sol, però també un sector fort, coneixements i interès dels inversors.
Que la despoblació afavoreixi les renovables no ens hauria de grinyolar una mica?
La despoblació és un fet que no ha estat causat per les renovables i, precisament, les renovables poden ser part de la solució a la despoblació. Que la península Ibèrica estigui despoblada no m'agrada: és un fet i, per tant, cal aprofitar-ho.
Fa quatre dies només parlàvem de preus de l'electricitat. Que amb les renovables sigui més barata que a França i Alemanya és una realitat que les empreses ja perceben actualment?
Avui dia encara veiem moltes diferències. Hi ha molta volatilitat: hores molt cares i hores molt barates. Quan entra el gas es dispara a 200 i quan ho fan les renovables el preu és quasi zero. Ens ensenya una finestra al futur: aquests preus de quasi 200 desapareixerien i hi hauria moltes franges de preu barates.
Però el que preguntaves ja està passant. Els PPA [sigles en anglès de contracte de compravenda d'energia] són una realitat, no una predicció. S'estan firmants acords amb un gran diferencial de preu. Un centre de dades que s'instal·la a Lisboa paga la meitat que a Alemanya. Això està passant i són contractes a deu anys, per tant, una realitat palpable.
Daniel Pérez acaba de publicar «La superpotència renovable». Foto: Frederic Esteve
En les hores on les renovables dominen el preu és quasi zero. Per què es diu que una energia tan barata pot ser molt bo a curt termini, però un desastre a mitjà termini?
Les renovables són tecnologies que tenen un cost d'inversió molt rellevant i un cost d'operació molt baix. Arriba un moment on et costa el mateix produir que no fer-ho i, en aquest context, fas ofertes a zero. Si tots els que entren a la subhasta fan aquest tipus d'oferta, el preu marginal serà zero. O es fa un pacte del tipus "tots anem a 20 o a 30" o el preu s'enfonsa. I si el preu és zero, no hi haurà noves inversions. Perquè ningú invertirà si aquesta és l'expectativa.
I com se soluciona aquesta paradoxa?
La solució és modificar el mercat marginalista. Ha pogut ser una bona eina durant els anys que hi havia tecnologies fòssils perquè responia a la lògica de si necessito un kWh més, qui me'l facilita a un millor preu: carbó, nuclear, gas o petroli. La nova realitat d'una economia de serveis, on les tecnologies renovables no tenen despeses marginals, requereix un sistema diferent.
No hi ha fórmules màgiques per fer acceptables les renovables: l'única solució és el diàleg i la compensació
I com hauria de ser aquest sistema?
Fixar el preu en subhastes. De fet, l'excepció ibèrica apunta cap a aquesta direcció creant dos mercats, un per al gas i un per a la resta. El mercat ha fracassat perquè quan els preus s'han disparat, s'ha convertit en un casino i quan els preus baixen molt, no permet obtenir el retorn de la inversió. Per tant, clarament cal fixar un preu. Ho ha de fer l'Estat a dit? No. Subhastes per comprar energia renovable a 20 anys vista i deixar el preu fixat.
Parlem de Catalunya. En el llibre assegura: "Ens ha tocat la grossa. L'únic que cal fer ara és jugar-hi, comprar números de la rifa". No sembla que els veïns de la Terra Alta, el Pallars Jussà o, fins i tot, de l'Empordà hi estiguin d'acord... De fet, també assegura que "part dels arguments [dels que s'hi oposen] són comprensibles i totalment legítims".
Crec que hem de fer les renovables acceptables. No només explicar-les perquè ho entenguin, sinó que les acceptin realment. No hi ha fórmules màgiques i l'única solució és el diàleg i la compensació. Diàleg vol dir adaptar-se a la realitat d'aquell municipi i compensacions és no fer un petit descompte a la factura, sinó un retorn real a la zona. L'exemple més clar és el de Mont-roig del Camp que tindrà una fàbrica de bateries i un parc solar de 50 MW. La condició de l'empresa sud-coreana d'aterrar a Catalunya és que la instal·lació de renovables sigui una realitat. Per què genera molta més acceptació que la mitjana? Perquè si cada parc fotovoltaic donés feina a tota una comarca, la gent estaria encantada.
El problema de les renovables és que una vegada construïdes, malgrat que continuen deixant impostos a les arques municipals, creen poca feina. I això provoca que la gent no percebi el benefici. En canvi, si diem que les renovables són una fórmula per atraure empreses, centres de dades, plantes d'hidrogen... canvia la mirada. No haver de marxar de la teva comarca perquè hi ha feina vinculada a energia barata, suposa una compensació real.
Aposta pel diàleg i la compensació, però en el llibre escriu: "La fórmula benintencionada d'obrir el 20% dels projectes renovables als veïns i empreses locals no ha funcionat". Aquesta mesura no va en la línia que proposava?
Sí, de fet, penso que obrir aquest 20% està molt bé. Abans d'entrar a L'Energètica era conseller independent de Fundeen, que és una de les plataformes que impulsa aquesta participació ciutadana. El que dic és que, tal com s'ha fet a Catalunya o a les Illes Balears, no està funcionant del tot. No s'està captant inversió local perquè la gent no es fa seus els productes. De fet, molts actes de presentació s'han convertit precisament en una manifestació contra el parc. És una eina més que tenim, que hem de continuar fent servir, però tenint clar que no està sent suficient per poder generar més acceptació.
És més positiu tenir l'avantatge competitiu de l'energia barata que baixar la fiscalitat renunciant a serveis públics com fa Irlanda
Catalunya va ser pionera en la primera onada d'electrificació, en el llibre diu que vam aprovar justet la primera onada de renovables i, fins ara, no s'ha presentat a la segona. Per què?
El decret llei del 2009 va limitar molt la implantació de renovables. Ho limitava tant que no es va fer res i va quedar tot paralitzat. No ens vam presentar i hem estat deu anys sense avançar. Ara, la cosa ha canviat...
Catalunya no és independent (i no sembla que ho hagi de ser ni a curt ni a mitjà termini). Ara ens beneficiem de preus baixos sense els impactes de les renovables. Sent egoistes: no és un escenari perfecte?
El preu que pagarà una indústria, comptant peatges i càrrecs, baixarà de 150 a 100 o 80. Però l'element clau és tenir una línia directa al parc, per no pagar ni peatges ni càrrecs. En aquest escenari ja pots obtenir l'energia a 35-40 i ja hi ha un avantatge competitiu real. Tornant al cas de Mont-roig del Camp: es fa allà perquè es pot connectar directament a un parc solar, sense pagar tots aquests elements que encareixen la factura. L'energia veritablement barata requereix una connexió física. Per això els coreans s'implanten a Mont-roig, per això es fa la fàbrica de bateries a Sagunt o la producció de diamants sintètics se'n va a Trujillo. Que Volkswagen cobreixi un 10% de la demanda amb electricitat de la nova factoria a 40 i no a 150 és un factor diferencial.
Daniel Pérez, director general de L'Energètica, al Districte Administratiu de la Generalitat. Foto: Frederic Esteve
Mont-roig sembla l'exemple del cercle virtuós de les renovables... En un moment que semblava que només podíem ser turístics o logístics, creu que Catalunya viurà una reindustrialització?
Crec que podem veure aquesta reindustrialització gràcies a les renovables. Tothom em diu que soc molt optimista, però precisament en el llibre exposo una sèrie de casos reals on això està passant. Tampoc podem caure en un pensament màgic de pensar que tothom vindrà aquí perquè hi ha altres factors: subvencions, formació, logística... Però crec que és molt més positiu tenir l'avantatge competitiu de l'energia barata, que no de ser un paradís fiscal com Irlanda perquè està renunciant a prestar serveis públics per tenir una fiscalitat baixa. Les renovables, precisament, poden servir per atraure empreses sense renunciar als serveis públics.
D'hores de sol encara en tenen més al nord d'Àfrica que a la península Ibèrica...
En el model fòssil, petroli i gas viatgen molt bé, en canvi, l'electricitat no ho fa tan bé. Crec que hi haurà superpotències regionals -Namíbia a l'Àfrica o Xile a Sud-amèrica-, però veig molt difícil que en l'horitzó 2040-2050 tinguem un cablejat que interconnecti el Magreb amb tot Europa. Cal tenir en compte que el diferencial no és tan elevat com per amortitzar tota la infraestructura que caldria construir.
L'hidrogen verd és l'última solució de la transició energètica. Abans cal estalvi, eficiència, renovables, electrificar i emmagatzemar
Abans de parlar de L'Energètica, volia abordar tres fonts d'energia. La primera són els bombaments hidràulics. Hem d'imaginar que en la majoria d'embassaments acabarem fent centrals reversibles per tornar a fer pujar l'aigua de dia i fer electricitat de nit?
Crec que sí per dues raons. Una és elèctrica: abans el mercat era molt pla, jugar amb la diferència de preus no era molt rendible. Ara, en canvi, té sentit bombar aigua cap amunt de dia i a la nit -quan l'energia és més cara- turbinar-la cap avall. La segona raó és el mateix cicle de l'aigua i el context de sequera. Si no hi ha aigua, per poder continuar generant energia hidràulica necessitem un cicle tancat.
En els darrers dos anys s'ha viscut un boom de l'autoconsum solar, però no sé fins a quin punt hi ha senyals que s'està frenant...
Des del sector comencen a parlar que enguany les noves instal·lacions domèstiques podrien caure un 80%. Això s'explica, entre altres, perquè el 2022 va ser un any extraordinari: preus de l'energia cars, de subvencions, de bonificacions... i ara s'està corregint.
També un dels debats és si s'han d'instal·lar les plaques estrictament necessàries per cobrir el consum domèstic o posar-ne més...
Soc partidari de sobredimensionar la teulada al màxim, com Alemanya. Perquè com més superfície de teulada tinguem cobertes, menys terreny caldrà ocupar. A més, una vegada tens l'instal·lador a dalt, ja no canvia tant entre posar-ne 10 o 20.
Ara bé, podem debatre si el retorn que t'ofereix la companyia per l'excedent és just o no, així com buscar fórmules de compensació, per exemple, amb la factura del gas. I també caldria tocar l'IVA: si llogues el teu pis no en pagues, però si "llogues" la teulada per produir electricitat, sí que n'has de pagar. Això està frenant la compensació i provoca que, en molts casos, la comercialitzadora no et pugui abonar diners sinó que, com a màxim, sigui una factura 0.
I més que vendre barat a una companyia no tindria sentit avançar cap a models més compartits?
Totalment. És l'altra solució. Compartir-la amb més gent. Cal revisar els 2 quilòmetres de límit [entre el punt de generació i el punt més llunyà d'autoconsum] perquè s'està veient que és insuficient, especialment en zones rurals. En definitiva, està molt clar que ens convé aprofitar el 100% de les teulades i la qüestió és com facilitar-ho.
L'Energètica va néixer d'un mandat del Parlament molt ampli. Aquest consens, dos anys després, no només es manté sinó que s'ha ampliat
Quin paper ha de tenir l'hidrogen en el nou escenari i, fins a quin punt, l'hidrogen verd és solució o part del problema?
L'hidrogen verd és l'última solució de la transició energètica. Primer estalvi, després eficiència, fer més renovable el mix elèctric, electrificar, emmagatzemar... i quan s'ha arribat a aquest punt, l'hidrogen verd pot cobrir aquells consums que no s'hagin pogut satisfer amb electricitat. Cal tenir en compte que no deixa de ser electricitat indirecta: energia renovable i un procés d'electròlisi i, per tant, més cara.
S'han d'electrificar autobusos interurbans, camions, trens, calderes... On pot jugar l'hidrogen? Segurament en vaixells, avions i també en indústries a alta temperatura com la siderúrgica. Que no té sentit? La prova que han fet a Alemanya d'un tren d'hidrogen verd. És un mitjà de transport que funciona amb electricitat des del segle XIX!
Parlem de L'Energètica. Després de molts tràmits, tenen pressupost, personal i llicència de comercialitzadora. Ara què toca fer?
En l'àmbit de la comercialització toca traspassar els clients. Hem dit que el gener del 2024 en volem tenir un miler i ara, tot just, en tenim un parell -l'Agència de Residus i nosaltres mateixos-. En l'àmbit de la generació, per la seva banda, hem de fer projectes per canviar la realitat. Hem de començar a omplir les teulades, desenvolupar els projectes sobre el terreny i parlar amb els privats per fer inversions.
Les 120 cobertes de la Generalitat ja les tenen totes cedides?
No totes. Ens hem centrat primer en les que tenen excedent perquè això ens permet precisament jugar en l'àmbit de la comercialització. Hi ha algunes instal·lacions molt petites que tenen un autoconsum del 100% que ara mateix ens interessen poc.
Daniel Pérez és un entusiasta de les energies renovables i del ciclisme urbà. Foto: Frederic Esteve
També enguany disposaven d'uns 3,5 milions d'euros per fer inversions en projectes. Ja han pogut començar a invertir?
Per fer-ho necessitem el pla d'empresa, un document que tindrem a finals de novembre i ens empara per fer les inversions. Igualment, tenim converses i hem rebut interès de privat per participar en projectes. En aquest sentit, ja hem començat a treballar tècnicament per estar preparats quan tinguem la llum verda.
El projecte tipus és un privat que fa un parc solar de 5 MW i els ofereix un 20%?
Un 20 o un 100%, hi ha de tot. En els anys vinents no s'obriran tants punts de connexió, per tant, és molt important participar en punts ja concedits.
I projectes molt més grans a mitjà termini? És raonable pensar que poden acabar impulsant un parc eòlic o assumint-se una participació rellevant?
Tindrem uns criteris d'inversió que diran què podem fer i què no. No és una qüestió de la potència del parc, com si genera acceptació. En tot cas, no ens autolimitem: hem prioritzat els de 5 MW perquè tenen una tramitació més ràpida.
L'Energètica té molt clara la importància de la rendibilitat: per cada euro que invertim, en tornaran més
Ha manifestat en alguna ocasió que volen ser una "gran empresa de país", amb referents com els del Quebec i Noruega. D'aquí a un o dos anys estaran prou consolidats per si hi ha un escenari polític diferent?
Sí, L'Energètica va néixer d'un mandat del Parlament molt ampli. Aquest consens, dos anys després, no només es manté sinó que en algunes qüestions s'ha ampliat, com s'ha pogut comprovar aquesta setmana al ple monogràfic sobre energies renovables. També tenim molt clar que la rendibilitat és molt important: per cada euro que invertim, en tornaran més.
Un dels objectius és subministrar energia renovable a tota la Generalitat i a les seves empreses públiques. És assumible?
La nostra missió és assolir, com a mínim, el 100%. Una altra cosa és quan ho aconseguirem. Tenim el compromís de tenir totes les teulades públiques amb plaques solars el 2030. Ara bé, cobrir el 100% del consum suposa una inversió d'uns 1.000 milions d'euros (i sense en tenir en compte una possible cessió de Rodalies o les noves dessalinitzadores).
Des de l'inici s'ha descartat comercialitzar energia a particulars. Per què?
El focus ha de ser client públic. Hi ha quatre o cinc empreses que han guanyat sempre els concursos de la Generalitat, però, en canvi, hi ha 300-400 opcions en l'àmbit domèstic. Ni podem oferir un avantatge competitiu ni tindrem capacitat per atendre'ls correctament. Ara bé, cedirem electricitat a famílies vulnerables en el radi dels 2 km de les nostres instal·lacions d'autoconsum. Què té sentit a banda de la Generalitat? Les administracions locals i, en el món privat, sectors estratègics.
Precisament el Parlament va aprovar l'obertura de L'Energètica a ens locals i supralocals. Es pot fer?
Sí, ara mateix estem analitzant el contingut dels textos aprovats per veure com assumim tots aquests reptes. Hem fet diverses visites al món local i ja havíem detectat aquesta voluntat d'involucrar-se a través de l'accionariat de l'empresa o en projectes. És una bona notícia. Ara caldrà modificar els estatuts i veure com ho encaixem.
És una bona notícia que el Parlament ens insti a obrir l'accionariat al món local
I comercialitzar energia a ajuntaments és fàcil a curt termini?
Des d'un punt de vista operatiu ja ho podríem fer avui mateix, però des d'un punt de vista financer no és tan fàcil. Ara bé, tenint en compte que alguns departaments o empreses públiques de la Generalitat tenen contractes vigents fins d'aquí a tres o quatre anys, té tot el sentit del món que quan tinguem múscul financer començar a comercialitzar a ajuntaments encara que no hàgim completat el 100% dels clients vinculats al Govern.
El Parlament també els ha instat a treballar en altres camps més enllà de la solar i l'eòlica...
Ja estem treballant en hidràulica i tenim un especialista a l'equip. En aquest sentit, estem elaborant estudis tant en minicentrals hidràuliques -sempre hem mostrat la predisposició a assumir aquelles que tinguin la concessió caducada- com també en bombeig.
Una de les novetats dels acords del Parlament és que se'ns demana també abordar l'àmbit de l'energia tèrmica amb fonts com el biogàs o la biomassa. De fet, només la Generalitat té un miler de punts de subministrament de gas i, per tant, hi ha molt camp per córrer. Finalment, ha passat força desapercebut que els grups parlamentaris ens han demanat entrar en el camp de la distribució, fet que requeriria un equip nou.
En definitiva, el Parlament en comptes de limitar-vos la tasca els demana fer un salt d'escala important...
Sí. Cal tenir en compte que tota aquesta feina nova requereix molt més pressupost i personal. Però més enllà dels recursos, celebrem disposar d'aquest consens polític tan gran que, en algunes qüestions, ens ha sorprès agradablement.