24
de gener
de
2024, 15:37
Actualitzat:
15:37h
El Govern es proposa invertir 1.000 milions d'euros fins al 2040 per arribar als 1.000 MW d'energies renovables i, d'aquesta manera, garantir la sobirania energètica de la Generalitat, que consumeix més d'un 2% de l'electricitat del país.
"Tenim una feinada ingent per endavant", ha admès en una conferència al Palau Robert, Ferran Çivit, president de L'Energètica. Precisament, aquesta empresa pública és l'encarregada del desplegament d'energies renovables amb plaques solars a teulades, parcs eòlics i d'assumir la gestió de centrals hidroelèctriques. Çivit ha presentat els objectius de l'empresa pública creada el març del 2023 i que ha assumit o instal·lat fins ara 17 megawatts d'energia renovable i en té més de 30 en tràmit.
De moment, han assumit o instal·lat 17 MW tant amb dues participacions en parcs eòlics, en cobertes solars existents o en altres de noves. A més, estan en tràmit 30 MW més que es posaran en funcionament en els propers mesos.
L'empresa també vol abastir tot el sector públic català, que consumeix un 5% del total, i per això busca sinergies amb els ajuntaments per a fer projectes de menys de 5 MW en terrenys públics. De moment, s'han reunit amb un centenar de consistoris i es marquen com a objectiu trobar-se amb tots els governs municipals. "La fórmula no està consensuada, però volem col·laborar amb els ajuntaments per garantir la seva sobirania energètica, sinó, no ho aconseguirem", ha subratllat.
El president de l'Energètica ha admès que "es va tard" i que si "Catalunya fos un estat estaria a la cua d'Europa" en renovables. Çivit ha dibuixat un escenari amb una Catalunya que "deixarà de ser com és ara" pels efectes del canvi climàtic que "aniran a pitjor si no fem res".
Pel que fa a les centrals hidroelèctriques, tal com va detallar Nació, l'Energètica assumirà les instal·lacions quan s'acabin les concessions. La primera que passarà a mans de l'empresa pública serà Can Trinxet, a Sant Quirze de Besora, l'1 d'agost. També es treballa amb la de la colònia Llaudet, a Sant Joan de les Abadesses.
Çivit ha insistit en la necessitat que hi hagi un equilibri territorial energètic i ha prioritzat les instal·lacions en espais degradats. "Tot Catalunya és susceptible de generar energia", ha dit.
"Tenim una feinada ingent per endavant", ha admès en una conferència al Palau Robert, Ferran Çivit, president de L'Energètica. Precisament, aquesta empresa pública és l'encarregada del desplegament d'energies renovables amb plaques solars a teulades, parcs eòlics i d'assumir la gestió de centrals hidroelèctriques. Çivit ha presentat els objectius de l'empresa pública creada el març del 2023 i que ha assumit o instal·lat fins ara 17 megawatts d'energia renovable i en té més de 30 en tràmit.
El 100% de cobertes solars l'any 2030
Un dels grans objectius de L'Energètica és cobrir el 100% de les teulades dels edificis del Govern el 2030 amb panells solars. La demanda d'energia de la Generalitat és la més elevada del país amb diferència amb 1.000 megawatts, una xifra que creixerà encara més amb el traspàs de Rodalies. "Un dels objectius és garantir la sobirania energètica de la mateixa Generalitat per després garantir la del país", ha dit.De moment, han assumit o instal·lat 17 MW tant amb dues participacions en parcs eòlics, en cobertes solars existents o en altres de noves. A més, estan en tràmit 30 MW més que es posaran en funcionament en els propers mesos.
L'empresa també vol abastir tot el sector públic català, que consumeix un 5% del total, i per això busca sinergies amb els ajuntaments per a fer projectes de menys de 5 MW en terrenys públics. De moment, s'han reunit amb un centenar de consistoris i es marquen com a objectiu trobar-se amb tots els governs municipals. "La fórmula no està consensuada, però volem col·laborar amb els ajuntaments per garantir la seva sobirania energètica, sinó, no ho aconseguirem", ha subratllat.
El president de l'Energètica ha admès que "es va tard" i que si "Catalunya fos un estat estaria a la cua d'Europa" en renovables. Çivit ha dibuixat un escenari amb una Catalunya que "deixarà de ser com és ara" pels efectes del canvi climàtic que "aniran a pitjor si no fem res".
Alternatives energètiques
Tenint en compte que amb la cobertura de teulades "no n'hi haurà prou" per compensar per l'apagada de les nuclears el 2035, Çivit ha assegurat que cal estudiar alternatives energètiques com ara les centrals hidroelèctriques reversibles o la geotèrmia profunda. Tot i això, ha admès que amb el pressupost actual "és impossible" dur-ho a terme, i per això ha fet una crida a la reducció del consum i a l'eficiència energètica. "Si no fem els deures, algú tirarà línies d'alta tensió des dels Monegros o des del nord, que vindran de nuclears", ha avisat.Pel que fa a les centrals hidroelèctriques, tal com va detallar Nació, l'Energètica assumirà les instal·lacions quan s'acabin les concessions. La primera que passarà a mans de l'empresa pública serà Can Trinxet, a Sant Quirze de Besora, l'1 d'agost. També es treballa amb la de la colònia Llaudet, a Sant Joan de les Abadesses.
Çivit ha insistit en la necessitat que hi hagi un equilibri territorial energètic i ha prioritzat les instal·lacions en espais degradats. "Tot Catalunya és susceptible de generar energia", ha dit.